Oreneta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 194.224.195.226. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
Cap resum de modificació |
||
Línia 21: | Línia 21: | ||
{{Legend|#E0CF01|Zona de cria|border=1px solid #aaa}}{{Legend|#007D1D|Resident|border=1px solid #aaa}}{{Legend|#0080FF|Zona d'hivernada|border=1px solid #aaa}} |
{{Legend|#E0CF01|Zona de cria|border=1px solid #aaa}}{{Legend|#007D1D|Resident|border=1px solid #aaa}}{{Legend|#0080FF|Zona d'hivernada|border=1px solid #aaa}} |
||
}} |
}} |
||
== no se ha encontrado nada martina == |
|||
L''''oreneta comuna''' o '''oreneta vulgar''' (''Hirundo rustica''), '''oronella''' (al [[País Valencià]], a les [[Balears]] i [[Andorra]]) i '''oroneta'''<ref>Oronetes i falcies de Puçol. Pòster editat per l'Ajuntament de [[Puçol]] i [[Acció Ecologista - Agró]]. 2016</ref> o '''orandella/orondella''' (al [[País Valencià]]) són uns [[ocells]] [[gregari]]s; això vol dir que tenen una inclinació a formar grans grups. Sovint, fins i tot, nien en [[colònia (biologia)|colònies]]. Així, quan volen per traslladar-se d'un lloc a un altre en l'època de les [[migració|migracions]], volen moltes orenetes juntes, i arriben a formar grups de milers d'exemplars. Als Països Catalans, arriben els primers exemplars cap al febrer, però el gruix de la població sol arribar a l'abril o el maig, i retorna cap a l'[[Àfrica]] al setembre. Fan [[niu]]s de [[Fang (geologia)|fang]] arrodonits i més oberts que els de l'[[oreneta cuablanca]], i els situen en llocs arrecerats, sovint en construccions, sota els [[ràfec]]s, en [[porxo]]s o sota els balcons. Per això se la troba més sovint prop dels pobles i de les cases que en ambients naturals, però ha anat esdevenint més rara a les ciutats grans, entre altres raons perquè els hi és difícil trobar-hi fang per fer el niu.<ref>{{cita matheu}}</ref> |
|||
Mengen cucs, i alimenten les seves criatures. Les criatures fins que no poden volar es queden dins el niu. A vegades, si el niu es troba en una altura considerable, les criatures cauen, i són aliment d'altres animals. Les orenetes, igual que tots els ocells, tenen una olor; si un esser humà o un altre ésser viu toca la cria, perd l'olor. Si perd l'olor, la mare no la reconeix i ja no la cuida. |
|||
[[Fitxer:Hirundo rustica MHNT.jpg |esquerra|thumb|Ous]] |
|||
== Noms dialectals == |
|||
'''Oreneta''' té formes variades com ''oroneta'', ''aureneta'', ''ogronеtа'', ''groneta'', ''gruneta'', ''nereta'', ''orineta'' |
|||
Notem que entre totes aquestes formes, algunes són variants de caràcter fonètic i altres com ''nereta'', ''ogroneta'', ''gruneta'', ''urinella'', ''runella'', ''olendra'', etc., de lèxic, però, per ser usuals només en zones molt limitades (una comarca, o uns pobles), amb prou feines es nota llur presència al costat de les formes bàsiques ''oreneta i ''orenella''. |
|||
''Orenella'' és la forma usual a Mallorca i Menorca (amb les variants ''aurenella'', ''urinella'', ''aronella'', ''runella'', ''urenella''). A [[Santanyí]] ''nonella'', que alhora designa l'‘úvula’. |
|||
A la [[Catalunya del Nord]] : ''orendola'', ''arendola'', ''arandola'' i també ''olendra'' i ''orendra'' (variants: ''aulendra'', ''orenda'', ''orèndol'' o ''abrèndol'', ''a(u)rendola'', ''aurèndola''??; ''(i)rendola''-''randola'') i ''arondella'' (Vallespir); ''rondola'' ([[capcinès]], [[conflentí]] i nord del Rosselló), alundra ([[parlar cerdà]]), irondela ([[gal·licisme]] o [[occitanisme]]). |
|||
En el País Valencià ''oreneta'' és propi de la zona nord i predomina en la capital al costat d'''oronella'' i aquesta darrera forma és pròpia de la Ribera del Xúquer i s’estén fins a la comarca d'Alcoi. La forma d'origen mossàrab ''orandella'' (o '''ondarella''' per [[metàtesi]]) viu a la zona sud amb variants ''orondella'' i ''orandilla'' (''orandella'' (Vila Joiosa) i ''orondella'' (Alacant); també ''orandella'', ''orendella'' i ''orandilla'' a diverses poblacions de la [[Marina Baixa]]), i així ocupa al costat d'oronella i oreneta un territori limitat. |
|||
''orandeta'' o ''volandreta'' al [[Pallars]]. |
|||
''orandeta, orendeta, arandeta, abrandeta, aurandeta, grandeta, irondeta, olandeta, orondeta, (v)olandeta, volandreta'' a [[Andorra]] i rodalia. |
|||
== Referències == |
|||
<references/> |
|||
== Enllaços externs == |
|||
{{Projectes germans |Commons= Hirundo rustica |Commonscat= |Viccionari= |Viquidites=Oreneta |Viquiespècies= Hirundo rustica |Viquillibres= |Viquinotícies= |Viquipèdia= |Viquitexts= |Viquiversitat= }} |
{{Projectes germans |Commons= Hirundo rustica |Commonscat= |Viccionari= |Viquidites=Oreneta |Viquiespècies= Hirundo rustica |Viquillibres= |Viquinotícies= |Viquipèdia= |Viquitexts= |Viquiversitat= }} |
||
* [http://ibc.lynxeds.com/family/swallows-martins-hirundinidae Vídeos, fotografies i gravacions d'oreneta] a Internet Bird Collection (en anglès). |
* [http://ibc.lynxeds.com/family/swallows-martins-hirundinidae Vídeos, fotografies i gravacions d'oreneta] a Internet Bird Collection (en anglès). |
Revisió del 10:29, 14 juny 2017
Hirundo rustica | |
---|---|
Enregistrament | |
Dades | |
Envergadura | 0,32 m |
Nombre de cries | 4,25 |
Període d'incubació de l'ou | 13,5 dies |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 22712252 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Passeriformes |
Família | Hirundinidae |
Gènere | Hirundo |
Espècie | Hirundo rustica Linnaeus, 1758 |
Tipus taxonòmic | Hirundo |
Nomenclatura | |
Basiònim | Hirundo rustica savignii |
Distribució | |
no se ha encontrado nada martina
- Vídeos, fotografies i gravacions d'oreneta a Internet Bird Collection (en anglès).
- Noms dialectals de l'oreneta a l'atles ALDC