Xiprer

Xiprer

Cupressus sempervirens
Dades
Font de	llavor de xiprer
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	32518
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Classe	Pinopsida
Ordre	Pinales
Família	Cupressaceae
Gènere	Cupressus
Espècie	Cupressus sempervirens L., 1753
Distribució

El xiprer o xiprer mediterrani (Cupressus sempervirens) és una conífera originària de l'orient del Mediterrani; abasta una zona que comprèn des de l'Iran fins a Líbia. Actualment, a causa del seu cultiu, es pot trobar en tota la zona mediterrània, en llocs on les glaçades no superin els -10°C. És un arbre amb forta càrrega simbòlica i amb molts usos. Poden arribar a fer 35 m d'alt i tenir 100 anys. Té la capçada generalment estreta, amb les branques erectes i apropades al tronc. Les fulles són imbricades, molt petites, d'1 mm o menys, en forma d'esquames i ajagudes a la branca. La floració és monoica amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. L'emissió de pol·len és al febrer-març. Els fruits en forma de gàlbuls més o menys arrodonits fan uns 40 mm. Primerament són de color verd i amb temps es tornen de color bru.

Els xiprers viuen en llocs que serien massa àrids per a determinats tipus de pins o per a les alzines. Ocupen zones que en llocs més freds i igualment secs ocuparia la savina.

Usos

• Jardineria: ús possible en llocs de glaçades febles, encara que l'estiu (com a Anglaterra) no sigui càlid.
• Fusta per a ebenisteria o construcció, perfumada i molt resistent a la podridura. Se sol utilitzar per a la construcció de caixes, i les millors seleccions poden utilitzar-se'n també en taules decoratives, pilotes, torneria, xapes de guitarres, etc.
• Paravents en conreus hortícoles, per exemple al nord i sud de Catalunya, per defensar-se dels vents de la tramuntana i el mestral, respectivament.

Galeria

• 
  Detall de les fulles i cons
• 
  Tronc
• 
  Varietat "stricta"
• 
  Varietat "horizontal"
• 
  Cons masculins
• 
  Cons

Referències

• Conifer Specialist Group (1998). Cupressus sempervirens. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 11 de maig del 2006 (en anglès).
• Farjon, A. (2005) Monograph of Cupressaceae and Sciadopitys Royal Botanic Gardens, Kew. ISBN 1-84246-068-4.