Model escandinau: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
mCap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
[[File:Nordiske-flag.jpg|thumb|Banderes dels països nòrdics]]
[[File:Nordiske-flag.jpg|thumb|Banderes dels països nòrdics]]
El '''model escandinau''' o '''model nòrdic''', també anomenat '''capitalisme nòrdic''' o '''socialdemocràcia nòrdica''',<ref>Nik Brandal, Øivind Bratberg, Dag Einar Thorsen. ''The Nordic Model of Social Democracy.'' Palgrave Macmillan, 2013. ISBN 1137013265</ref><ref>Pontusson, Jonas (2011). ''Once Again A Model: Nordic Social Democracy in a Globalized World.'' [https://books.google.com/books?id=9O15MzNKMuoC&lpg=PP1&pg=PA89#v=onepage&q&f=false pp 89–115] in ''What's Left of the Left: Democrats and Social Democrats in Challenging Times.'' Edited by James E. Cronin, George W. Ross, and James Shoch. Duke University Press. ISBN 0822350793.</ref> és un terme que es refereix a les polítiques econòmiques i socials comuns als [[països nòrdics|països escandinaus]], [[Dinamarca]], [[Finlàndia]], [[Noruega]], [[Suècia]] i [[Islàndia]], que inclou una combinació de capitalisme de lliure mercat amb una negociació d'[[estat del benestar]] integral i [[negociació col·lectiva|col·lectiva]] a escala nacional.<ref>{{ref-web|url=http://www.iea.org.uk/sites/default/files/publications/files/Sweden%20Paper.pdf |títol=The surprising ingredients of Swedish success – free markets and social cohesion |data= 25 juny 2013 |editor=''Institute of Economic Affairs'' |consulta=18 de febrer de 2016}}</ref>{{#tag:ref|El model nòrdic és un terme encunyat per descriure la combinació única de capitalisme de lliure mercat i els beneficis socials que han donat lloc a una societat que gaudeix d'una àmplia varietat de serveis d'alta qualitat, incloent l'educació i atenció mèdica gratuïta, i garantir els pagaments de les pensió per a jubilats. Aquests beneficis són finançats pels contribuents i administrats pel govern per al benefici de tots els ciutadans.<ref name="The Nordic Model: Pros and Cons">{{ref-web|url=http://www.investopedia.com/articles/investing/100714/nordic-model-pros-and-cons.asp |títol=The Nordic Model: Pros and Cons |data= 25 juny 2013 |autor=James E. McWhinney |editor=Investopedia |consulta=18 de febrer de 2016}}</ref>|group=nota}} Aquest model es distingeix d'altres tipus d'estats del benestar en centrar-se en la plena ocupació, la promoció de la igualtat de gènere, en els beneficis socials significatius i igualitaris, una gran redistribució de les rendes i una política fiscal liberal expansionista.<ref>{{ref-llibre|cognom=Esping-Andersen|nom=Gøsta|títol=The three worlds of welfare capitalism|lloc=Princeton, NJ|editorial=Princeton University Press|any=1991|isbn=0691028575}}</ref>
El '''model escandinau''' o '''model nòrdic''', també anomenat '''capitalisme nòrdic''' o '''socialdemocràcia nòrdica''',<ref>Nik Brandal, Øivind Bratberg, Dag Einar Thorsen. ''The Nordic Model of Social Democracy.'' Palgrave Macmillan, 2013. ISBN 1137013265</ref><ref>Pontusson, Jonas (2011). «Once Again A Model: Nordic Social Democracy in a Globalized World». [https://books.google.com/books?id=9O15MzNKMuoC&lpg=PP1&pg=PA89#v=onepage&q&f=false pp 89–115] a ''What's Left of the Left: Democrats and Social Democrats in Challenging Times.'' James E. Cronin, George W. Ross i James Shoch. Duke University Press. ISBN 0822350793.</ref> és un terme que es refereix a les polítiques econòmiques i socials comuns als [[països nòrdics|països escandinaus]], [[Dinamarca]], [[Finlàndia]], [[Noruega]], [[Suècia]] i [[Islàndia]], que inclou una combinació de capitalisme de lliure mercat amb una negociació d{{'}}[[estat del benestar]] integral i [[negociació col·lectiva|col·lectiva]] a escala nacional.<ref>{{ref-web|url=http://www.iea.org.uk/sites/default/files/publications/files/Sweden%20Paper.pdf |títol=The surprising ingredients of Swedish success – free markets and social cohesion |data= 25 juny 2013 |editor=Institute of Economic Affairs|consulta=18 de febrer de 2016}}</ref>{{#tag:ref|El model nòrdic és un terme encunyat per a descriure la combinació única de capitalisme de lliure mercat i els beneficis socials que han donat lloc a una societat que gaudeix d'una àmplia varietat de serveis d'alta qualitat, incloent l'educació i atenció mèdica gratuïta, i garantir els pagaments de les pensió per a jubilats. Aquests beneficis són finançats pels contribuents i administrats pel govern per al benefici de tots els ciutadans.<ref name="The Nordic Model: Pros and Cons">{{ref-web|url=http://www.investopedia.com/articles/investing/100714/nordic-model-pros-and-cons.asp |títol=The Nordic Model: Pros and Cons |data= 25 juny 2013 |autor=James E. McWhinney |editor=Investopedia |consulta=18 de febrer de 2016}}</ref>|group=nota}} Aquest model es distingeix d'altres tipus d'estats del benestar en centrar-se en la plena ocupació, la promoció de la igualtat de gènere, en els beneficis socials significatius i igualitaris, una gran redistribució de les rendes i una política fiscal liberal expansionista.<ref>{{ref-llibre|cognom=Esping-Andersen|nom=Gøsta|títol=The three worlds of welfare capitalism|lloc=Princeton, NJ|editorial=Princeton University Press|any=1991|isbn=0691028575}}</ref>


