Aleksandr Koltxak: diferència entre les revisions
ampliació del contingut |
Cap resum de modificació |
||
Línia 18: | Línia 18: | ||
|portrayedby= |
|portrayedby= |
||
}} |
}} |
||
'''Aleksandr Vasílievitx Koltxak''' (en [[rus]]: Александр Васильевич Колчак), ([[1874]]-[[1920]]), fou explorador del [[Pol nord|Pol Nord]], i, com a oficial de la marina russa, va lluitar en la [[Guerra russojaponesa|Guerra Russo-Japonesa]] i en la [[Primera Guerra Mundial]]. Durant la [[Guerra Civil Russa]], va establir un govern anticomunista a la [[Sibèria]] i, des de [[1918]] fins 1920, aconseguí ser reconegut com a "Governant Suprem i Comandant en Cap de les forces terrestres i marítimes de Totes les Rússies" per altres dirigents dels [[Exèrcit Blanc|Exèrcits Blancs]] |
'''Aleksandr Vasílievitx Koltxak''' (en [[rus]]: Александр Васильевич Колчак), ([[1874]]-[[1920]]), fou explorador del [[Pol nord|Pol Nord]], i, com a oficial de la marina russa, va lluitar en la [[Guerra russojaponesa|Guerra Russo-Japonesa]] i en la [[Primera Guerra Mundial]]. Durant la [[Guerra Civil Russa]], va establir un govern anticomunista a la [[Sibèria]] i, des de [[1918]] fins 1920, aconseguí ser reconegut com a "Governant Suprem i Comandant en Cap de les forces terrestres i marítimes de Totes les Rússies" per altres dirigents dels [[Exèrcit Blanc|Exèrcits Blancs]].<ref>{{Ref-llibre|cognom = Smele|nom = Jon|títol = Civil War in Siberia: The Anti-Bolshevik Government of Admiral Kolchak, 1918–1920.|url = |edició = |llengua = |data = 2006|editorial = Cambridge University Press|lloc = |pàgines = 77|isbn = 0521029074}}</ref> El seu govern tenia la seu a [[Omsk]], a la part sud-occidental de la Sibèria. |
||
Durant un any i mig, l'almirall Koltxak fou reconegut internacionalment com el cap del govern de Rússia; tanmateix, no va reeixir a unir els nombrosos, però dispersos, enemics del règim [[Bolxevisme|bolxevic]], sorgit del triomf de la [[Revolució d'Octubre de 1917|Revolució d'Octubre]], fracàs que resultà, en part, de la seva negativa a col·laborar amb l'esquerra no bolxevic ([[Menxevic|menxevics]], [[Partit Social-Revolucionari|solcialrevolucionaris]]) i a concedir autonomia a les minories nacionals, com també de la seva excessiva confiança en l'ajuda de l'estranger. Quan les seves tropes foren derrotades per [[Exèrcit Roig|l'Exèrcit Roig]], va ser traït i lluirat als bolxevics locals que l'executaren |
Durant un any i mig, l'almirall Koltxak fou reconegut internacionalment com el cap del govern de Rússia; tanmateix, no va reeixir a unir els nombrosos, però dispersos, enemics del règim [[Bolxevisme|bolxevic]], sorgit del triomf de la [[Revolució d'Octubre de 1917|Revolució d'Octubre]], fracàs que resultà, en part, de la seva negativa a col·laborar amb l'esquerra no bolxevic ([[Menxevic|menxevics]], [[Partit Social-Revolucionari|solcialrevolucionaris]]) i a concedir autonomia a les minories nacionals, com també de la seva excessiva confiança en l'ajuda de l'estranger. Quan les seves tropes foren derrotades per [[Exèrcit Roig|l'Exèrcit Roig]], va ser traït i lluirat als bolxevics locals que l'executaren<ref>{{Ref-publicació|cognom = Pereira,|nom = N. G. O.|article = White Power during the Civil War in Siberia (1918–1920): Dilemmas of Kolchak's "War Anti-Communism|publicació = Canadian Slavonic Papers 29#1|url = |data = 1987|pàgines = pp 45–62}}</ref>. |
||
== Trajectòria abans de la guerra civil == |
== Trajectòria abans de la guerra civil == |
Revisió del 16:28, 6 set 2015
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Aleksandr Vasílievitx Koltxak (en rus: Александр Васильевич Колчак), (1874-1920), fou explorador del Pol Nord, i, com a oficial de la marina russa, va lluitar en la Guerra Russo-Japonesa i en la Primera Guerra Mundial. Durant la Guerra Civil Russa, va establir un govern anticomunista a la Sibèria i, des de 1918 fins 1920, aconseguí ser reconegut com a "Governant Suprem i Comandant en Cap de les forces terrestres i marítimes de Totes les Rússies" per altres dirigents dels Exèrcits Blancs.[1] El seu govern tenia la seu a Omsk, a la part sud-occidental de la Sibèria.
Durant un any i mig, l'almirall Koltxak fou reconegut internacionalment com el cap del govern de Rússia; tanmateix, no va reeixir a unir els nombrosos, però dispersos, enemics del règim bolxevic, sorgit del triomf de la Revolució d'Octubre, fracàs que resultà, en part, de la seva negativa a col·laborar amb l'esquerra no bolxevic (menxevics, solcialrevolucionaris) i a concedir autonomia a les minories nacionals, com també de la seva excessiva confiança en l'ajuda de l'estranger. Quan les seves tropes foren derrotades per l'Exèrcit Roig, va ser traït i lluirat als bolxevics locals que l'executaren[2].
