Figuera: diferència entre les revisions
Etiquetes: escolar editor visual |
m Revertides les edicions de 85.192.75.88 (discussió) a l'última versió de Syum90 |
||
Línia 20: | Línia 20: | ||
}} |
}} |
||
La '''figuera''' (''Ficus carica'') és l'arbre que fa les [[figa|figues]]. |
La '''figuera''' (''Ficus carica'') és l'arbre que fa les [[figa|figues]]. |
||
[[Fitxer:Ficus carica Panascè.jpg|300px|thumb|left|Brancam de la figuera]] |
|||
== Descripció botànica == |
|||
Arbre de fulla caduca del gènere [[Ficus]] que compta amb més de 1.000 espècies, principalment a les regions càlides i intertropicals. |
|||
''Ficus carica '' és l'única espècie del gènere ''Ficus'' que es troba en estat silvestre a Europa. |
|||
La figuera és [[monoic]]a en els individus silvestres que s'anomenen ''cabrafiguera''. És planta [[dioic]]a en les races conreades. De 5 a 10 metres d'alçada, de [[capçada]] ampla, fa una flaire característica, amb un [[làtex]], escorça grisenca, fulles [[palmatipartida|palmatipartides]] o de forma variable (les fulles exteriors són més grosses i més simètriques que les interiors). Floreix del febrer a l'abril amb flors unisexuals reunides en gran nombre dins un [[receptacle]] piriforme, carnós anomenat en termes botànics [[siconi]] (la figa). La figa madura durant l'agost, setembre i octubre. Alguns tipus de figueres, anomenades bíferes fan també un fruit anomenat [[figaflor]] o bacora a finals de juny. |
|||
== Conreu == |
|||
[[Fitxer:La figuera.JPG|thumb|200px|esquerra|La figuera]] |
|||
Arbre molt rústec i resistent a la [[secada]] i a la [[salinitat]]. Accepta terres calcàries i lleugerament àcides i també amb poca fondària, però els millors rendiments resulten amb sòls amb bona capacitat d'emmagatzemar aigua. Sovint es troba com exemplar aïllat sense estar en forma de plantacions ordenades. Les figues tenen prou temperatura per madurar bé fins a la part inferior de la [[muntanya mitjana]]. Aprofita molt bé les pluges de tardor típiques del [[clima mediterrani]]. En regadiu es planten en marcs més amples que la resta de fruiters per la gran amplada que té la capçada. |
|||
Fa molta ombra i moltes [[mala herba|males herbes]] no poden prosperar sota la figuera. Necessita un adobat equilibrat en nitrogen, fósfor i potassa. La collita s'ha de fer amb compte, les branques són fràgils i el fruit és tou i molt fàcilment s'esquinça, per fer la collita es necessita molta mà d'obra. Els ocells es mengen i espatllen moltes figues. |
|||
[[Fitxer:Feige-Schnitt.jpg|thumb|left|Figa partida per la meitat]] |
|||
Als [[Països Catalans]] era tradicionalment un dels conreus principals però actualment és un conreu en regressió, malgrat domina encara en gran part del paisatge de la Mallorca septentrional i es troben figueres arreu de la resta del territori. |
|||
== Enllaços externs == |
|||
{{Projectes germans|Commons=Ficus carica|Viccionari=|Viquidites=Figuera|Viquiespècies=Ficus carica}} |
{{Projectes germans|Commons=Ficus carica|Viccionari=|Viquidites=Figuera|Viquiespècies=Ficus carica}} |
||
* [http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=FICA Fitxa del ''Ficus carica'' a l'USDA] {{en}} |
* [http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=FICA Fitxa del ''Ficus carica'' a l'USDA] {{en}} |
Revisió del 12:59, 27 gen 2015
Ficus carica | |
---|---|
Dades | |
Font de | figa, figaflor, ficina, suc de figa, llavor de figa, oli de figa i common fig wood (en) |
Planta | |
Tipus de fruit | núcula |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 63527 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Rosales |
Família | Moraceae |
Gènere | Ficus |
Espècie | Ficus carica L., 1753 |
La figuera (Ficus carica) és l'arbre que fa les figues.
Descripció botànica
Arbre de fulla caduca del gènere Ficus que compta amb més de 1.000 espècies, principalment a les regions càlides i intertropicals.
Ficus carica és l'única espècie del gènere Ficus que es troba en estat silvestre a Europa.
La figuera és monoica en els individus silvestres que s'anomenen cabrafiguera. És planta dioica en les races conreades. De 5 a 10 metres d'alçada, de capçada ampla, fa una flaire característica, amb un làtex, escorça grisenca, fulles palmatipartides o de forma variable (les fulles exteriors són més grosses i més simètriques que les interiors). Floreix del febrer a l'abril amb flors unisexuals reunides en gran nombre dins un receptacle piriforme, carnós anomenat en termes botànics siconi (la figa). La figa madura durant l'agost, setembre i octubre. Alguns tipus de figueres, anomenades bíferes fan també un fruit anomenat figaflor o bacora a finals de juny.
Conreu
Arbre molt rústec i resistent a la secada i a la salinitat. Accepta terres calcàries i lleugerament àcides i també amb poca fondària, però els millors rendiments resulten amb sòls amb bona capacitat d'emmagatzemar aigua. Sovint es troba com exemplar aïllat sense estar en forma de plantacions ordenades. Les figues tenen prou temperatura per madurar bé fins a la part inferior de la muntanya mitjana. Aprofita molt bé les pluges de tardor típiques del clima mediterrani. En regadiu es planten en marcs més amples que la resta de fruiters per la gran amplada que té la capçada.
Fa molta ombra i moltes males herbes no poden prosperar sota la figuera. Necessita un adobat equilibrat en nitrogen, fósfor i potassa. La collita s'ha de fer amb compte, les branques són fràgils i el fruit és tou i molt fàcilment s'esquinça, per fer la collita es necessita molta mà d'obra. Els ocells es mengen i espatllen moltes figues.
Als Països Catalans era tradicionalment un dels conreus principals però actualment és un conreu en regressió, malgrat domina encara en gran part del paisatge de la Mallorca septentrional i es troben figueres arreu de la resta del territori.
Enllaços externs
- Fitxa del Ficus carica a l'USDA (anglès)
- Fitxa del Ficus carica al GRIN (anglès)
- Fitxa del Ficus carica a l'ITIS (anglès)