Ernest Soler i de les Cases

Ernest Soler i de les Cases

Biografia
Naixement	1864 Barcelona
Mort	1935 Barcelona
Activitat
Ocupació	pintor, escriptor, escultor
Art	Pintor i escriptor
Moviment	pintura de gènere
Família
Pare	Frederic Soler i Hubert

Ernest Soler i de les Cases (Barcelona, 1864 - 1935), fou un pintor i escriptor. Era fill de Frederic Soler (Pitarra).

Va pintar temes literaris i religiosos, si bé la seva especialització varen ser els paisatges, les marines i la pintura de gènere. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserven una bona part de les seves obres, entre les que destaquen: «Un bateig a Campins», «Un casament a Campins», «Cementiri de Cervelló», «Quadra d'una casa de camp de Cervelló», «Galliner», «Emmotllats de guix», «Pati d'una casa de camp», «Bust d'home», «Retrat d'home jove», «Jesucrist camí del Calvari», «La Verge», «Noia pregant» i un «Autoretrat».

En la seva vessant d'escriptor, va combinar la comèdia (Bon jan qui paga, 1889; La feina d'en Jafà, 1892), la tragèdia (Hidro-mel, publicada el 1892), la sarsuela («La roca de les mentides»), el poema dramàtic («La llar» de 1897 i «Quadros de costums» de 1904). Algunes de les seves composicions varen ser recollides a Lectura Popular.

Després de la seva mort la seva vídua, Rosa Hernan i Lloret, va fer donació d'una bona part de les seves obres a la Generalitat que van ser distribuïdes entre l'Institut del Teatre, els originals de l'obra escrita, el MNAC per l'obra pictòrica i el museu d'Arts Decoratives on varen depositar alguns objectes i mobles que havien estat propietat del seu pare, Pitarra.

Bibliografia

«Ernest Soler i de les Cases». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.