Kurgan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{polisèmia|Kurgan (ciutat)}} |
|||
{{MT|data=febrer de 2013}} |
{{MT|data=febrer de 2013}} |
||
[[Fitxer:LYablonskyFilipovkaKurganR1.jpg|thumb|dreta|300px| Kurgan de Sarmàtia del segle IV a Fillipovka, al sud dels Urals, Rússia]] |
[[Fitxer:LYablonskyFilipovkaKurganR1.jpg|thumb|dreta|300px| Kurgan de Sarmàtia del segle IV a Fillipovka, al sud dels Urals, Rússia]] |
||
Revisió del 20:23, 25 juny 2016
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Kurgan (en rus: курган) és la paraula russa per a túmul usada des de l'arqueologia soviètica en el context de l'est d'Europa i Àsia central.
La paraula és d'origen túrquic i és específicament de l'idioma tàtar, amb el significat de 'fortalesa'.[1][2]
La distribució dels túmuls correspon aproximadament a la cultura Kurgan i a la de l'enterrament en fossa.[3]
Els kurgans es van construir en l'eneolític, edat del bronze, edat del ferro, fins a l'edat mitjana, i s'estengueren al sud de Sibèria i a Àsia central.
Molts noms de lloc que inclouen el mot kurgan apareixen des del Llac Baikal a la mar Negra.
Galeria de fotos
-
Kurgan escita a Ucraïna del 394-366 aC -
Kurgan ucraïnià de Perepyat
Referències
- ↑ TDK Dictionary: Kurgan; The word kurgan ‘funerary mound’, is, as well as Central Asia and Anatolia used in Russia and Ukraine, but throughout South-Eastern Europe (Ru. kurgán, ORu. kurganu, Ukr. kurhán, BRu. kurhan, Pol. kurhan, kurchan, kuran ‘mound’; Rumanian gurgan, dial. Hung. korhány), from Tatar, Tat., Osm., Kum. kurgan, Old Turkic kurgan "fortification",, Kirg. and Jagat. korgan, Karakirg. korgon, all from Turkotat. kurgamak "fortify", kurmak "erect".
- ↑ "kurgan." Webster's Third New International Dictionary, Unabridged. Merriam-Webster, 2002. http://unabridged.merriam-webster.com (14 October 2006).
- ↑ Mario Alinei 'Interdisciplinary and linguistic evidence for Paleolithic continuity of Indo-European, Uralic and Altaic populations in Eurasia', 2003
Bibliografia
- "Proto-Türkic rune-like inscription on silver cup (Issyk Inscription)" by A.S. Amanjolov, in "History Of Ancient Türkic Script", Almaty 2003.
- "In Search of the Indo-Europeans: Language, Archaeology and Myth" by J. P. Mallory, ISBN 0-500-27616-1.
- "The Kurgan Culture and the Indo-Europeanization of Europe: Selected Articles Form 1952 to 1993" von Marija Gimbutas u.a., ISBN 0-941694-56-9.
- "Encyclopedia of Indo-European Culture" ed. James Mallory, D. Q. Adams, ISBN 1-884964-98-2.
- D. Ya. Telegin et al., Srednestogovskaya i Novodanilovskaya Kul'tury Eneolita Azovo-Chernomorskogo Regiona. Kiev: Shlyakh, 2001. Reviewed by J.P. Mallory, JIES vol. 32, 3/4, p. 363–366.
- "Reconstruction Of The Genofond Peculiarities Of The Ancient Pazyryk Population (I-II Millennium BC) From Gorny Altai According To The mtDNA Structure" Voevoda M.I., Sitnikova V.V., Romashchenko A.G., Chikisheva T.A., Polosmak N.V., Molodin V. I http://www.bionet.nsc.ru/bgrs/thesis/99/.
- O.Ismagulov 'Population of Kazakhstan from Bronze Epoch to Present (Paleoanthropological research)', Science, Alma-Ata, 1970.
Enllaços interns
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kurgan |
- Kurgan Culture.
- excavated kurgans (archaeology.org).
- Ritual Sites, and Settlements: Eurasian Bronze and Iron Age book for download (www.csen.org). [Enllaç no actiu]
- An extensive list of mounds in Poland.