Ciperàcies: diferència entre les revisions
Robot normalitza infotaula d'ésser viu |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula ésser viu |
|||
{{Taxocaixa planta |
|||
| ⚫ | |||
| name = Ciperàcies |
|||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| |
|||
| ⚫ | |||
| image2 = |
|||
| image2_width = |
|||
| image2_caption = |
|||
| divisio = [[Magnoliophyta]] |
|||
| classis = [[Liliopsida]] |
|||
| ordo = [[Poales]] |
|||
| familia = '''Cyperaceae''' |
|||
| ⚫ | |||
| subdivision_ranks = Gèneres |
|||
| subdivision = Vegeu el text |
|||
}} |
}} |
||
Les '''ciperàcies''' ('''Cyperaceae''') conformen una [[família]] de [[plantes amb flor]] [[monocotiledònies]] molt pròxima a la de les [[gramínies]]. Té una distribució [[Cosmopolitisme (biologia)|cosmopolita]] però amb un desenvolupament màxim a les zones temperades i fredes dels dos hemisferis. Els centres principals de [[biodiversitat|diversitat]] són a les parts tropicals d'Àsia i Amèrica del Sud. Generalment són plantes que es troben als [[prat]]s i als [[aiguamoll]]s però també estan presents als boscos i a la [[tundra]]. La família de les ciperàcies consta d'unes 4.000 espècies distribuïdes en uns 70 gèneres la meitat dels quals en el gènere ''[[Carex]]''. Entre les ciperàcies més conegudes hi ha el [[papir]] (''Cyperus papirus'') i la [[xufla]] (''Cyperus esculentus''). |
Les '''ciperàcies''' ('''Cyperaceae''') conformen una [[família]] de [[plantes amb flor]] [[monocotiledònies]] molt pròxima a la de les [[gramínies]]. Té una distribució [[Cosmopolitisme (biologia)|cosmopolita]] però amb un desenvolupament màxim a les zones temperades i fredes dels dos hemisferis. Els centres principals de [[biodiversitat|diversitat]] són a les parts tropicals d'Àsia i Amèrica del Sud. Generalment són plantes que es troben als [[prat]]s i als [[aiguamoll]]s però també estan presents als boscos i a la [[tundra]]. La família de les ciperàcies consta d'unes 4.000 espècies distribuïdes en uns 70 gèneres la meitat dels quals en el gènere ''[[Carex]]''. Entre les ciperàcies més conegudes hi ha el [[papir]] (''Cyperus papirus'') i la [[xufla]] (''Cyperus esculentus''). |
||
Revisió del 14:11, 4 nov 2017
Cyperaceae  | |
|---|---|
 Cyperus polystachyos | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | núcula |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Cyperaceae Juss. |
| Tipus taxonòmic | Cyperus |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
Les ciperàcies (Cyperaceae) conformen una família de plantes amb flor monocotiledònies molt pròxima a la de les gramínies. Té una distribució cosmopolita però amb un desenvolupament màxim a les zones temperades i fredes dels dos hemisferis. Els centres principals de diversitat són a les parts tropicals d'Àsia i Amèrica del Sud. Generalment són plantes que es troben als prats i als aiguamolls però també estan presents als boscos i a la tundra. La família de les ciperàcies consta d'unes 4.000 espècies distribuïdes en uns 70 gèneres la meitat dels quals en el gènere Carex. Entre les ciperàcies més conegudes hi ha el papir (Cyperus papirus) i la xufla (Cyperus esculentus).
Gèneres
Als Països Catalans són autòctones set gèneres d'aquesta família: Carex, Cladium, Cyperus, Eleochrys, Eriophorum, Schoenus i Scirpus. Altres gèneres són:
- Abildgaardia
- Actinoscirpus
- Actinoschoenus
- Afrotrilepis
- Alinula
- Amphiscirpus
- Androtrichum
- Arthrostylis
- Ascolepis
- Becquerelia
- Baumea
- Blysmus
- Bolboschoenus
- Bulbostylis
- Carex
- Cladium
- Coleochloa
- Cymophyllus
- Cyperus
- Desmoschoenus
- Dulichium
- Eleocharis
- Eleogiton
- Elyna
- Eriophorum
- Ficinia
- Fimbristylis
- Fuirena
- Gahnia
- Hypolytrum
- Isolepis
- Kobresia
- Kyllinga
- Lagenocarpus
- Lepidosperma
- Lepironia
- Lipocarpha
- Machaerina
- Mapania
- Mariscus
- Mesomelaena
- Morelotia
- Oreobolus
- Oxycaryum
- Pycreus
- Remirea
- Rhynchospora
- Schoenoplectus
- Schoenus
- Scirpodendron
- Scirpoides
- Scirpus
- Scleria
- Trichophorum
- Uncinia
- Websteria
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ciperàcies |