Font del Lleó: diferència entre les revisions

VaEs serva remodeladaremodelar el [[1822]], amb un aspecte que alguns encara poden recordar. Aquesta font del segle XIX quedava enclotada respecte del nivell de la plaça i s'hi accedia frontalment mitjançant unes escales. L'aigua sortia per la boca d'un lleó esculpida en pedra. A més, al costat esquerre hi tenia una porteta de fusta que donava accés a un recinte municipal ple de basses d'aigua. Aquestes basses estaven compartimentades i servien perquè els cistellers i els pagesos hi poguessin posar en remull els vímets i els llobins, una planta lleguminosa cultivada pels agricultors de la rodalia que servia per alimentar els porcs.

A la font, carnissers i cansaladers hi anaven a escaldar els estris i tot allòel que feien usatservir per a les mocades, perquè, amb l'aigua calenta, el greix es netejava més fàcilment. També hi rascaven les potes de xai i hi escaldaven els intestinsbudells per fer els farcellets de tripa i capipota. A més, molts hi anaven a desplomarplomar els pollastres, posant-los sota l'aigua per arrencar les plomes més còmodament.

El [[1919]], alguns veïns que vivien a prop de la font van presentar una instància a l'Ajuntament queixant-seen què es queixaven de la pudor que desprenien els llobins de les basses i de la manca d'higiene que comportava el fet que els vilatans anessin a desplomarplomar els pollastres i a netejar tota mena d'utensilis a la mateixa font. La resposta de l'Ajuntament va ser, en part, favorable, perquè va prohibir usar la font per netejar aviram i objectes, però, en part, negativa, perquè no va prohibir l'ús de les basses, ja que servien per a la indústria del poble.

Tot i això, l'any [[1922]], el ''Departament Provincial de Sanitat'' va enviar un informe demananten què demanava que es desallotgessin les basses de darrere la font i es netegessin escrupolosament, perquè constituïen un perill deper a la salut pública i afavorien el contagi d'epidèmies. AquestAixò fetva fouser decisiu perquè l'Ajuntament es plantegés construir una nova estructura del brollador, per tal de poder tancar les basses i traslladar els remulls al safareig públic de Lala Portalera.

Així, l'any [[1926]], l'Ajuntament va decidir remodelar la font i va encarregar el projecte a l'arquitecte [[ManelManuel Raspall]]. El pressupost per a la reforma era d'11.000 pessetes. Al cap d'un any, el projecte es va dur a terme i la font va començar a canviar d'aspecte.

Les obres es van fer amb celeritat a causa de la temperatura i el baix nivell a què estava situat el brollador. El març dedel [[1928]], la font ja estava pràcticament acabada. Eusebi Arnau va ser l'escultor encarregat d'esculpir el lleó que va coronar el monument, fet amb pedra de Montjuïc, i la pedrera del Foment va proporcionar les dues columnes de granit que actualment flanquegen el brollador de l'aigua. El cost total de la font va sobrepassar el pressupost original, però va deixar satisfeta una bona part de la població.

La inauguració es va celebrar el [[9 d'abril]] de 1928. A la festa, hi van acudir el capità general, el governador civil, l'alcalde del moment, [[Francesc Torras i Sayol]], i altres autoritats convocades per a l'ocasió. Després d'una solemne inauguració del monument, hi va haver un banquet popular a can Llobet per obsequiar amb un bon àpat tots els assistents a l'acte. A més, l'Ajuntament va demanar explícitament a la població que es vestís amb les seves millors gales perquè la vila fos digna de ser visitada per aquelles autoritats.<ref>''Caldes de Montbui, recull gràfic 1870-1965''. Laura Tricuera Mestre. Editorial Efadós, 2006</ref>