Encara que hi ha diferències significatives entre els països nòrdics, tots comparteixen alguns trets comuns. Aquestes inclouen suport per a un estat de benestar "universalista" dirigit específicament a la millora de l'autonomia individual i la promoció de la mobilitat social; un [[corporativisme|sistema corporatiu]] que implica un acord tripartit en el qual els representants dels treballadors i els empresaris negocien els salaris i les polítiques laborals amb la mediació del govern,{{#tag:ref|A finals de la dècada de 1950, el treball a les empreses de Suècia es va constituir en elaborades institucions plenament corporativistes respecte la negociació col·lectiva i la formulació de polítiques, tan públiques com privades (per a la capacitació laboral). Durant els anys 1950 i 1960, noves institucions corporativistes similars es van desenvolupar a Dinamarca i Noruega, a Àustria i els Països Baixos, i una mica més tard, a Bèlgica i Finlàndia.<ref name="James E. McWhinney">{{ref-web|url=http://www.investopedia.com/articles/investing/100714/nordic-model-pros-and-cons.asp |títol=The Nordic Model: Pros and Cons |data= 25 juny 2013 |autor=James E. McWhinney |editor=Investopedia |consulta=18 de febrer de 2016}}</ref>|group=nota}} i un compromís amb la [[propietat privada]] generalitzada, el lliure mercat i el [[lliure comerç]].{{#tag:ref|El model es basa en una economia capitalista que fomenta la «destrucció creativa». Mentre que les lleis fan que sigui fàcil per a les empreses desfer-se dels treballadors i implementar models de negoci de transformació, els empleats gaudeixen de programes de benestar social molt generosos.<ref name="James E. McWhinney">{{ref-web|url=http://www.investopedia.com/articles/investing/100714/nordic-model-pros-and-cons.asp |títol=The Nordic Model: Pros and Cons |data= 25 juny 2013 |autor=James E. McWhinney |editor=Investopedia |consulta=18 de febrer de 2016}}</ref>|group=nota}}
Encara que hi ha diferències significatives entre els països nòrdics, tots comparteixen alguns trets comuns. Aquestes inclouen suport per a un estat de benestar «universalista» dirigit específicament a la millora de l'autonomia individual i la promoció de la mobilitat social; un [[corporativisme|sistema corporatiu]] que implica un acord tripartit en el qual els representants dels treballadors i els empresaris negocien els salaris i les polítiques laborals amb la mediació del govern,{{#tag:ref|A finals de la dècada de 1950, el treball a les empreses de Suècia es va constituir en elaborades institucions plenament corporativistes respecte la negociació col·lectiva i la formulació de polítiques, tan públiques com privades (per a la capacitació laboral). Durant els anys 1950 i 1960, noves institucions corporativistes similars es van desenvolupar a Dinamarca i Noruega, a Àustria i els Països Baixos, i una mica més tard, a Bèlgica i Finlàndia.<ref name="James E. McWhinney">{{ref-web|url=http://www.investopedia.com/articles/investing/100714/nordic-model-pros-and-cons.asp |títol=The Nordic Model: Pros and Cons |data= 25 juny 2013 |autor=James E. McWhinney |editor=Investopedia |consulta=18 de febrer de 2016}}</ref>|group=nota}} i un compromís amb la [[propietat privada]] generalitzada, el lliure mercat i el [[lliure comerç]].{{#tag:ref|El model es basa en una economia capitalista que fomenta la «destrucció creativa». Mentre que les lleis fan que sigui fàcil per a les empreses desfer-se dels treballadors i implementar models de negoci de transformació, els empleats gaudeixen de programes de benestar social molt generosos.<ref name="James E. McWhinney">{{ref-web|url=http://www.investopedia.com/articles/investing/100714/nordic-model-pros-and-cons.asp |títol=The Nordic Model: Pros and Cons |data= 25 juny 2013 |autor=James E. McWhinney |editor=Investopedia |consulta=18 de febrer de 2016}}</ref>|group=nota}}


