Gastó V de Bearn: diferència entre les revisions
{{Infotaula de polític}} |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
Fill de [[Pere III de Gabardà i Brulhès]], [[vescomte de Bearn]] i [[Matel·la de Baus]], cosina del rei català. |
Fill de [[Pere III de Gabardà i Brulhès]], [[vescomte de Bearn]] i [[Matel·la de Baus]], cosina del rei català. |
||
El [[1153]], a la mort del seu pare, va heretar el vescomtat amb regència de la seva àvia [[Guiscarda de Bearn]]. A la mort de Guiscarda el [[1154]], l'assemblea de Bearn el va posar, fins a la seva majoria d'edat<ref>{{es}} Bernardo Estornés Lasa - Auñamendi Entziklopedia: ''Sublevaciones bearnesas contra la política aragonesa de los vizcondes'' {{ |
El [[1153]], a la mort del seu pare, va heretar el vescomtat amb regència de la seva àvia [[Guiscarda de Bearn]]. A la mort de Guiscarda el [[1154]], l'assemblea de Bearn el va posar, fins a la seva majoria d'edat<ref>{{es}} Bernardo Estornés Lasa - Auñamendi Entziklopedia: ''Sublevaciones bearnesas contra la política aragonesa de los vizcondes'' {{ref-web|url=http://www.euskomedia.org/aunamendi?idi=eu&op=7&voz=BEARN&epi=16824#16824|títol=Enllaç<!--Títol generat per bot-->}}</ref> el [[1165]] sota la tutela del seu oncle [[Ramon Berenguer IV]], rei d'Aragó i comte de Barcelona i a qui va retre homenatge a [[Canfranc]], i deixant de reconèixer al [[duc d'Aquitània]]. Es va casar amb [[Sança de Navarra i de Castella]], filla del rei [[Garcia V de Navarra]], amb qui no va tenir fills. Es va retirar a un monestir [[hospitaler]] on va morir el [[1170]], deixant la successió en la seva germana [[Maria de Bearn]]. |
||
Revisió del 09:04, 29 set 2016
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 1170  |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Vescomte |
| Cònjuge | Sancha de Navarra |
| Pares | Pere de Bearn i Matelle de Baux (en)  |
| Germans | Maria de Bearn |
Gastó V de Bearn (Segle XIII) fou vescomte de Bearn, Gabardà i Brulhès
Fill de Pere III de Gabardà i Brulhès, vescomte de Bearn i Matel·la de Baus, cosina del rei català.
El 1153, a la mort del seu pare, va heretar el vescomtat amb regència de la seva àvia Guiscarda de Bearn. A la mort de Guiscarda el 1154, l'assemblea de Bearn el va posar, fins a la seva majoria d'edat[1] el 1165 sota la tutela del seu oncle Ramon Berenguer IV, rei d'Aragó i comte de Barcelona i a qui va retre homenatge a Canfranc, i deixant de reconèixer al duc d'Aquitània. Es va casar amb Sança de Navarra i de Castella, filla del rei Garcia V de Navarra, amb qui no va tenir fills. Es va retirar a un monestir hospitaler on va morir el 1170, deixant la successió en la seva germana Maria de Bearn.
| Precedit per: Pere III de Gabardà i Brulhès |
Vescomte de Bearn Vescomte de Gabardà Vescomte de Brulhès 1153–1170 |
Succeït per: Maria de Bearn |