Trajectòria abans de la guerra civil
Koltxak va dedicar-se especialment a les recerques oceanogràfiques en el seu treball dins la marina imperial russa. El 1904 va destacar a la guerra russojaponesa i el 1906 va participar en la reorganització de la marina imperial. Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial va combatre amb la Flota del Bàltic primer i com a cap de la flota del Mar Negre després.
Comandant de l'exèrcit blanc de Sibèria
Bloquejat fora de Rússia durant el període revolucionari, acaba essent utilitzat pels britànics per posar un cert ordre a les tropes antibolxevics de Sibèria. A la ciutat d'Omsk, troba un caos notable en el govern antibolxevic. Finalment, el novembre de 1918 dóna un cop d'estat a Omsk recolzant-se en els oficials contrarevolucionaris.
Koltxak dissol els governs antibolxevics formats per liberals cadets, socialistes revolucionaris i nacionalistes. Immediatament forma un govern dictatorial militar, combat la corrupció i converteix unes tropes testimonials en un exèrcit eficient. Amb aquest exèrcit blanc, del que sobresurt el coronel Kappel, ordena una gran ofensiva que fa recular els bolxevics fins als Urals durant la primavera de 1919. La revolta de la Legió Txeca al transiberià contra els bolxevics afavoreix l'èxit de Koltxak qui ocupa Ufà, Ekaterimburg, Samara, Perm i Kazan.
Comandant suprem
Al capturar Kazan, l'almirall era al cim del poder. Anton Ivànovitx Denikin, cap dels blancs del sud de Rússia, el va reconèixer com a "comandant suprem" a instància del propi Koltxak. A més, l'almirall va capturar part del tresor imperial manllevant-lo dels bolxevics.
La caiguda
L'exèrcit blanc de Sibèria era un gegant amb peus de fang. L'ofensiva de 1919 va precipitar el fracàs, les línies es van allargar massa, Koltxak no va bastir una administració eficaç i l'avantguarda blanca va quedar mal nodrida. Els rojos van llençar una ofensiva l'hivern de 1919, els txecs van trencar amb l'almirall i els aliats, en especial els francesos el van trair. El front es va enfonsar i Koltxak va començar a retirar-se. Els txecs i els francesos acaben bloquejant la línia del transsiberià i entreguen a Koltxak als bolxevics a Irkustk. Sense cap pietat, els comunistes afusellen l'almirall el 7 de febrer de 1920 junt amb la seva amant.
L'epopeia per salvar Koltxak
No tothom abandona a Koltxak en la seva retirada. Un grapat de fidels, en contra de tot i tothom, inicia una marxa desesperada on cobreixen la retirada fent front als bolxevics i enfilen cap allà on creuen que és l'almirall per alliberar-lo. El segueixen fins a Irkustk.
Els encapçala el fidel Kappel i el seu adjunt Vitzekhovski. Junts fan meravelles malgrat la fam, el tifus, la disenteria, l'esgotament i un fred aberrant. Fan marxes inhumanes i el propi Kappel mor glaçat. Voitzekhovsky aconsegueix, però arribar a Irkustk i posar-li setge. Tot serà inútil car els bolxevics acceleren l'execució de Koltxak. Vitzekhovskiaixecarà el setge i es retirarà fins al llac Baikal duent els seus homes a la frontera amb Xina. Allà els alliberarà del compromís pres en enrolar-se. Alguns marxaran a Manxúria o Harbin on encara bateguen els darrers focus de resistència blanca.
Koltxak rehabilitat
La figura de Koltxak és encara avui motiu de discussió a la societat russa. El moviment ' Fe i Pàtria' reclama la seva total rehabilitació. El novembre de 2004 es va inaugurar un monument a Koltxak a la ciutat d'Irkustk i entre 2001 i 2004 es publiquen, a Rússia, més de deu llibres sobre la figura de l'almirall. L'any 2005 s'erigeix un monument similar a Omsk i el govern institueix el 4 de novembre, data de naixement de Koltxak i d'una victòria russa sobre els polonesos, com a festa nacional en lloc del primer de maig. A l'escola de marina de Sant Petersburg, on Koltxak havia estudiat s'instal·la, entre molta polèmica, una placa en honor a l'almirall.
L'any 2008 el director de cinema rus Andrei Kravchuk dirigeix un biopic (Admiral) sobre els darrers anys d'Aleksandr Koltxak, en el qual dóna una visió humana i romàntica del militar, però que no és històricament rigorosa en alguns punts.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aleksandr Koltxak |
- ↑ Smele, Jon. Civil War in Siberia: The Anti-Bolshevik Government of Admiral Kolchak, 1918–1920.. Cambridge University Press, 2006, p. 77. ISBN 0521029074.
- ↑ Pereira,, N. G. O. «White Power during the Civil War in Siberia (1918–1920): Dilemmas of Kolchak's "War Anti-Communism». Canadian Slavonic Papers 29#1, 1987, pp 45–62.