Cadascun dels països nòrdics tenen els seus propis models econòmics i socials, de vegades amb grans diferències respecte als seus veïns.<ref>Kenworthy, Lane (2014). ''Social Democratic America.'' Oxford University Press. ISBN 0199322511 [https://books.google.com/books?id=eVTSAQAAQBAJ&lpg=PP1&pg=PA138#v=onepage&q&f=false p. 138].</ref> Segons el sociòleg [[Lane Kenworthy]], en el context del model escandinau, la «socialdemocràcia» és una sèrie de polítiques que promocionen la seguretat i les oportunitats econòmiques en el marc del capitalisme en lloc d'un sistema per reemplaçar el capitalisme.<ref>{{ref-web|url=http://www.foreignaffairs.com/articles/140345/lane-kenworthy/americas-social-democratic-future |títol=America's Social Democratic Future |autor=Lane Kenworthy |data= gener 2014 |editor=Foreign Affairs |consulta=18 de febrer de 2016}}</ref>
Cadascun dels països nòrdics tenen els seus propis models econòmics i socials, de vegades amb grans diferències respecte als seus veïns.<ref>Kenworthy, Lane (2014). ''Social Democratic America.'' Oxford University Press. ISBN 0199322511 [https://books.google.com/books?id=eVTSAQAAQBAJ&lpg=PP1&pg=PA138#v=onepage&q&f=false p. 138].</ref> Segons el sociòleg [[Lane Kenworthy]], en el context del model escandinau, la «socialdemocràcia» és una sèrie de polítiques que promocionen la seguretat i les oportunitats econòmiques en el marc del capitalisme enlloc d'un sistema per reemplaçar el capitalisme.<ref>{{ref-web|url=http://www.foreignaffairs.com/articles/140345/lane-kenworthy/americas-social-democratic-future |títol=America's Social Democratic Future |autor=Lane Kenworthy |data= gener 2014 |editor=Foreign Affairs |consulta=18 de febrer de 2016}}</ref>
== Notes ==
== Notes ==

