Tricotomia: diferència entre les revisions
m Robot endreça interwikis |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| ⚫ | Una '''tricotomia''' és una classificació al voltant del nombre [[tres]],<ref>{{GDLC|00137436}}</ref> freqüent en els sistemes religiosos i filosòfics. Segons [[Georges Dumézil]] aquesta abundància ve pel fet que els indoeuropeus dividien el cosmos en tres estaments, posteriorment lligats a divinitats i classes socials (hipòtesi de la trifuncionalitat), una separació que es pot veure en els models utòpics de [[Plató]] o en els grups socials occidentals.<ref>[http://www.eumed.net/libros-gratis/2013/1267/tricotomia-dimensiones-alma.html Tricotomía entre los apetitos o dimensiones del alma] per Diego Alfredo Pérez Rivas</ref> |
||
{{FR|data=novembre de 2012}} |
|||
| ⚫ | Una '''tricotomia''' és una classificació al voltant del nombre [[tres]], freqüent en els sistemes religiosos i filosòfics. Segons [[Georges Dumézil]] aquesta abundància ve pel fet que els indoeuropeus dividien el cosmos en tres estaments, posteriorment lligats a divinitats i classes socials (hipòtesi de la trifuncionalitat), una separació que es pot veure en els models utòpics de [[Plató]] o en els grups socials occidentals. |
||
La [[dialèctica]] també és un exemple de tricotomia, en aquest cas concepte els fenòmens d'estudi com a fases o moments d'un canvi, que es descriu per la situació inicial, el moment de mutació i el resultat final. Aquest esquema temporal s'ha aplicat a la narració convencional i a corrents d'[[història de la filosofia]] com els de [[Hegel]] (tesi/antítesi/síntesi) o [[August Comte]]. |
La [[dialèctica]] també és un exemple de tricotomia, en aquest cas concepte els fenòmens d'estudi com a fases o moments d'un canvi, que es descriu per la situació inicial, el moment de mutació i el resultat final. Aquest esquema temporal s'ha aplicat a la narració convencional i a corrents d'[[història de la filosofia]] com els de [[Hegel]] (tesi/antítesi/síntesi) o [[August Comte]].<ref name=Tetens>Teo, Thomas (2005), ''The critique of psychology: from Kant to postcolonial theory'', p. 43.</ref> |
||
El simbolisme del tres en el [[cristianisme]] va fer que molts pensadors medievals es basessin en tricotomies, com les reduccions de Sant Tomàs del pensament d'Aristòtil o les facultats mentals bàsiques acceptades a l'[[Edat Moderna]]. |
El simbolisme del tres en el [[cristianisme]] va fer que molts pensadors medievals es basessin en tricotomies, com les reduccions de Sant Tomàs del pensament d'Aristòtil o les facultats mentals bàsiques acceptades a l'[[Edat Moderna]]. |
||
La tricotomia també és l'eix essencial de l'anomenat triangle semiòtic, que relaciona [[significat]], paraules i conceptes designats per aquestes i que constitueix un dels camps d'estudi principals de la [[filosofia del llenguatge]]. |
La tricotomia també és l'eix essencial de l'anomenat triangle semiòtic, que relaciona [[significat]], paraules i conceptes designats per aquestes i que constitueix un dels camps d'estudi principals de la [[filosofia del llenguatge]]. |
||
== Referències == |
|||
{{referències}} |
|||
{{Esborrany de filosofia}} |
{{Esborrany de filosofia}} |
||
Revisió del 21:18, 17 gen 2017
Una tricotomia és una classificació al voltant del nombre tres,[1] freqüent en els sistemes religiosos i filosòfics. Segons Georges Dumézil aquesta abundància ve pel fet que els indoeuropeus dividien el cosmos en tres estaments, posteriorment lligats a divinitats i classes socials (hipòtesi de la trifuncionalitat), una separació que es pot veure en els models utòpics de Plató o en els grups socials occidentals.[2]
La dialèctica també és un exemple de tricotomia, en aquest cas concepte els fenòmens d'estudi com a fases o moments d'un canvi, que es descriu per la situació inicial, el moment de mutació i el resultat final. Aquest esquema temporal s'ha aplicat a la narració convencional i a corrents d'història de la filosofia com els de Hegel (tesi/antítesi/síntesi) o August Comte.[3]
El simbolisme del tres en el cristianisme va fer que molts pensadors medievals es basessin en tricotomies, com les reduccions de Sant Tomàs del pensament d'Aristòtil o les facultats mentals bàsiques acceptades a l'Edat Moderna.
La tricotomia també és l'eix essencial de l'anomenat triangle semiòtic, que relaciona significat, paraules i conceptes designats per aquestes i que constitueix un dels camps d'estudi principals de la filosofia del llenguatge.
Referències
- ↑ «Tricotomia». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Tricotomía entre los apetitos o dimensiones del alma per Diego Alfredo Pérez Rivas
- ↑ Teo, Thomas (2005), The critique of psychology: from Kant to postcolonial theory, p. 43.