Quint Pompeu Rufus (cònsol): diferència entre les revisions
m Bot: Traient 7 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q1399121 |
m Robot inserta {{Autoritat}} |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Quint Pompeu Ruf''' (''Quintus Pompeius o Pompaeus Q. F. Rufus'') possible fill de Pompeu i nét de [[Quint Pompeu]], fou un [[magistrat romà]], partidari de l'[[aristocràcia]]. Fou [[tribú de la plebs]] el [[100 aC]] i amb el seu col·lega [[Marc Porci Cató Salonià el jove]] va fer aprovar una llei que cridava a [[Quint Cecili Metel Macedònic]] de l'exili. El [[91 aC]] fou [[pretor]] i el [[88 aC]] cònsol amb [[Luci Corneli Sul·la]], just l'any en què va esclatar la guerra entre [[Gai Mari]] i [[Sul·la]]. En les lluites contra el seu antic amic [[Publi Sulpici Ruf (tribú)|Publi Sulpici Ruf]], partidari de Mari, va morir un fill de Pompeu Ruf i aquest va perdre el consolat i va haver de fugir a [[Nola]] on Sul·la tenia un exèrcit. Al capdavant d'aquestes forces Sul·la va entrar a Roma i va proscriure a Mari i als seus; després Sul·la va marxar a l'Orient per fer la guerra a [[Mitridates VI Eupator]] del Pont. Pompeu va restar a [[Itàlia]]; l'exèrcit de [[Gneu Pompeu Estrabó]], en guerra encara contra els [[marsis]] i [[samnites]], va quedar sota el seu control i quan va provar de privar a Estrabó del comandament fou assassinat pels seu mateixos soldats amotinats instigats per Estrabó). |
'''Quint Pompeu Ruf''' (''Quintus Pompeius o Pompaeus Q. F. Rufus'') possible fill de Pompeu i nét de [[Quint Pompeu]], fou un [[magistrat romà]], partidari de l'[[aristocràcia]]. Fou [[tribú de la plebs]] el [[100 aC]] i amb el seu col·lega [[Marc Porci Cató Salonià el jove]] va fer aprovar una llei que cridava a [[Quint Cecili Metel Macedònic]] de l'exili. El [[91 aC]] fou [[pretor]] i el [[88 aC]] cònsol amb [[Luci Corneli Sul·la]], just l'any en què va esclatar la guerra entre [[Gai Mari]] i [[Sul·la]]. En les lluites contra el seu antic amic [[Publi Sulpici Ruf (tribú)|Publi Sulpici Ruf]], partidari de Mari, va morir un fill de Pompeu Ruf i aquest va perdre el consolat i va haver de fugir a [[Nola]] on Sul·la tenia un exèrcit. Al capdavant d'aquestes forces Sul·la va entrar a Roma i va proscriure a Mari i als seus; després Sul·la va marxar a l'Orient per fer la guerra a [[Mitridates VI Eupator]] del Pont. Pompeu va restar a [[Itàlia]]; l'exèrcit de [[Gneu Pompeu Estrabó]], en guerra encara contra els [[marsis]] i [[samnites]], va quedar sota el seu control i quan va provar de privar a Estrabó del comandament fou assassinat pels seu mateixos soldats amotinats instigats per Estrabó). |
||
{{Autoritat}} |
|||
{{ORDENA:Pompeu Ruf QF, Quint}} |
{{ORDENA:Pompeu Ruf QF, Quint}} |
||
Revisió del 12:21, 17 jul 2014
Quint Pompeu Ruf (Quintus Pompeius o Pompaeus Q. F. Rufus) possible fill de Pompeu i nét de Quint Pompeu, fou un magistrat romà, partidari de l'aristocràcia. Fou tribú de la plebs el 100 aC i amb el seu col·lega Marc Porci Cató Salonià el jove va fer aprovar una llei que cridava a Quint Cecili Metel Macedònic de l'exili. El 91 aC fou pretor i el 88 aC cònsol amb Luci Corneli Sul·la, just l'any en què va esclatar la guerra entre Gai Mari i Sul·la. En les lluites contra el seu antic amic Publi Sulpici Ruf, partidari de Mari, va morir un fill de Pompeu Ruf i aquest va perdre el consolat i va haver de fugir a Nola on Sul·la tenia un exèrcit. Al capdavant d'aquestes forces Sul·la va entrar a Roma i va proscriure a Mari i als seus; després Sul·la va marxar a l'Orient per fer la guerra a Mitridates VI Eupator del Pont. Pompeu va restar a Itàlia; l'exèrcit de Gneu Pompeu Estrabó, en guerra encara contra els marsis i samnites, va quedar sota el seu control i quan va provar de privar a Estrabó del comandament fou assassinat pels seu mateixos soldats amotinats instigats per Estrabó).