Guillaume Budé: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual.
Línia 9: Línia 9:


La família Budé va ser obligada a exiliar-se arran de la matança de calvinistes de la nit de Sant Bartomeu (23-24 d'agost de 1572).
La família Budé va ser obligada a exiliar-se arran de la matança de calvinistes de la nit de Sant Bartomeu (23-24 d'agost de 1572).
{{commonscat|Guillaume Budé}}
{{commonscat}}


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==

Revisió del 04:58, 17 des 2014

Guillaume Budé (nascut a Paris el 26 gener 1467 i mort a Paris el 22 agost 1540) fou un humaniste francès, també conegut pel nom llatí de Budaeus.

Fill d'una gran família de funcionaris reials ennoblida per Carles VI de França, son pare, Jean Budé, lletrat conseller del rei, fou un bibliòfil que va reunir una biblioteca excel·lent.

Un gran estudiós de totes disciplines (i en particular la teologia, la jurisprudència, les matemàtiques i la philologia), Guillaume Budé va destacar com especialista en llatí i grec. Inspirà la fundació del Collège de France i va ser director de la biblioteca reial de Fontainebleau.

Tot i mantenir-se en el catolicisme, les seves idees van influir en el calvinisme francès.

La família Budé va ser obligada a exiliar-se arran de la matança de calvinistes de la nit de Sant Bartomeu (23-24 d'agost de 1572).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guillaume Budé

Bibliografia

Traducció llatina de Plutarc (1502 à 1505)

Annotationes in XXIV libros Pandectarum (Paris, 1508, in-folio)

Libri V de Asse et partibus ejus (De Asse, 1514, in-folio, Venise, 1522, in-4)

De contemptu rerum fortuitarum libri tres (Paris, 1520)

Epistolae (1520, in-8)

De studio litterarum recte et commode instituendo (Paris, 1527)

Commentarii linquae graecae (Paris, 1529, in-folio, 1548, in-folio)

De philologia (Paris, 1530)

Libellorumque magistri in praetorio, altera aeditio annotationum in pandectas (Paris, Josse Bade, 1532)

De Studio Literarum Recte Et Commode Instituendo (Bâle, 1533)

De transitu Hellenismi ad Christianismum libri tres (Paris, 1535)

De l'institution du prince (1547, in-folio)

Les obres completes foren publicades per primera vegada a Bâle (1557, 4 vols. in-folio).