Típicon: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: el [[ritus bizantí > el [[ritu bizantí |
infotaula llibre #QQ16 |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{infotaula llibre}} |
|||
El '''Typikón''' (en [[grec]]: Τυπικόν, (Typikon), lit. "Seguint l'ordre"; [[Llengües eslaves|eslau]]: ѹставъ, (ústav)) és un llibre [[litúrgia|litúrgic]] que conté instruccions sobre l'ordre dels diversos serveis i cerimònies de les [[Ortodòxia de l'est|esglésies cristianes ortodoxes]], en forma de [[calendari perpetu]]. Les esglésies catòliques orientals que seguixen el [[ritu bizantí]] també han seguit en gran mesura el typikón ortodox, amb petites variacions. Els Typikón sorgíren dins del moviment monàstic dels primers cristians, com a forma de regular la vida d'un [[monestir]]. Dos centres monàstics van influir decisivament en la litúrgia de l'Església Ortodoxa amb els seus: el de la ''[[Laura (monaquisme)|Laura]]'' de [[Mar Saba|sant Saba]] (prop de [[Jerusalem]]), i el del Monestir de Sant Joan (Studion) a [[Constantinoble]]. |
El '''Typikón''' (en [[grec]]: Τυπικόν, (Typikon), lit. "Seguint l'ordre"; [[Llengües eslaves|eslau]]: ѹставъ, (ústav)) és un llibre [[litúrgia|litúrgic]] que conté instruccions sobre l'ordre dels diversos serveis i cerimònies de les [[Ortodòxia de l'est|esglésies cristianes ortodoxes]], en forma de [[calendari perpetu]]. Les esglésies catòliques orientals que seguixen el [[ritu bizantí]] també han seguit en gran mesura el typikón ortodox, amb petites variacions. Els Typikón sorgíren dins del moviment monàstic dels primers cristians, com a forma de regular la vida d'un [[monestir]]. Dos centres monàstics van influir decisivament en la litúrgia de l'Església Ortodoxa amb els seus: el de la ''[[Laura (monaquisme)|Laura]]'' de [[Mar Saba|sant Saba]] (prop de [[Jerusalem]]), i el del Monestir de Sant Joan (Studion) a [[Constantinoble]]. |
||
Revisió del 18:50, 26 des 2016
| Tipus | llibre litúrgic  |
|---|
El Typikón (en grec: Τυπικόν, (Typikon), lit. "Seguint l'ordre"; eslau: ѹставъ, (ústav)) és un llibre litúrgic que conté instruccions sobre l'ordre dels diversos serveis i cerimònies de les esglésies cristianes ortodoxes, en forma de calendari perpetu. Les esglésies catòliques orientals que seguixen el ritu bizantí també han seguit en gran mesura el typikón ortodox, amb petites variacions. Els Typikón sorgíren dins del moviment monàstic dels primers cristians, com a forma de regular la vida d'un monestir. Dos centres monàstics van influir decisivament en la litúrgia de l'Església Ortodoxa amb els seus: el de la Laura de sant Saba (prop de Jerusalem), i el del Monestir de Sant Joan (Studion) a Constantinoble.