Ramon II de Roergue: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: i de Adelaida. Es > i d'Adelaida. Es
{{Infotaula persona}}
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Ramon II''' ([[905]] –[[961]]), [[comtat de Roergue|comte de Roergue]], ámb drets [[indivisó|indivisos]] sobre els [[comtat d'Albi|comtats d'Albi]] [[comtat de Nimes|i Nimes]] i a Septimània, i drets feudals nominals al [[comtat de Carcí|Carcí]]. També ostentava drets feudals a Aquitània i Septimània i portava el títol de ''marchio'' (marquès) de Septimània.
'''Ramon II''' ([[905]] –[[961]]), [[comtat de Roergue|comte de Roergue]], ámb drets [[indivisó|indivisos]] sobre els [[comtat d'Albi|comtats d'Albi]] [[comtat de Nimes|i Nimes]] i a Septimània, i drets feudals nominals al [[comtat de Carcí|Carcí]]. També ostentava drets feudals a Aquitània i Septimània i portava el títol de ''marchio'' (marquès) de Septimània.



Revisió del 14:40, 5 maig 2017

Infotaula de personaRamon II de Roergue
Biografia
Naixement905 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort961 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc
Comte de Roergue Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Tolosa Modifica el valor a Wikidata
CònjugeBerta d’Arle Modifica el valor a Wikidata
FillsRamon III de Roergue Modifica el valor a Wikidata
ParesErmengol de Roergue Modifica el valor a Wikidata  i Adelaida Modifica el valor a Wikidata
GermansHug I, Adelaida de Roergue i Riquilda de Tolosa Modifica el valor a Wikidata

Ramon II (905961), comte de Roergue, ámb drets indivisos sobre els comtats d'Albi i Nimes i a Septimània, i drets feudals nominals al Carcí. També ostentava drets feudals a Aquitània i Septimània i portava el títol de marchio (marquès) de Septimània.

Orígens familiars i testament

Fill d’Ermengol, comte de Roergue, i d'Adelaida.

Es conserva el seu testament datat el 961 on fa referència a drets feudals a Alvèrnia i Gascunya i parla de 17 castells i una roca; alguns castells foren deixat a la seva esposa i hereus i altres a les esglésies d'Albi i [[Càors]] i a algunes abadies.

Núpcies i descendents

Es casà l'any 936 amb Berta d’Arle, filla de Bosó, marques de Toscana i de Wil·la II de Borgonya, i van tenir tres fills:

Fonts

  • Lewis, Archibald R. The Development of Southern French and Catalan Society, 718-1050. [1] [2]