Xiprer: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Ampliació de l'article. Afegida referència
m {{referencies}}
Línia 36: Línia 36:
==Referències==
==Referències==
{{Projectes germans|Viquiespècies=Cupressus sempervirens|commons=Cupressus sempervirens}}
{{Projectes germans|Viquiespècies=Cupressus sempervirens|commons=Cupressus sempervirens}}
{{Referències}}
* {{IUCN2006|assessors=Conifer Specialist Group|year=1998|id=32518|títol=Cupressus sempervirens|consulta=11 de maig del 2006}}
* {{IUCN2006|assessors=Conifer Specialist Group|year=1998|id=32518|títol=Cupressus sempervirens|consulta=11 de maig del 2006}}
* Farjon, A. (2005) ''Monograph of Cupressaceae and Sciadopitys'' Royal Botanic Gardens, Kew. ISBN 1-84246-068-4.
* Farjon, A. (2005) ''Monograph of Cupressaceae and Sciadopitys'' Royal Botanic Gardens, Kew. ISBN 1-84246-068-4.

Revisió del 21:34, 30 juny 2016

Infotaula d'ésser viuXiprer
Cupressus sempervirens Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font dellavor de xiprer Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN32518 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaCupressaceae
GènereCupressus
EspècieCupressus sempervirens Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

El xiprer o xiprer mediterrani (Cupressus sempervirens)[1] és una conífera originària de l'orient del Mediterrani; abasta una zona que comprèn des de l'Iran fins a Líbia. Actualment, a causa del seu cultiu, es pot trobar en tota la zona mediterrània, en llocs on les glaçades no superin els -10°C. És un arbre amb forta càrrega simbòlica i amb molts usos. Poden arribar a fer 35 m d'alt i tenir 100 anys. Té la capçada generalment estreta, amb les branques erectes i apropades al tronc. Les fulles són imbricades, molt petites, d'1 mm o menys, en forma d'esquames i ajagudes a la branca. La floració és monoica amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. L'emissió de pol·len és al febrer-març. Els fruits en forma de gàlbuls més o menys arrodonits fan uns 40 mm. Primerament són de color verd i amb temps es tornen de color bru.

Els xiprers viuen en llocs que serien massa àrids per a determinats tipus de pins o per a les alzines. Ocupen zones que en llocs més freds i igualment secs ocuparia la savina.

Usos

  • Jardineria: ús possible en llocs de glaçades febles, encara que l'estiu (com a Anglaterra) no sigui càlid.
  • Fusta per a ebenisteria o construcció, perfumada i molt resistent a la podridura. Se sol utilitzar per a la construcció de caixes, i les millors seleccions poden utilitzar-se'n també en taules decoratives, pilotes, torneria, xapes de guitarres, etc.
  • Paravents en conreus hortícoles, per exemple al nord i sud de Catalunya, per defensar-se dels vents de la tramuntana i el mestral, respectivament.

Galeria

Referències

  1. Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans (en català). 3ª edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 157. ISBN 84-7306-390-2.