Luchetto Gattilusio: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «'''Luchetto Gattilusio''' (en occità '''Luchetz Gateluz''' o '''Luquet Gatelus''') (Gènova, ... vers 1230-1307 ...) fou un comerciant, polític güelf...». |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Luchetto Gattilusio''' (en occità '''Luchetz Gateluz''' o '''Luquet Gatelus''') ([[Gènova]], ... vers 1230-1307 ...) fou un comerciant, polític [[güelf]] i [[trobador]] italià, del qual ens han pervingut poesies en occità. |
'''Luchetto Gattilusio''' (en occità, '''Luchetz Gateluz''' o '''Luquet Gatelus''') ([[Gènova]], ... vers 1230-1307 ...) fou un comerciant, polític [[güelf]] i [[trobador]] italià, del qual ens han pervingut poesies en occità. |
||
==Vida== |
==Vida== |
||
Revisió del 23:32, 26 gen 2016
Luchetto Gattilusio (en occità, Luchetz Gateluz o Luquet Gatelus) (Gènova, ... vers 1230-1307 ...) fou un comerciant, polític güelf i trobador italià, del qual ens han pervingut poesies en occità.
Vida
De Luchetto Gattilusio ens en ha pervingut documentació notarial i mercantil que el documenta des de 1248 (per tant, en aquest moment ja adult) i fins a 1307. En aquests anys ocupà diversos càrrecs polítics: podestà de Bolonya (1272),[1] de Milá (1282), de Cremona (1301); capità del poble de Lucca (1273); ambaixador de la seva ciutat davant del Papa Climent IV (1266), de Bonifaci VIII (1295), etc.
Se'n conserven tres composicions d'atribució segura. Un partiment amb Bonifaci Calvo, de temàtica amorosa, que es data vers 1266, i dos sirventesos polítics. El sirventès Cora qu'eu fos marritz ni conziros és en lloança de Carles d'Anjou, amb estrofes adreçades a Conradí de Sicília i a Manfred de Sicília i es data de 1264. El darrer sirventès, datat de 1266, també va adreçat a Carles d'Anjou (rei de la Pulla) i li aconsella prudència i magnanimitat; aquest sirventès s'envia en la tornada al trobador Sordello.
Obra
- (290,1)[2] Cora qu'eu fos marritz ni conziros (sirventès)
- (290,1a) D'un sirventes m'es granz volontatz preza (sirventès, enviat a Sordello)
- (101,8a = 290, 2) Luchetz, se·us platz mais amar finamen (partiment amb Bonifaci Calvo)
Se li poden atribuir (ed. Boni) dues poesies més: A 'n Rizart man que per obra d'aragna i Be·m meravilh del marques Moruel que els cançoners atribueixen a Lanfranc Cigala.
Referències
- ↑ On apareix com a testimoni del testament del rei Enzo (Bertoni p. 110)
- ↑ Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.
Bibliografia
- Giulio Bertoni, I trovatori d'Italia: Biografie, testi, tradizioni, note. Roma: Società Multigrafica Editrice Somu, 1967 [1915], pàg. 110-112 i 430-440 per l'edició de les poesies
- M. Boni, Luchetto Gattilusio. Liriche, Bolonya, 1957
Repertoris
- Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Luchetto Gattiluso (Luquet Gatelus en PC) és el número PC 290]