Revisió del 19:28, 8 ago 2017

Banderes dels països nòrdics

El model escandinau o model nòrdic, també anomenat capitalisme nòrdic o socialdemocràcia nòrdica,[1][2] és un terme que es refereix a les polítiques econòmiques i socials comuns als països escandinaus, Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Suècia i Islàndia, que inclou una combinació de capitalisme de lliure mercat amb una negociació d'estat del benestar integral i col·lectiva a escala nacional.[3][nota 1] Aquest model es distingeix d'altres tipus d'estats del benestar en centrar-se en la plena ocupació, la promoció de la igualtat de gènere, en els beneficis socials significatius i igualitaris, una gran redistribució de les rendes i una política fiscal liberal expansionista.[5]

Encara que hi ha diferències significatives entre els països nòrdics, tots comparteixen alguns trets comuns. Aquestes inclouen suport per a un estat de benestar «universalista» dirigit específicament a la millora de l'autonomia individual i la promoció de la mobilitat social; un sistema corporatiu que implica un acord tripartit en el qual els representants dels treballadors i els empresaris negocien els salaris i les polítiques laborals amb la mediació del govern,[nota 2] i un compromís amb la propietat privada generalitzada, el lliure mercat i el lliure comerç.[nota 3]

Cadascun dels països nòrdics tenen els seus propis models econòmics i socials, de vegades amb grans diferències respecte als seus veïns.[7] Segons el sociòleg Lane Kenworthy, en el context del model escandinau, la «socialdemocràcia» és una sèrie de polítiques que promocionen la seguretat i les oportunitats econòmiques en el marc del capitalisme enlloc d'un sistema per reemplaçar el capitalisme.[8]

Notes

  1. ↑ El model nòrdic és un terme encunyat per a descriure la combinació única de capitalisme de lliure mercat i els beneficis socials que han donat lloc a una societat que gaudeix d'una àmplia varietat de serveis d'alta qualitat, incloent l'educació i atenció mèdica gratuïta, i garantir els pagaments de les pensió per a jubilats. Aquests beneficis són finançats pels contribuents i administrats pel govern per al benefici de tots els ciutadans.[4]
  2. ↑ A finals de la dècada de 1950, el treball a les empreses de Suècia es va constituir en elaborades institucions plenament corporativistes respecte la negociació col·lectiva i la formulació de polítiques, tan públiques com privades (per a la capacitació laboral). Durant els anys 1950 i 1960, noves institucions corporativistes similars es van desenvolupar a Dinamarca i Noruega, a Àustria i els Països Baixos, i una mica més tard, a Bèlgica i Finlàndia.[6]
  3. ↑ El model es basa en una economia capitalista que fomenta la «destrucció creativa». Mentre que les lleis fan que sigui fàcil per a les empreses desfer-se dels treballadors i implementar models de negoci de transformació, els empleats gaudeixen de programes de benestar social molt generosos.[6]

Referències

  1. ↑ Nik Brandal, Øivind Bratberg, Dag Einar Thorsen. The Nordic Model of Social Democracy. Palgrave Macmillan, 2013. ISBN 1137013265
  2. ↑ Pontusson, Jonas (2011). «Once Again A Model: Nordic Social Democracy in a Globalized World». pp 89–115 a What's Left of the Left: Democrats and Social Democrats in Challenging Times. James E. Cronin, George W. Ross i James Shoch. Duke University Press. ISBN 0822350793.
  3. ↑ «The surprising ingredients of Swedish success – free markets and social cohesion». Institute of Economic Affairs, 25-06-2013. [Consulta: 18 febrer 2016].
  4. ↑ James E. McWhinney. «The Nordic Model: Pros and Cons». Investopedia, 25-06-2013. [Consulta: 18 febrer 2016].
  5. ↑ Esping-Andersen, Gøsta. The three worlds of welfare capitalism. Princeton, NJ: Princeton University Press, 1991. ISBN 0691028575. 
  6. ↑ 6,0 6,1 James E. McWhinney. «The Nordic Model: Pros and Cons». Investopedia, 25-06-2013. [Consulta: 18 febrer 2016].
  7. ↑ Kenworthy, Lane (2014). Social Democratic America. Oxford University Press. ISBN 0199322511 p. 138.
  8. ↑ Lane Kenworthy. «America's Social Democratic Future». Foreign Affairs, gener 2014. [Consulta: 18 febrer 2016].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Model_escandinau&oldid=18717877»