Desembocadura: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:, -[[Image: +[[Fitxer:, -[[File: +[[Fitxer:) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[ |
[[Fitxer:Guadalquivir mouth.JPG|thumb|Fotografia aèria mostrant la desembocadura del [[Guadalquivir]] al costat de [[Sanlúcar de Barrameda]] ]] |
||
[[ |
[[Fitxer:Desembocadura del Ebro.jpg|thumb|Fotografia aèria de l'[[Ebre]] al seu tram final desembocant a la [[mar Mediterrània]] pel [[delta de l'Ebre]], i més precisament a la Gola Nord de les Goles de l'Ebre.]] |
||
La '''desembocadura''', que a vegades rep el nom de '''gola'''<ref>{{DIEC|gola}}</ref> (als rius [[riu Ebre|Ebre]], [[riu Ter|Ter]], etc) i a d'altres '''sòl de riu'''<ref>[http://dcvb.iec.cat/ "sòl de riu", sota "sòl"], al [[Diccionari Alcover-Moll]] o Català-Valencià-Balear.</ref> ([[riu de la Sénia]]), és el punt més baix d'un [[riu]], bé sigui abocant al [[mar]], a un [[llac]] o a un altre corrent d'aigua de la qual n'és [[afluent]]. Les desembocadures són generalment llocs d'alta [[diversitat biològica]], especialment quan aboquen al mar, per tractar-se del lloc on l'[[aigua dolça]] i la [[aigua de mar|salada]] es combinen per formar gradients d'aigües més o menys salobres, i on els [[nutrient]]s i [[sediment]]s transportats pel riu es dilueixen i precipiten. Una desembocadura sovint es prolonga sota l'aigua mitjançant una zona de sedimentació o mitjançant un canó submarí. En contacte amb el mar poden formar [[estuari]]s, [[Delta fluvial|deltes]], [[ria|ries]], [[fiord]]s, i [[grau (hidrografia)|graus]], aquests últims associats a [[llacuna|llacunes litorals]] o [[albuferes]]. |
La '''desembocadura''', que a vegades rep el nom de '''gola'''<ref>{{DIEC|gola}}</ref> (als rius [[riu Ebre|Ebre]], [[riu Ter|Ter]], etc) i a d'altres '''sòl de riu'''<ref>[http://dcvb.iec.cat/ "sòl de riu", sota "sòl"], al [[Diccionari Alcover-Moll]] o Català-Valencià-Balear.</ref> ([[riu de la Sénia]]), és el punt més baix d'un [[riu]], bé sigui abocant al [[mar]], a un [[llac]] o a un altre corrent d'aigua de la qual n'és [[afluent]]. Les desembocadures són generalment llocs d'alta [[diversitat biològica]], especialment quan aboquen al mar, per tractar-se del lloc on l'[[aigua dolça]] i la [[aigua de mar|salada]] es combinen per formar gradients d'aigües més o menys salobres, i on els [[nutrient]]s i [[sediment]]s transportats pel riu es dilueixen i precipiten. Una desembocadura sovint es prolonga sota l'aigua mitjançant una zona de sedimentació o mitjançant un canó submarí. En contacte amb el mar poden formar [[estuari]]s, [[Delta fluvial|deltes]], [[ria|ries]], [[fiord]]s, i [[grau (hidrografia)|graus]], aquests últims associats a [[llacuna|llacunes litorals]] o [[albuferes]]. |
||
Revisió del 14:25, 20 oct 2014
La desembocadura, que a vegades rep el nom de gola[1] (als rius Ebre, Ter, etc) i a d'altres sòl de riu[2] (riu de la Sénia), és el punt més baix d'un riu, bé sigui abocant al mar, a un llac o a un altre corrent d'aigua de la qual n'és afluent. Les desembocadures són generalment llocs d'alta diversitat biològica, especialment quan aboquen al mar, per tractar-se del lloc on l'aigua dolça i la salada es combinen per formar gradients d'aigües més o menys salobres, i on els nutrients i sediments transportats pel riu es dilueixen i precipiten. Una desembocadura sovint es prolonga sota l'aigua mitjançant una zona de sedimentació o mitjançant un canó submarí. En contacte amb el mar poden formar estuaris, deltes, ries, fiords, i graus, aquests últims associats a llacunes litorals o albuferes.
Referències
- ↑ «gola». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ "sòl de riu", sota "sòl", al Diccionari Alcover-Moll o Català-Valencià-Balear.