Sicardis de Montsoriu: diferència entre les revisions
→Orígens familiars: afegeixo familiar |
m bot: - fins el seu + fins al seu |
||
| Línia 124: | Línia 124: | ||
==Fets destacats== |
==Fets destacats== |
||
Amb la seva germana Ermessenda, es van repartir l'herència vescomtal, quedant per a Sicardis el domini sobre la vila de [[Lloret de Mar]] a partir de [[1032]]. Domini que no es feu efectiu fins |
Amb la seva germana Ermessenda, es van repartir l'herència vescomtal, quedant per a Sicardis el domini sobre la vila de [[Lloret de Mar]] a partir de [[1032]]. Domini que no es feu efectiu fins al seu casament amb Umbert Odó, el [[1041]].<ref name="Mallorquí"></ref> |
||
Des de la mort del seu marit Umbert el [[1071]], Sicardis va anar a residir al [[castell de Lloret]]. Sota el seu auspici, el [[bisbe de Girona]] [[Berenguer Guifré|Guifré]] va consagrar l'església de Sant Joan del castell de Lloret el [[23 de gener]] de [[1079]]. A part de les delmes concedides pel bisbe a l'església, Sicardis li va fer donatiu de diverses terres i vinyes. El mateix fet es va repetir amb la consagració de l'església de Sant Romà, actual [[ermita de les Alegries]].<ref name="Mallorquí"></ref> |
Des de la mort del seu marit Umbert el [[1071]], Sicardis va anar a residir al [[castell de Lloret]]. Sota el seu auspici, el [[bisbe de Girona]] [[Berenguer Guifré|Guifré]] va consagrar l'església de Sant Joan del castell de Lloret el [[23 de gener]] de [[1079]]. A part de les delmes concedides pel bisbe a l'església, Sicardis li va fer donatiu de diverses terres i vinyes. El mateix fet es va repetir amb la consagració de l'església de Sant Romà, actual [[ermita de les Alegries]].<ref name="Mallorquí"></ref> |
||
Revisió del 22:22, 18 set 2016
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 1103 (Gregorià)  |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalana |
| Família | |
| Llinatge | Montsoriu |
| Cònjuge | Umbert de Sesagudes |
| Fills | Guillem Umbert I de Montseny, Bernat Umbert, Guisla Umbert |
| Pare | Amat de Montsoriu |
| Germans | Ermessenda de Montsoriu i Arbert de Montsoriu |
Sicardis de Montsoriu (s.XI - 1103) va ser una dama noble catalana dels inicis de la Baixa edat mitjana, senyora de Lloret de Mar.[1]
Orígens familiars
Sicardis era filla d'Amat de Montsoriu[2][1] i Sança. Era doncs, pertanyent al llinatge dels Montsoriu, vescomtes de Girona.
| 8. Guinguís | ||||||||||||||||
| 4. Sunifred | ||||||||||||||||
| 9. Jerosòlima Gudrielda | ||||||||||||||||
| 2. Amat de Montsoriu | ||||||||||||||||
| 5. Aurúcia | ||||||||||||||||
| 1. Sicardis de Montsoriu | ||||||||||||||||
| 3. Sança | ||||||||||||||||
Núpcies i descendents
Es va casar amb Umbert Odó, baró del Montseny. Si bé la data no és segura, Pons i Guri la situa anterior a 1045,[2] i Mallorquí afina fins al 1041.[1] Del matrimoni en varen sortir 4 fills, dels quals en destaquen:
- Guillem Umbert I de Montseny, hereu de la baronia.
- Bernat Umbert, bisbe de Girona.
- Guisla Umbert, qui heretà el castell de Palafolls i es casà amb Bernat Gausfred.
- Udalard Umbert
Fets destacats
Amb la seva germana Ermessenda, es van repartir l'herència vescomtal, quedant per a Sicardis el domini sobre la vila de Lloret de Mar a partir de 1032. Domini que no es feu efectiu fins al seu casament amb Umbert Odó, el 1041.[1]
Des de la mort del seu marit Umbert el 1071, Sicardis va anar a residir al castell de Lloret. Sota el seu auspici, el bisbe de Girona Guifré va consagrar l'església de Sant Joan del castell de Lloret el 23 de gener de 1079. A part de les delmes concedides pel bisbe a l'església, Sicardis li va fer donatiu de diverses terres i vinyes. El mateix fet es va repetir amb la consagració de l'església de Sant Romà, actual ermita de les Alegries.[1]
Testament
Sicardis va fer redactar testament el mateix any de la seva mort, el 1103, des del castell de Lloret. En aquest deixava en herència a parts iguals el castell de Lloret al seu fill Bernat Umbert, aleshores bisbe de Girona, i al seu gendre Bernat Gausfred, casat amb Guisla Umbert. El testament marcava com a condició que a la mort d'aquests, el castell passés a mans de la canònica de la seu i els descendents de Gausfred. Així, la possessió del castell quedaria dividida entre el poder eclesiàstic i el seglar fins que el 1165 Bernat de Palafolls (descendent de Gausfred) va empenyorar la seva meitat del castell i la totalitat del mateix va passar a mans del bisbat de Girona.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Mallorquí, Elvis «El terme de Lloret de Mar del segle XI al XVIII: una aproximació cartogràfica». Quaderns de la Selva, 13, 2001, pàg. 67-82 [Consulta: 11 agost 2016].
- ↑ 2,0 2,1 Pons i Guri, Josep Maria «El castell de Montpalau. Pervivència de la jurisdicció d'un castell abandonat» (article). [Consulta: 5 novembre 2015].