Xiprer: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m bot: -3ª edició +3a edició
m Robot: reemplaçament automàtic de text (-L. +{{Versaleta|L.}})
Línia 13: Línia 13:
| species = '''C. sempervirens'''
| species = '''C. sempervirens'''
| binomial = ''Cupressus sempervirens''
| binomial = ''Cupressus sempervirens''
| binomial_authority = [[Carl von Linné|L.]]
| binomial_authority = {{Versaleta|[[Carl von Linné|L.]]}}
}}
}}
El '''xiprer''' o '''xiprer mediterrani''' ('''''Cupressus sempervirens''''')<ref>{{Ref-llibre|cognom=Pascual|nom=Ramon|títol=Guia dels arbres dels Països Catalans|url=|edició=3a edició|llengua=Català|data=1994|editorial=Pòrtic Natura|lloc=Barcelona|pàgines=157|isbn=84-7306-390-2}}</ref> és una [[conífera]] originària de l'orient del [[Mediterrani]]; abasta una zona que comprèn des de l'[[Iran]] fins a [[Líbia]]. Actualment, a causa del seu cultiu, es pot trobar en tota la zona mediterrània, en llocs on les [[glaçades]] no superin els -10°C. És un [[arbre]] amb forta càrrega simbòlica i amb molts usos. Poden arribar a fer 35 m d'alt i tenir 100 anys. Té la capçada generalment estreta, amb les branques erectes i apropades al tronc. Les [[fulles]] són [[Morfologia foliar|imbricades]], molt petites, d'1 mm o menys, en forma d'esquames i ajagudes a la branca. La [[floració]] és [[monoica]] amb [[flors]] [[Mascle (biologia)|masculines]] i [[Femella|femenines]] en el mateix arbre. L'emissió de [[pol·len]] és al febrer-març. Els [[fruits]] en forma de [[gàlbul]]s més o menys arrodonits fan uns 40 mm. Primerament són de color verd i amb temps es tornen de color bru.
El '''xiprer''' o '''xiprer mediterrani''' ('''''Cupressus sempervirens''''')<ref>{{Ref-llibre|cognom=Pascual|nom=Ramon|títol=Guia dels arbres dels Països Catalans|url=|edició=3a edició|llengua=Català|data=1994|editorial=Pòrtic Natura|lloc=Barcelona|pàgines=157|isbn=84-7306-390-2}}</ref> és una [[conífera]] originària de l'orient del [[Mediterrani]]; abasta una zona que comprèn des de l'[[Iran]] fins a [[Líbia]]. Actualment, a causa del seu cultiu, es pot trobar en tota la zona mediterrània, en llocs on les [[glaçades]] no superin els -10°C. És un [[arbre]] amb forta càrrega simbòlica i amb molts usos. Poden arribar a fer 35 m d'alt i tenir 100 anys. Té la capçada generalment estreta, amb les branques erectes i apropades al tronc. Les [[fulles]] són [[Morfologia foliar|imbricades]], molt petites, d'1 mm o menys, en forma d'esquames i ajagudes a la branca. La [[floració]] és [[monoica]] amb [[flors]] [[Mascle (biologia)|masculines]] i [[Femella|femenines]] en el mateix arbre. L'emissió de [[pol·len]] és al febrer-març. Els [[fruits]] en forma de [[gàlbul]]s més o menys arrodonits fan uns 40 mm. Primerament són de color verd i amb temps es tornen de color bru.

Revisió del 14:44, 3 ago 2016

Infotaula d'ésser viuXiprer
Cupressus sempervirens Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font dellavor de xiprer Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN32518 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaCupressaceae
GènereCupressus
EspècieCupressus sempervirens Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

El xiprer o xiprer mediterrani (Cupressus sempervirens)[1] és una conífera originària de l'orient del Mediterrani; abasta una zona que comprèn des de l'Iran fins a Líbia. Actualment, a causa del seu cultiu, es pot trobar en tota la zona mediterrània, en llocs on les glaçades no superin els -10°C. És un arbre amb forta càrrega simbòlica i amb molts usos. Poden arribar a fer 35 m d'alt i tenir 100 anys. Té la capçada generalment estreta, amb les branques erectes i apropades al tronc. Les fulles són imbricades, molt petites, d'1 mm o menys, en forma d'esquames i ajagudes a la branca. La floració és monoica amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. L'emissió de pol·len és al febrer-març. Els fruits en forma de gàlbuls més o menys arrodonits fan uns 40 mm. Primerament són de color verd i amb temps es tornen de color bru.

Els xiprers viuen en llocs que serien massa àrids per a determinats tipus de pins o per a les alzines. Ocupen zones que en llocs més freds i igualment secs ocuparia la savina.

Usos

  • Jardineria: ús possible en llocs de glaçades febles, encara que l'estiu (com a Anglaterra) no sigui càlid.
  • Fusta per a ebenisteria o construcció, perfumada i molt resistent a la podridura. Se sol utilitzar per a la construcció de caixes, i les millors seleccions poden utilitzar-se'n també en taules decoratives, pilotes, torneria, xapes de guitarres, etc.
  • Paravents en conreus hortícoles, per exemple al nord i sud de Catalunya, per defensar-se dels vents de la tramuntana i el mestral, respectivament.

Galeria

  • Detall de les fulles i cons
    Detall de les fulles i cons
  • Tronc
    Tronc
  • Varietat "stricta"
    Varietat "stricta"
  • Varietat "horizontal"
    Varietat "horizontal"
  • Cons masculins
    Cons masculins
  • Cons
    Cons

Referències

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria)
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies
  1. ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans (en català). 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 157. ISBN 84-7306-390-2. 


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xiprer&oldid=17277851»