Crannó: diferència entre les revisions
m Bot posa {{cal coor Grècia}} en el marc del Viquiprojecte:Unió Europea |
m Corregit: Tessàlia, quant retornava > Tessàlia, quan retornava |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Crannon''' o '''Cranon''' (grec '''Krannon''') fou una antiga ciutat del districte de Pelasgiotis a [[Tessàlia]], al sud-oest de [[Larissa (Tessàlia)|Larissa]]. Molt antigament es va dir Ephyri i Phlegyes. |
'''Crannon''' o '''Cranon''' (grec '''Krannon''') fou una antiga ciutat del districte de Pelasgiotis a [[Tessàlia]], al sud-oest de [[Larissa (Tessàlia)|Larissa]]. Molt antigament es va dir Ephyri i Phlegyes. |
||
Fou la residència de la família dels [[Scopades]]. Un membre de la família, Diactòrides, fou pretendent de la filla de Clístenes de [[Sició]]. A la ciutat hi va viure un temps el poeta Simònides, protegit pels Scopades. Al començament de la [[guerra del Peloponès]] ([[431 aC]]) la ciutat va enviar tropes a lluitar amb els atenencs. El [[394 aC]] eren aliats de [[Beòcia]], i com a tals van dificultar el pas del espartà [[Agesilau II|Agesilau]] per Tessàlia, |
Fou la residència de la família dels [[Scopades]]. Un membre de la família, Diactòrides, fou pretendent de la filla de Clístenes de [[Sició]]. A la ciutat hi va viure un temps el poeta Simònides, protegit pels Scopades. Al començament de la [[guerra del Peloponès]] ([[431 aC]]) la ciutat va enviar tropes a lluitar amb els atenencs. El [[394 aC]] eren aliats de [[Beòcia]], i com a tals van dificultar el pas del espartà [[Agesilau II|Agesilau]] per Tessàlia, quan retornava d'Àsia. |
||
El [[191 aC]] Crannon fou ocupada pel selèucida [[Antíoc III el gran]]. Al segle I aC era una ciutat en decadència. |
El [[191 aC]] Crannon fou ocupada pel selèucida [[Antíoc III el gran]]. Al segle I aC era una ciutat en decadència. |
||
Revisió del 19:01, 22 abr 2014
Crannon o Cranon (grec Krannon) fou una antiga ciutat del districte de Pelasgiotis a Tessàlia, al sud-oest de Larissa. Molt antigament es va dir Ephyri i Phlegyes.
Fou la residència de la família dels Scopades. Un membre de la família, Diactòrides, fou pretendent de la filla de Clístenes de Sició. A la ciutat hi va viure un temps el poeta Simònides, protegit pels Scopades. Al començament de la guerra del Peloponès (431 aC) la ciutat va enviar tropes a lluitar amb els atenencs. El 394 aC eren aliats de Beòcia, i com a tals van dificultar el pas del espartà Agesilau per Tessàlia, quan retornava d'Àsia.
El 191 aC Crannon fou ocupada pel selèucida Antíoc III el gran. Al segle I aC era una ciutat en decadència.
En quedes unes ruïnes al lloc anomenat Paleá Lárissa.