Rereescena: diferència entre les revisions
m Corregit: rera-escena > rereescena |
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
[[Fitxer:HKU 香港大學 Main Building hall stage curtains 02 interior night April-2012.JPG|thumb|Escenari amb telons de fons, als costats (cametes) i a la part superior (bambolines).]] |
[[Fitxer:HKU 香港大學 Main Building hall stage curtains 02 interior night April-2012.JPG|thumb|Escenari amb telons de fons, als costats (cametes) i a la part superior (bambolines).]] |
||
La '''rereescena''' en les [[arts escèniques]] és l'espai físic que durant un [[espectacle dramàtic|espectacle]] no és visible pels [[espectador]]s, en contraposició a l'[[escena]]. Una [[obra d'art]] escènica necessita que hi hagi sempre una escena i almenys una persona de [[espectador|públic]] però la rereescena no és obligatòria. El concepte de rereescena serveix també per a designar els professionals de l'espectacle que treballen durant aquest però no surten a escena, com per exemple els tècnics de llum i de so. Els [[intèrpret]]s, a més de sortir a escena, en alguns espectacles pot haver moments en què estiguin fora d'ella, és a dir que es troben a la rereescena, '''entre caixes''', entre '''bastidors''' o entre '''bambolines''' (o '''bambalines'''). |
La '''rereescena''' en les [[arts escèniques]] és l'espai físic que durant un [[espectacle dramàtic|espectacle]] no és visible pels [[espectador]]s, en contraposició a l'[[escena]]. Una [[obra d'art]] escènica necessita que hi hagi sempre una escena i almenys una persona de [[espectador|públic]] però la rereescena no és obligatòria. El concepte de rereescena serveix també per a designar els professionals de l'espectacle que treballen durant aquest però no surten a escena, com per exemple els tècnics de llum i de so. Els [[intèrpret]]s, a més de sortir a escena, en alguns espectacles pot haver-hi moments en què estiguin fora d'ella, és a dir que es troben a la rereescena, '''entre caixes''', entre '''bastidors''' o entre '''bambolines''' (o '''bambalines'''). |
||
Es pot considerar que el conjunt d'objectes escenogràfics el formen l'[[escenografia]], la [[il·luminació]], les projeccions, els efectes [[so]]nors i la [[música]]. D'aquests, l'escenografia inclou l'[[utillatge]] (en italià, ''atrezzo'') i tots els objectes materials que es poden percebre visualment que limiten l'espai escènic o espai físic de l'actuació. Aquesta separació no existeix sempre, ja que de vegades l'escena ocorre en un espai obert.<ref name=analisi>Ramón X. Roselló, ''Anàlisi de l'obra teatral'', editat per L'Abadia de Montserrat, [[2011]]. ISBN 9788498834437 {{ca}}</ref> |
Es pot considerar que el conjunt d'objectes escenogràfics el formen l'[[escenografia]], la [[il·luminació]], les projeccions, els efectes [[so]]nors i la [[música]]. D'aquests, l'escenografia inclou l'[[utillatge]] (en italià, ''atrezzo'') i tots els objectes materials que es poden percebre visualment que limiten l'espai escènic o espai físic de l'actuació. Aquesta separació no existeix sempre, ja que de vegades l'escena ocorre en un espai obert.<ref name=analisi>Ramón X. Roselló, ''Anàlisi de l'obra teatral'', editat per L'Abadia de Montserrat, [[2011]]. ISBN 9788498834437 {{ca}}</ref> |
||
Quan existeixen, els [[decorat]]s formen l'anomenada '"caixa negra", un conjunt de [[teló|telons]] típicament de color negre però que havien estat vermells, per exemple, o poden ser blancs o d'un altre color neutre. Els telons delimiten un espai en forma d' |
Quan existeixen, els [[decorat]]s formen l'anomenada '"caixa negra", un conjunt de [[teló|telons]] típicament de color negre però que havien estat vermells, per exemple, o poden ser blancs o d'un altre color neutre. Els telons delimiten un espai en forma d'octaedre, el teló de fons marca la paret del fons, les cametes delimiten els costats i tècnicament les bambolines són les peces de teló que enmarquen la franja horitzontal superior de l'[[escenari]].<ref name=analisi/> |
||
==Etimologia== |
==Etimologia== |
||
| Línia 12: | Línia 12: | ||
Els mots ''bambalina'' i ''bambolina'', com altra terminologia de l'[[escenografia]] tradicional (els teatres a la italiana dels segles XVII i XVIII), en [[català]] provenen de l'[[italià]]. En aquests teatres, les bambolines eren les cortines disposades a banda i banda de l'escenari, per on entraven i sortien els actors a escena.<ref>[http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0180299.xml?s.q=bambolina#.VFN0IfmG_XU Escenografia] [[Enciclopèdia Catalana]] {{ca}}</ref> |
