Oraons: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
m Corregit: - serien el origen del + serien l'origen del |
||
| Línia 13: | Línia 13: | ||
El [[1901]] eren 652.286 que vivien al nord i nord-oest de [[Ranchi]], al sud de Palamau i als estats de [[Gangpur]] i [[Jashpur]]; alguns també vivien a les plantacions de te de Jalpaiguri. La seva llengua, l'[[oraon]], és similar al [[canarès]], sent del grup [[dravídic]], i la parlaven unes 544.000 persones. La major part del poble era animista (religió de Sarna Dharma) però uns 150.000 eren hinduistes (potser seguidors de la religió Sarna en estil hindú) i uns 60.000 cristians. Pels oraons cada cosa al món té la seva pròpia deïtat. |
El [[1901]] eren 652.286 que vivien al nord i nord-oest de [[Ranchi]], al sud de Palamau i als estats de [[Gangpur]] i [[Jashpur]]; alguns també vivien a les plantacions de te de Jalpaiguri. La seva llengua, l'[[oraon]], és similar al [[canarès]], sent del grup [[dravídic]], i la parlaven unes 544.000 persones. La major part del poble era animista (religió de Sarna Dharma) però uns 150.000 eren hinduistes (potser seguidors de la religió Sarna en estil hindú) i uns 60.000 cristians. Pels oraons cada cosa al món té la seva pròpia deïtat. |
||
==Tradicions== |
==Tradicions== |
||
Ells mateixos s'anomenen kurukhs i llurs tradicions diuen que vénen de la [[regió carnàtica]] i haurien marxat creuant el [[Narmada]], establint-se a la riba del [[riu Son]]. Expulsats pels musulmans es van dividir en dos grans grups, un que va seguir el [[Ganges]] i es va establir a les muntanyes Rajmahal on serien |
Ells mateixos s'anomenen kurukhs i llurs tradicions diuen que vénen de la [[regió carnàtica]] i haurien marxat creuant el [[Narmada]], establint-se a la riba del [[riu Son]]. Expulsats pels musulmans es van dividir en dos grans grups, un que va seguir el [[Ganges]] i es va establir a les muntanyes Rajmahal on serien l'origen del poble [[sàuria]] o male, i l'altre va pujar el [[riu Son]] i va ocupar el nord-oest de Jharkhand ([[Chhota Nagpur]]) d'on van expulsar als [[mundes]]. |
||
Les dones no es poden casar fins a arribar a la pubertat. Les vídues es poden tornar a casar. La separació dels matrimonis està permesa i els separats es poden tornar a casar. Els agrada la llibertat en la seva vida social i activitats. No consideren a altres grups superiors ni inferiors, i creuen en la igualtat en general. |
Les dones no es poden casar fins a arribar a la pubertat. Les vídues es poden tornar a casar. La separació dels matrimonis està permesa i els separats es poden tornar a casar. Els agrada la llibertat en la seva vida social i activitats. No consideren a altres grups superiors ni inferiors, i creuen en la igualtat en general. |
||
Revisió del 19:48, 19 abr 2016
 Home i dona oraon | |
| Tipus | grup humà, ètnia i poble  |
|---|---|
| Població total | Uns 2.000.000 |
| Llengua | kurukh |
| Religió | animisme, hinduisme i cristianisme |
| Geografia | |
| Originari de | Orissa (Índia) |
| Estat | Índia |
| Regions amb poblacions significatives | |
| Índia i Bangla Desh | |
Oraon उरांव o Kurukh कुड़ुख és un poble de l'Índia que habita principalment al districte de Ranchi a Jharkhand, però estesos a Bengala i fins a Bangla Desh. És un dels pobles classificats com adivasi.
Localització
El 1901 eren 652.286 que vivien al nord i nord-oest de Ranchi, al sud de Palamau i als estats de Gangpur i Jashpur; alguns també vivien a les plantacions de te de Jalpaiguri. La seva llengua, l'oraon, és similar al canarès, sent del grup dravídic, i la parlaven unes 544.000 persones. La major part del poble era animista (religió de Sarna Dharma) però uns 150.000 eren hinduistes (potser seguidors de la religió Sarna en estil hindú) i uns 60.000 cristians. Pels oraons cada cosa al món té la seva pròpia deïtat.
Tradicions
Ells mateixos s'anomenen kurukhs i llurs tradicions diuen que vénen de la regió carnàtica i haurien marxat creuant el Narmada, establint-se a la riba del riu Son. Expulsats pels musulmans es van dividir en dos grans grups, un que va seguir el Ganges i es va establir a les muntanyes Rajmahal on serien l'origen del poble sàuria o male, i l'altre va pujar el riu Son i va ocupar el nord-oest de Jharkhand (Chhota Nagpur) d'on van expulsar als mundes.
Les dones no es poden casar fins a arribar a la pubertat. Les vídues es poden tornar a casar. La separació dels matrimonis està permesa i els separats es poden tornar a casar. Els agrada la llibertat en la seva vida social i activitats. No consideren a altres grups superiors ni inferiors, i creuen en la igualtat en general.
Referències
- Wilson Hunter, Sir William; Sutherland Cotton, James; Sir Richard Burn, Sir William Stevenson Meyer. Great Britain India Office. The Imperial Gazetteer of India (en anglès). Oxford: Clarendon Press, 1908.