Gelada

Cristalls de gel al vidre d'un cotxe

En meteorologia una gelada o glaçada és l'estat en què quan la temperatura ambiental, mesurada dins la cambra meteorològica estàndard, arriba o queda per sota dels zero graus Celsius.

En l'aire sense vent és molt diferent la mesura de la temperatura dins la garita meteorològica a 1'5 metres d'alçada o a nivell de terra on la temperatura pot ser dos o tres graus més baixa.

En climes càlids com els tropicals i alguns dels subtropicals més càlids mai es dóna el fenomen de la glaçada, al contrari del que passa en els climes més freds com la tundra o d'alta muntanya on hi pot haver glaçades a qualsevol època de l'any.

Per a una estació meteorològica determinada es determinen els dies de gelades durant un any i també el de la primera i darrera glaçada que és una dada de gran interès agroclimatològic ja que és un factor limitant per establir determinats conreus.

Tipus de glaçades

• Irradiació: Glaçada produïda en nits serenes, sense vent la irradiació fa que l'aire fred davalli i s'acumuli poden ser de lleugeres a moderades. Són molt habituals de finals de tardor a principi de primavera.
• Advecció: Transport d'aire fred a través del vent d'un lloc a l'altre s'anomena onada de fred i pot durar un parell o tres de setmanes. Les temperatures poden ser extremadament baixes i els danys elevats.Exemples febrer de 1956, gener de 1985 o desembre de 2001

Règim de les glaçades

En agricultura i altres àmbits és útil saber els períodes de glaçades i els lliures de glaçades. El mètode d'Emberger estima la data probable d'inici de les glaçades i la final. En total, amb les dades climàtiques, es determina, per a cada lloc, els períodes de glaçades segures (temperatures mínimes mitjanes mensuals <0ºC), de molt probables mínimes mitjanes mensuals entre 0 i 3ºC), de probables (mínimes mitjanes mensuals entre 3 i 7ºC) i el període lliure de glaçades (quan les temperatures mínimes mitjanes són superiors a 7ºC)

Les glaçades als Països Catalans

• En general als Països Catalans a les zones costaneres les glaçades és un fenomen esporàdic (estadísticament d'un a tres dies de glaçada a l'any) i el risc al llarg de la costa augmenta amb la latitud de sud a nord. A Blanes lleugeres glaçades són habituals per estar situat al final del riu Tordera que és un corredor d'aire fred des del Montseny.
• Al País Valencià aquest increment del risc de glaçades queda reflectit en el conreu dels cítrics els més sensibles llimoners,al sud els de sensibilitat intermèdia, tarongers, al centre i els més resistent mandariners al nord. A l'interior del País Valencià climàticament ja compta amb un determinat nombre de glaçades, cosa que fa que desapareguin els cítrics. El nombre màxim de glaçades, la intensitat i el període afectat dins les zones agrícoles és a la Plana d'Utiel i Requena comarques vinícoles d'uns 700 metres d'altitud que pertany físicament a l'altiplà de la Meseta
• Les illes balears tenen un risc de glaçades similar al del País Valencià i és relativament màxim a la Serra de Tramuntana
• A les zones interiors els dies de glaçada augmenten conforme s'incrementa la continentalitat, l'altitud i els factors orogràfics que produeixen la inversió tèrmica. A l'observatori del Turó de l'home al Montseny hi ha més de 100 dies de gelada a l'any. A gran part de l'interior de Catalunya, a baixa altitud, hi ha entre 20 i 30 dies de glaçada disribuïts generalment entre novembre i març.
• La Catalunya nord resulta més freda que la resta de la costa tot i això com que relativament és la més suau de França té fama de molt càlida.
• Als Països catalans, tot i que les zones agrícoles no pateixen habitualment temperatures mínimes gaire baixes, estan molt estesos conreus molt sensibles com els cítrics, l'ametller en floració (resisteixen ambdós fins uns -3ºC) o l'olivera que pot morir o quedar afectada la part aèria quan se superen els 10 graus sota zero.

Però hi ha algunes varietats (les de Lleida i Jaén) que poden aguantar fins als -15ºC o fins i tot els -17ºC com va ser al cas de la Plana de Vic l'hivern del 2000-2001, però quedant sense cap fulla, i rebrotant la primavera següent.

Efectes de les glaçades

Efecte de la gelada de febrer de 2012, necrosis variables sobre les fulles de llorer

• Unes glaçades hivernals moderades permeten que els cereals arrelin bé i són necessàries en diversos conreus de clima temperat
• Les gelades afecten la vegetació depenent de la resistència intrínseca al fred que tingui cada planta motivada en general pel grau de concentració dels líquids interns, i de diversos factors ambientals com són la durada del fenomen, el vent i la humitat ambiental.

• La gelada negra és aquell tipus de gelada amb la humitat ambiental molt baixa que provoca un necrosament dels teixits de les plantes afectades i agreuja la intensitat dels danys que serien menors amb una humitat més elevada.

• L'època de l'any en la qual hi ha la glaçada revesteix gran importància: en general són més perilloses les gelades tardanes (de primavera) que les primerenques (de tardor) ja que les primeres acostumen a afectar brots tendres i en floració i les segones amb la collita ja efectuada.

En el clima mediterrani és més habitual que es perllongui el període de les darreres glaçades (fins a principis de maig rarament a la Plana de Vic) que no pas que s'avancin les primeres glaçades.

Mesures contra les glaçades

Curitiba (sud del Brasil) és el més fred de les capitals estatals de Brasil; l'hivernacle del Jardí Botànic de Curitiba protegeix les plantes més sensibles.

• La forma directa habitual en extensions relativament grans de combatre les glaçades és regant les plantes per aspersió i fent sobre elles una capa de gel protectora (eficaç amb glaçades de fins a -7ºC) que a més en glaçar-se aporta la calor latent. Hi ha el perill que el pes del gel trenqui les branques dels arbres.
• La instal·lació de torres elevades amb grans ventiladors també és habitual en zones fruiteres i barregen les capes d'aire per tal de trencar el procés d'irradiació. No serveixen en glaçades d'advecció. El mateix efecte de remoure el vent es pot aconseguir amb helicòpters tripulats o quadrocòpters no tripulats i teledirigits (aquests darrers encara en fase experimental)
• Altres mètodes utilitzats són l'ús de proteccions plàstiques (túnels, hivernacles, mulching, mantes tèrmiques) o calefactors de combustible fòssil.

Hi ha assegurances dels cultius que cobreixen el seu valor econòmic en cas de ser malmesos per les glaçades. A més a més, en anys de fortes glaçades, les administracions públiques compensen les pèrdues als productors amb cultius afectats per les glaçades.

Vegeu també

• Fredorada

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gelada