Els mots ''bambalina'' i ''bambolina'', com altra terminologia de l'[[escenografia]] tradicional (els teatres a la italiana dels segles XVII i XVIII), en [[català]] provenen de l'[[italià]]. En aquests teatres, les bambolines eren les cortines disposades a banda i banda de l'escenari, per on entraven i sortien els actors a escena.<ref>[http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0180299.xml?s.q=bambolina#.VFN0IfmG_XU Escenografia] [[Enciclopèdia Catalana]] {{ca}}</ref> |
||
Posteriorment les cortines de roba es van substituir per [[bastidor]]s, estructures de fusta recolzades |
Posteriorment les cortines de roba es van substituir per [[bastidor]]s, estructures de fusta recolzades a terra que subjectaven certicalment un llenç o un paper. De vegades, per tradició, encara es diu "estar entre bambolines" o "entre bastidors" per a referir-se a la part de l'[[escenari]] amagada al [[espectador|públic]]; per a referir l'espai físic on els intèrprets esperen per a sortir a [[escena]] i que pot incloure altres espais com per exemple els [[camerino]]s, [[lavabo]]s i altres sales. |
||
Actualment, per a designar els objectes materials visuals que delimiten l'escena, quan hi són, i separar el que ocorre "dins" (visible) i "fora" (amagat) es parla d'estar dins i "entre caixes". |
Actualment, per a designar els objectes materials visuals que delimiten l'escena, quan hi són, i separar el que ocorre "dins" (visible) i "fora" (amagat) es parla d'estar dins i "entre caixes". |
||
| Línia 18: | Línia 18: | ||
==Obscenitat== |
==Obscenitat== |
||
[[Fitxer:John EverettMilllais Ophelia.jpg|thumb|A ''[[Hamlet]]'' no veiem com mor [[Ofèlia]], ens hem de fiar -o no- de la versió dels fets que dóna la reina]] |
[[Fitxer:John EverettMilllais Ophelia.jpg|thumb|A ''[[Hamlet]]'' no veiem com mor [[Ofèlia]], ens hem de fiar -o no- de la versió dels fets que dóna la reina]] |
||
Les bambalines, en ser l'espai no [[esfera pública|públic]] durant l'espectacle, conceptualment és l'espai fora d'[[escena]] o obscè. De vegades a [[obres dramàtiques]] interessa que alguna acció dramàtica no sigui vista pel [[espectador|públic]], per tal que sigui ell qui l'[[imaginació|imagini]] o qui |
Les bambalines, en ser l'espai no [[esfera pública|públic]] durant l'espectacle, conceptualment és l'espai fora d'[[escena]] o obscè. De vegades a [[obres dramàtiques]] interessa que alguna acció dramàtica no sigui vista pel [[espectador|públic]], per tal que sigui ell qui l'[[imaginació|imagini]] o qui munti la història a partir de diverses informacions parcials. La utilització de l'obscenitat és un recurs [[teatre|dramàtic]] que s'ha usat al llarg de la [[història del teatre]] i encara es fa servir avui dia. |
||
==Bibliografia== |
==Bibliografia== |
||
[[Fitxer:Glaspalast München 1890 178.jpg|thumb|Artistes espiant |
[[Fitxer:Glaspalast München 1890 178.jpg|thumb|Artistes espiant el públic entre bambalines]] |
||
* Diversos autors, ''La representació teatral'', Editorial UOC, [[2011]]. ISBN 9788497883115 {{ca}} |
* Diversos autors, ''La representació teatral'', Editorial UOC, [[2011]]. ISBN 9788497883115 {{ca}} |
||
* Marco De Marinis, ''Entendre el teatre'', Institut del Teatre, Diputació de Barcelona, [[1998]]. ISBN 9788477945963 {{ca}} |
* Marco De Marinis, ''Entendre el teatre'', Institut del Teatre, Diputació de Barcelona, [[1998]]. ISBN 9788477945963 {{ca}} |
||
Revisió del 23:50, 2 nov 2014
La rereescena en les arts escèniques és l'espai físic que durant un espectacle no és visible pels espectadors, en contraposició a l'escena. Una obra d'art escènica necessita que hi hagi sempre una escena i almenys una persona de públic però la rereescena no és obligatòria. El concepte de rereescena serveix també per a designar els professionals de l'espectacle que treballen durant aquest però no surten a escena, com per exemple els tècnics de llum i de so. Els intèrprets, a més de sortir a escena, en alguns espectacles pot haver-hi moments en què estiguin fora d'ella, és a dir que es troben a la rereescena, entre caixes, entre bastidors o entre bambolines (o bambalines).
