Dissabte Sant: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
{{Setmana Santa}}
Ampliació de l'article
Línia 1: Línia 1:
El '''Dissabte Sant''' (anomenat fins a la reforma litúrgica de 1955 '''Dissabte de Glòria''') és el nom que algunes denominacions cristianes donen al dissabte de la setmana del primer [[pleniluni de primavera]] (boreal). És el tercer dia del [[Tridu pasqual]], que conclou amb les segones [[Vespres]] del [[Diumenge de Resurrecció]] culminant així per als cristians la [[Setmana Santa]]. Després commemorar el dia anterior la [[mort de Crist]] a la Creu, s'espera el moment de la [[Resurrecció de Jesús|Resurrecció]]. És la commemoració de Jesús en el sepulcre i el seu Descens a l'Abisme. Un cop es fa fosc, té lloc la principal celebració cristiana de l'any: la [[Vetlla Pasqual]].
El '''Dissabte Sant''' (anomenat fins a la reforma litúrgica de 1955 '''Dissabte de Glòria''') és el nom que algunes denominacions cristianes donen al dissabte de la setmana del primer [[pleniluni de primavera]] (boreal). És el segon dia del [[Tridu pasqual]], que conclou amb les [[Vespres]] d'aquest mateix dia, a l'espera que durant la nit, un cop s'ha fet fosc, es celebri la [[Vetlla Pasqual|Vetlla Pasqual,]] la celebració cristiana més important de l'any, culminant així per als cristians la [[Setmana Santa]]. Després commemorar durant el dia anterior la [[mort de Crist]] a la Creu, s'espera el moment de la [[Resurrecció de Jesús|Resurrecció]].

Segons la tradició cristiana, un cop mort Jesús el dia abans de l'inici de la celebració anual del [[Péssah]] o Pasqua jueva, durant el dia de repòs, el dissabte, Jesús davalla als inferns o al [[Infern|Sheol]], on hi havia tots els morts des de l'inici del món a l'espera de la resurrecció de Crist. D'allà en treu el justos i els porta cap al Cel, davant la presència de Déu Pare.

En l'[[Església Catòlica Romana|Església Catòlica]], és un dia en què no hi ha sagraments, no es celebra l'[[Eucaristia]] (llevat de la Vetlla Pasqual a la nit) i l'única acció litúrgica a les esglésies permesa és la pregària de la [[Litúrgia de les hores|Litúrgia de les Hores]].
{{Commonscat}}
{{Commonscat}}
{{Setmana Santa}}
{{Setmana Santa}}

Revisió del 13:11, 28 març 2016

El Dissabte Sant (anomenat fins a la reforma litúrgica de 1955 Dissabte de Glòria) és el nom que algunes denominacions cristianes donen al dissabte de la setmana del primer pleniluni de primavera (boreal). És el segon dia del Tridu pasqual, que conclou amb les Vespres d'aquest mateix dia, a l'espera que durant la nit, un cop s'ha fet fosc, es celebri la Vetlla Pasqual, la celebració cristiana més important de l'any, culminant així per als cristians la Setmana Santa. Després commemorar durant el dia anterior la mort de Crist a la Creu, s'espera el moment de la Resurrecció.

Segons la tradició cristiana, un cop mort Jesús el dia abans de l'inici de la celebració anual del Péssah o Pasqua jueva, durant el dia de repòs, el dissabte, Jesús davalla als inferns o al Sheol, on hi havia tots els morts des de l'inici del món a l'espera de la resurrecció de Crist. D'allà en treu el justos i els porta cap al Cel, davant la presència de Déu Pare.

En l'Església Catòlica, és un dia en què no hi ha sagraments, no es celebra l'Eucaristia (llevat de la Vetlla Pasqual a la nit) i l'única acció litúrgica a les esglésies permesa és la pregària de la Litúrgia de les Hores.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dissabte Sant