Kızılırmak

Kızılırmak

(tr) Kızılırmak
Tipus	Riu
Localitzat a l'entitat geogràfica	Àsia Menor
Inici
Continent	Àsia
País de la conca	Turquia
Entitat territorial administrativa	Turquia
Localització	Anatòlia
Final
Localització	mar Negra
39° 51′ 12″ N, 38° 24′ 27″ E B 41° 44′ 03″ N, 35° 57′ 23″ E
Format per	Kızılırmak Delta (en)
Afluent	Rio Devrez (pt) , Amneios, Delice River (en) , Acısu Deresi (fr) , Damsa Çayı (fr) , Derinöz Çayı (fr) , Mısmıl Çayı (fr) , Osügülüc (fr)
Dades i xifres
Mida	1.355 () km
Superfície de conca hidrogràfica	77.100 km²
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Kızılırmak Delta (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
Data	13 abril 2016
Identificador	6125
Espai Ramsar
Kızılırmak Delta (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
Data	15 abril 1998
Identificador	942
Àrea important de conservació d'aus
Kızılırmak Delta (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
Identificador	kızılırmak-delta-iba-turkey
IUCN categoria VI: Àrea protegida amb ús de recursos naturals
World Database on Protected Areas
Identificador	555634107
Mesures i indicadors
Cabal	500 m³/s

El Kizil Irmak (turc Kızılırmak) és un riu de Turquia, clàssic Halys (Halis). El nom turc vol dir 'Riu Roig' i és el més important de Turquia. Neix a les muntanyes que separen les províncies de Sivas i Erzurum; passa per Sivas i entra a la província d'Ankara, on creua les muntanyes Arciş i Köse Dağ, que provoquen la seva característica corba de més de 250 km. Es dirigeix, llavors, primer al sud-est i després altre cop al nord, on acaba desaiguant a la mar Negra, no lluny de Bafra. Quan baixa carregat, les aigües són d'un color groc fosc; generalment, a l'estiu porta poca aigua. La seva llera és grossa i les ribes altes. El seu curs total és de 1.350 km. Afluents per la dreta, són el Khän-şüyu i el Delice; per l'esquerra, el Şärümşäk Çay, el Devrez Çay, i el Gökırmak (antic Olgassus). Hi ha mines de sal gemma a uns 50 km al nord de Yuzğad, al llogaret de Sari-Kamiş. Modernament, s'hi han construït diversos embassaments: Kesikköprü, Altınkaya, Kapulukaya i Derbent.

Història

Sota els hittites, fou conegut com a Marassantiya. El 585 aC, es va lliurar una batalla entre lidis i perses a la seva riba (coneguda com a Batalla de l'Eclipsi) i, des de llavors, fou la frontera oriental del Regne de Lídia amb l'Imperi persa; el 547 aC, el rei Cressus va creuar el riu per atacar als perses, però fou derrotat pel rei Cir II el Gran, que va guanyar la decisiva batalla coneguda com a Batalla de l'Halis, que va posar fi al Regne de Lídia i va portar el domini persa fins a la mar Egea.

Halis o Halys fou el principal riu d'Àsia Menor. Nascut a les muntanyes d'Armènia Menor, prop de la frontera amb el Pont, serralada coneguda com a Antitaure. Després de passar pel Pont i per Capadòcia, girava al nord i nord-est, formant al final el límit entre Paflagònia (que quedava a l'oest) i Galàcia i Pont (a l'est), fins a desaiguar a la mar Negra (Euxí). Segons Estrabó, el seu nom derivava d'unes salines, però es creu que aquest detall no és correcte.

Sota domini turc des del segle XI, fou anomenat Kızılırmak ('riu vermell'), nom conservat sota els otomans i que encara porta. Avui dia, el seu cabal es fa servir per a produir electricitat.

Bibliografia

• V. Cuinet, Turquia d'Asie.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kızılırmak

• Halis (anglès).