Es pot considerar que el conjunt d'objectes escenogràfics el formen l'escenografia, la il·luminació, les projeccions, els efectes sonors i la música. D'aquests, l'escenografia inclou l'utillatge (en italià, atrezzo) i tots els objectes materials que es poden percebre visualment que limiten l'espai escènic o espai físic de l'actuació. Aquesta separació no existeix sempre, ja que de vegades l'escena ocorre en un espai obert.[1]
Quan existeixen, els decorats formen l'anomenada '"caixa negra", un conjunt de telons típicament de color negre però que havien estat vermells, per exemple, o poden ser blancs o d'un altre color neutre. Els telons delimiten un espai en forma d'octaedre, el teló de fons marca la paret del fons, les cametes delimiten els costats i tècnicament les bambolines són les peces de teló que enmarquen la franja horitzontal superior de l'escenari.[1]
Etimologia
Els mots bambalina i bambolina, com altra terminologia de l'escenografia tradicional (els teatres a la italiana dels segles XVII i XVIII), en català provenen de l'italià. En aquests teatres, les bambolines eren les cortines disposades a banda i banda de l'escenari, per on entraven i sortien els actors a escena.[2]
Posteriorment les cortines de roba es van substituir per bastidors, estructures de fusta recolzades a terra que subjectaven certicalment un llenç o un paper. De vegades, per tradició, encara es diu "estar entre bambolines" o "entre bastidors" per a referir-se a la part de l'escenari amagada al públic; per a referir l'espai físic on els intèrprets esperen per a sortir a escena i que pot incloure altres espais com per exemple els camerinos, lavabos i altres sales.
Actualment, per a designar els objectes materials visuals que delimiten l'escena, quan hi són, i separar el que ocorre "dins" (visible) i "fora" (amagat) es parla d'estar dins i "entre caixes".
Obscenitat
Les bambalines, en ser l'espai no públic durant l'espectacle, conceptualment és l'espai fora d'escena o obscè. De vegades a obres dramàtiques interessa que alguna acció dramàtica no sigui vista pel públic, per tal que sigui ell qui l'imagini o qui munti la història a partir de diverses informacions parcials. La utilització de l'obscenitat és un recurs dramàtic que s'ha usat al llarg de la història del teatre i encara es fa servir avui dia.
Bibliografia
- Diversos autors, La representació teatral, Editorial UOC, 2011. ISBN 9788497883115 (català)
- Marco De Marinis, Entendre el teatre, Institut del Teatre, Diputació de Barcelona, 1998. ISBN 9788477945963 (català)
- Ramón X. Roselló, Anàlisi de l'obra teatral, editat per L'Abadia de Montserrat, 2011. ISBN 9788498834437 (català)
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Ramón X. Roselló, Anàlisi de l'obra teatral, editat per L'Abadia de Montserrat, 2011. ISBN 9788498834437 (català)
- ↑ Escenografia Enciclopèdia Catalana (català)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rereescena |