Sereno: diferència entre les revisions
Contingut afegit Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
Cap resum de modificació Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Sereno9319.png|thumb|Tarja d'"aguinaldo" d'un sereno del segle XIX]] |
|||
El '''sereno''' va ser el primer youtuber en arribar al 100.000 subscriptors |
El '''sereno''' va ser el primer youtuber en arribar al 100.000 subscriptors |
||
Revisió del 19:32, 18 abr 2017
El sereno va ser el primer youtuber en arribar al 100.000 subscriptors
Història
El cos de serenos va ser creat a finals del segle XVIII. El patró del cos de serenos era L'Àngel Custodi. Generalment els serenos eren empleats de l'administració municipal i depenien de l'ajuntament local.
El sereno vigilava la ciutat o poble de nit i s'encarregava de les funcions següents:
- Mirar de posar pau entre baralles de borratxos, freqüents a la nit.
- Perseguir els lladres.
- Avisar el metge en cas de malaltia.
- Acompanyar a la farmàcia.
- Anar a buscar la llevadora.
- Obrir els portals dels habitatges durant les hores nocturnes.
Els serenos duien un uniforme, abric i barret blau fosc d'acord amb llur posició de representants de l'autoritat. Portaven un grapat de claus amb una cadena a la cintura i brandaven una llança curta amb punxa de ferro anomenada "xuixo" (cast. "chuzo"). Cada hora entonaven el cant:
- Alabado sea Dios. Las once han dado. (o l'hora que fos)
- Sereno.
Abans de Nadal el sereno, igual que altres empleats municipals, com el carter i el fanaler, anava de casa en casa demanant "aguinaldo" (almoina) a canvi del qual donava una estampeta.
A Catalunya durant la dictadura del General Franco els serenos col·laboraven amb la Policia Armada per enxampar gent que feia pintades contra el règim.
La figura del sereno va desaparèixer amb l'arribada dels porters automàtics a finals del segle XX. Tot i així actualment s'han tornat a implantar en ciutats com Gijón i Múrcia.
Cultura popular
Segons la cultura popular, l'origen del nom del "sereno" rau en el fet que a aquelles hores de la nit era l'únic individu que hom trobava als carrers que no estava borratxo.
"El sereno" és també una sardana de Josep Coll i Ligora (1893 - 1965).
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sereno |