Vocal posterior: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «[[Fitxer:Cardinal vowel tongue position-back.png|thumb|200px|Comparació de les posicions de la llengua en les vocals posteriors: tancada [{{IPA|u}}], semitan...».
 
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:Cardinal vowel tongue position-back.png|thumb|200px|Comparació de les posicions de la llengua en les vocals posteriors: tancada [{{IPA|u}}], semitancada [{{IPA|o}}], semioberta [{{IPA|ɔ}}] i la vocal central [{{IPA|a}}].]]
[[Fitxer:Cardinal vowel tongue position-back.png|thumb|200px|Comparació de les posicions de la llengua en les vocals posteriors: tancada [{{IPA|u}}], semitancada [{{IPA|o}}], semioberta [{{IPA|ɔ}}] i la vocal central [{{IPA|a}}].]]


Una '''vocal posterior''' o '''velar''' és un [[so]] vocàlic que s'aricula amb la [[llengua (anatomia)|llengua]] retreta, acostant el dors cap el vel. [[Acústica]]ment, són [[vocal oral|orals]], [[vocal greu|greus]] i [[vocal bemolitzada|bemolitzades]], i es caracteritzen perquè el seu segon formant és inferior a 1200 Hz, en front les vocals centrals i anteriors, el segon formant de les quals té una freqüència més alta.
Una '''vocal posterior''' o '''velar''' és un [[so]] vocàlic que s'articula amb la [[llengua (anatomia)|llengua]] retreta, acostant el dors cap el vel. [[Acústica]]ment, són [[vocal oral|orals]], [[vocal greu|greus]] i [[vocal bemolitzada|bemolitzades]], i es caracteritzen perquè el seu segon formant és inferior a 1200 Hz, en front les vocals centrals i anteriors, el segon formant de les quals té una freqüència més alta.


L'[[Alfabet Fonètic Internacional|AFI]] identifica nou vocals posteriors:
L'[[Alfabet Fonètic Internacional|AFI]] identifica nou vocals posteriors:

Revisió del 13:40, 20 set 2014

Comparació de les posicions de la llengua en les vocals posteriors: tancada [u], semitancada [o], semioberta [ɔ] i la vocal central [a].

Una vocal posterior o velar és un so vocàlic que s'articula amb la llengua retreta, acostant el dors cap el vel. Acústicament, són orals, greus i bemolitzades, i es caracteritzen perquè el seu segon formant és inferior a 1200 Hz, en front les vocals centrals i anteriors, el segon formant de les quals té una freqüència més alta.

L'AFI identifica nou vocals posteriors:


Bibliografia

  • D'Intorno, F.; Del Teso, E.; Weston, R.. Fonética y fonología actual del español. Cátedra, 1995.