Gai Musoni Rufus

Gai Musoni Ruf (Caius Musonius Rufus) fou un filòsof estoic romà del segle I, fill d'un cavaller de nom Capitó. Va néixer a Volsinii a Etrúria al final del regnat d'August o començament del de Tiberi (vers 14).

Sota Neró fou sospitós per alguna raó i desterrat a l'illa de Gyaros. El 66 fou acusat de participar en la conspiració de Pisó. Va tornar de l'exili sota Galba i quan Antoni Prim, el general de Vespasià marxava contra Roma, es va unir als ambaixadors enviats per Vitel·li al general victoriós, i va instar als soldats a la pau però fou obligat a callar.

Encara sota Vitel·li va acusar a Publi Celer. Després fou lleial a Vespasià que el va permetre romandre a Roma mentre altres filòsofs eren expulsats de la ciutat. Va morir abans de l'inici del regnat de Trajà. Probablement el poeta Ruf Fest Aviè fou descendent seu.

Suides parla de les seves obres filosòfiques sota el nom de λόγοι διάφοροι φιλοσοφίας ἐχόμενοι. i Apol·loni de Tral·les esmenta l'obra Ἀπομνημονεύματα Μουσωνίου τοῦ φιλοσόφου.

Cal destacar que va ser mestre i preceptor del també filòsof estoic Epictet d'Hieràpolis.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gai Musoni Rufus