Partitocràcia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m actu i refs |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
És un terme que s'utilitza per designar el fenomen dins un sistema de govern considerat com a [[democràcia|democràtic]], el que vol dir «el poble governa», en què les decisions polítiques més aviat es prenen als gremis interns dels partits i no pas al parlament. Es reprotxa de partitocràcia quan ni l'opinió dels diputats elegits, que sovint han de respectar la disciplina del partit quan votin, ni la dels [[ciutadans]] importa. La partitocràcia porta el risc que es defenen més els interessos particulars d'un partit que l'[[interès general]].<ref>{{Ref-publicació|cognom = Nieto|nom = Alejandro|article = Nieto: partitocràcia i desgovern|publicació = TV3|url = http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Alejandro-Nieto-partitocracia-i-desgovern/video/4030030/|data = 16 d'agost del 2012|citació = Ens explica sense eufemismes que la política s'ha convertit en una farsa i que els partits polítics no treballen pel bé comú, sinó pel seu propi benefici.}}</ref> |
És un terme que s'utilitza per designar el fenomen dins un sistema de govern considerat com a [[democràcia|democràtic]], el que vol dir «el poble governa», en què les decisions polítiques més aviat es prenen als gremis interns dels partits i no pas al parlament. Es reprotxa de partitocràcia quan ni l'opinió dels diputats elegits, que sovint han de respectar la disciplina del partit quan votin, ni la dels [[ciutadans]] importa. La partitocràcia porta el risc que es defenen més els interessos particulars d'un partit que l'[[interès general]].<ref>{{Ref-publicació|cognom = Nieto|nom = Alejandro|article = Nieto: partitocràcia i desgovern|publicació = TV3|url = http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Alejandro-Nieto-partitocracia-i-desgovern/video/4030030/|data = 16 d'agost del 2012|citació = Ens explica sense eufemismes que la política s'ha convertit en una farsa i que els partits polítics no treballen pel bé comú, sinó pel seu propi benefici.}}</ref> |
||
;Unes opinions sobre la partitocràcia |
|||
Segons el filòsof [[Gustavo Bueno]] «la partitocràcia constitueix una deformació sistemàtica de la democràcia. Cada partit ha d'atacar sistemàticament l'altre».<ref>{{ref-publicació|nom = Gustavo |cognom = Bueno |enllaçautor = Gustavo Bueno|article = «España es una partitocracia», asegura Gustavo Bueno. El filósofo publica 'Panfleto contra la democracia realmente existente'|publicació =El Mundo| data = 24 de gener del 2004|pàgina = 47|url =http://www.fgbueno.es/hem/2004a24.htm|llengua = castellà }}</ref> Així doncs, per la teoria antiliberal, «la partitocràcia és la forma d'Estat en què les oligarquies partidistes assumeixen la sobirania efectiva», com ho va explicar l'exministre [[Franquisme|franquista]] [[Gonzalo Fernández de la Mora]].<ref>{{ref-llibre|títol = La partitocracia|llengua = castellà| |
Segons el filòsof [[Gustavo Bueno]] «la partitocràcia constitueix una deformació sistemàtica de la democràcia. Cada partit ha d'atacar sistemàticament l'altre».<ref>{{ref-publicació|nom = Gustavo |cognom = Bueno |enllaçautor = Gustavo Bueno|article = «España es una partitocracia», asegura Gustavo Bueno. El filósofo publica 'Panfleto contra la democracia realmente existente'|publicació =El Mundo| data = 24 de gener del 2004|pàgina = 47|url =http://www.fgbueno.es/hem/2004a24.htm|llengua = castellà }}</ref> Així doncs, per la teoria antiliberal, «la partitocràcia és la forma d'Estat en què les oligarquies partidistes assumeixen la sobirania efectiva», com ho va explicar l'exministre [[Franquisme|franquista]] [[Gonzalo Fernández de la Mora]].<ref>{{ref-llibre|títol = La partitocracia|llengua = castellà| |
||
col·lecció = col·l. ''Pensamiento Político'' |nom = Gonzalo|cognom = Fernández de la Mora|enllaçautor =Gonzalo Fernández de la Mora|editorial = Instituto de Estudios Políticos|data = 1977 (reedició 1982|pàgina = 54}}</ref> El seu desenvolupament sol venir aparellat amb els [[Democràcia parlamentària|sistemes parlamentaris]]. L'excès de partitocràcia a l'Estat espanyol i les seves autonomies, s'explicaria parcialment pel fet que durant la transició democràtica s'hauria volgut protegir els partits, encara febles. Però des dels anys 1980, els partits haurien blindat aquest sistema, i segons l'historiador [[Borja de Riquer i Permanyer]] «Les institucions s’han acabat convertint en un espai per als militants i la clientela dels partits. Els partits volen protegir el seu estatus i actuen de manera corporativa. No canviaran la llei de partits perquè no es volen suïcidar».<ref>{{Ref-publicació|cognom = Marimon|nom = Sílvia|article = La sobreprotecció dels partits: els orígens de la partitocràcia|publicació = Ara|url = http://www.ara.cat/especials/transicio/sobreproteccio-dels-partits-origens-partitocracia_0_1262273791.html|data = 06 de desembre del 2014}}</ref> |
