Psicopomp: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Canvis menors, neteja AWB
Línia 1: Línia 1:
[[File:NAMA Hermès & Myrrhinè.jpg|thumb|200px|Un [[lècit]] on hi ha pintat [[Hermes]] com a psicopomp que condueix el difunt, ''Mirina'', a l'[[Hades]], ca. 430-420 aC ([[Museu Arqueològic Nacional d'Atenes]])]]
[[Fitxer:NAMA Hermès & Myrrhinè.jpg|thumb|200px|Un [[lècit]] on hi ha pintat [[Hermes]] com a psicopomp que condueix el difunt, ''Mirina'', a l'[[Hades]], ca. 430-420 aC ([[Museu Arqueològic Nacional d'Atenes]])]]


Un '''psicopomp''' (del grec antic ψυχοπομπóς / ''psykhopompós'', que significa literalment 'guia de les ànimes') és el guia (conductor o barquer) de les ànimes dels morts.<ref>"[http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0057%3Aentry%3Dyuxopompo%2Fs ψυχοπομπός - Henry George Liddell, Robert Scott A Greek-English Lexicon]". Perseus.tufts.edu.</ref>
Un '''psicopomp''' (del grec antic ψυχοπομπóς / ''psykhopompós'', que significa literalment 'guia de les ànimes') és el guia (conductor o barquer) de les ànimes dels morts.<ref>"[http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0057%3Aentry%3Dyuxopompo%2Fs ψυχοπομπός - Henry George Liddell, Robert Scott A Greek-English Lexicon]". Perseus.tufts.edu.</ref>


Moltes religions i creences tenen esperits, deïtats, dimonis o àngels que tenen la tasca d'escortar les ànimes dels que han mort recentment a l'altre món. Sovint, s'associen amb animals com cavalls, foques, corbs, gossos, mussols, pardals, o dofins. En alguns pobles de Sibèria, un cavall mort pel [[xaman]] també serveix com un ''psicopomp''.
Moltes religions i creences tenen esperits, deïtats, dimonis o àngels que tenen la tasca d'escortar les ànimes dels que han mort recentment a l'altre món. Sovint, s'associen amb animals com cavalls, foques, corbs, gossos, mussols, pardals, o dofins. En alguns pobles de Sibèria, un cavall mort pel [[xaman]] també serveix com un ''psicopomp''.
Línia 11: Línia 11:


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* {{Ref-llibre |cognom=Eliade |nom=Mircea |cognom2= |nom2=l |títol= Shamanism: archaic techniques of ecstasy|url=|llengua=anglès |editorial=Princeton University Press |data=2004 |pàgines=648 |isbn=978-0691119427}}
* {{Ref-llibre |cognom=Eliade |nom=Mircea |cognom2= |nom2=l |títol= Shamanism: archaic techniques of ecstasy|url=|llengua=anglès | editorial=Princeton University Press |data=2004 |pàgines=648 |isbn=978-0691119427}}


[[Categoria:Escatologia]]
[[Categoria:Escatologia]]

Revisió del 16:57, 2 ago 2016

Un lècit on hi ha pintat Hermes com a psicopomp que condueix el difunt, Mirina, a l'Hades, ca. 430-420 aC (Museu Arqueològic Nacional d'Atenes)

Un psicopomp (del grec antic ψυχοπομπóς / psykhopompós, que significa literalment 'guia de les ànimes') és el guia (conductor o barquer) de les ànimes dels morts.[1]

Moltes religions i creences tenen esperits, deïtats, dimonis o àngels que tenen la tasca d'escortar les ànimes dels que han mort recentment a l'altre món. Sovint, s'associen amb animals com cavalls, foques, corbs, gossos, mussols, pardals, o dofins. En alguns pobles de Sibèria, un cavall mort pel xaman també serveix com un psicopomp.

En algunes cultures, la tasca de psicopomp és també una de les funcions dels xamans.[2]

Referències

Bibliografia

  • Eliade, Mircea. Shamanism: archaic techniques of ecstasy (en anglès). Princeton University Press, 2004, p. 648. ISBN 978-0691119427.