col·lecció = col·l. ''Pensamiento Político'' |nom = Gonzalo|cognom = Fernández de la Mora|enllaçautor =Gonzalo Fernández de la Mora|editorial = Instituto de Estudios Políticos|data = 1977 (reedició 1982|pàgina = 54}}</ref> El seu desenvolupament sol venir aparellat amb els [[Democràcia parlamentària|sistemes parlamentaris]]. L'excès de partitocràcia a l'Estat espanyol i les seves autonomies, s'explicaria parcialment pel fet que durant la transició democràtica s'hauria volgut protegir els partits, encara febles. Però des dels anys 1980, els partits haurien blindat aquest sistema, i segons l'historiador [[Borja de Riquer i Permanyer]] «Les institucions s’han acabat convertint en un espai per als militants i la clientela dels partits. Els partits volen protegir el seu estatus i actuen de manera corporativa. No canviaran la llei de partits perquè no es volen suïcidar».<ref>{{Ref-publicació|cognom = Marimon|nom = Sílvia|article = La sobreprotecció dels partits: els orígens de la partitocràcia|publicació = Ara|url = http://www.ara.cat/especials/transicio/sobreproteccio-dels-partits-origens-partitocracia_0_1262273791.html|data = 06 de desembre del 2014}}</ref> O segons [[Jaume Barberà]], «a Espanya hi ha una oligarquia que es renova poc a llarg dels segles. Els que manen tenen moltes franquícies i ja els va bé la partitocràcia: un sistema de partits que no qüestiona la classe dirigent».<ref>{{ref-llibre| títol = S'ha acabat el bròquil|nom = Jaume |cognom = Barberà |enllaçautor = Jaume Barberà|editorial = Ediciones B|data = 2015|isbn =9788490194362}}</ref> |
||
{{VT|Sistema bipartidista|Democràcia parlamentària}} |
{{VT|Sistema bipartidista|Democràcia parlamentària}} |
||
Revisió del 14:08, 2 set 2015
La partitocràcia és la influència excessiva dels partits polítics en la vida política d'un estat.[1]
És un terme que s'utilitza per designar el fenomen dins un sistema de govern considerat com a democràtic, el que vol dir «el poble governa», en què les decisions polítiques més aviat es prenen als gremis interns dels partits i no pas al parlament. Es reprotxa de partitocràcia quan ni l'opinió dels diputats elegits, que sovint han de respectar la disciplina del partit quan votin, ni la dels ciutadans importa. La partitocràcia porta el risc que es defenen més els interessos particulars d'un partit que l'interès general.[2]
- Unes opinions sobre la partitocràcia
Segons el filòsof Gustavo Bueno «la partitocràcia constitueix una deformació sistemàtica de la democràcia. Cada partit ha d'atacar sistemàticament l'altre».[3] Així doncs, per la teoria antiliberal, «la partitocràcia és la forma d'Estat en què les oligarquies partidistes assumeixen la sobirania efectiva», com ho va explicar l'exministre franquista Gonzalo Fernández de la Mora.[4] El seu desenvolupament sol venir aparellat amb els sistemes parlamentaris. L'excès de partitocràcia a l'Estat espanyol i les seves autonomies, s'explicaria parcialment pel fet que durant la transició democràtica s'hauria volgut protegir els partits, encara febles. Però des dels anys 1980, els partits haurien blindat aquest sistema, i segons l'historiador Borja de Riquer i Permanyer «Les institucions s’han acabat convertint en un espai per als militants i la clientela dels partits. Els partits volen protegir el seu estatus i actuen de manera corporativa. No canviaran la llei de partits perquè no es volen suïcidar».[5] O segons Jaume Barberà, «a Espanya hi ha una oligarquia que es renova poc a llarg dels segles. Els que manen tenen moltes franquícies i ja els va bé la partitocràcia: un sistema de partits que no qüestiona la classe dirigent».[6]
Referències
- ↑ «Partitocràcia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Nieto, Alejandro «Nieto: partitocràcia i desgovern». TV3, 16-08-2012. «Ens explica sense eufemismes que la política s'ha convertit en una farsa i que els partits polítics no treballen pel bé comú, sinó pel seu propi benefici.»
- ↑ Bueno, Gustavo ««España es una partitocracia», asegura Gustavo Bueno. El filósofo publica 'Panfleto contra la democracia realmente existente'» (en castellà). El Mundo, 24-01-2004, pàg. 47.
- ↑ Fernández de la Mora, Gonzalo. La partitocracia (en castellà). Instituto de Estudios Políticos, 1977 (reedició 1982, p. 54 (col·l. Pensamiento Político).
- ↑ Marimon, Sílvia «La sobreprotecció dels partits: els orígens de la partitocràcia». Ara, 06-12-2014.
- ↑ Barberà, Jaume. S'ha acabat el bròquil. Ediciones B, 2015. ISBN 9788490194362.