Procés de Barcelona: diferència entre les revisions
Infotaula d'organització #QQ16 |
m →Bibliografia: {{Autoritat}} |
||
| Línia 24: | Línia 24: | ||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
* Arno Tausch (2005, Editor, with Peter Herrmann) ''Dar al Islam. The Mediterranean, the World System and the Wider Europe''. Vol. 1: ''The Cultural Enlargement of the EU and Europe's Identity''; Vol. 2: ''The Chain of Peripheries and the New Wider Europe''. Hauppauge, New York: Nova Science Publishers. Abridged paperback editions, 2006, under the title: ''The West, Europe and the Muslim World'' (Vol. 1) and ''Towards a Wider Europe'' (Vol. 2) |
* Arno Tausch (2005, Editor, with Peter Herrmann) ''Dar al Islam. The Mediterranean, the World System and the Wider Europe''. Vol. 1: ''The Cultural Enlargement of the EU and Europe's Identity''; Vol. 2: ''The Chain of Peripheries and the New Wider Europe''. Hauppauge, New York: Nova Science Publishers. Abridged paperback editions, 2006, under the title: ''The West, Europe and the Muslim World'' (Vol. 1) and ''Towards a Wider Europe'' (Vol. 2) |
||
{{Autoritat}} |
|||
Revisió del 17:27, 18 nov 2017
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | política de la Unió Europea  |
El denominat Procés de Barcelona va ser un projecte geopolític proposat pel govern d'Espanya i impulsat per la Unió Europea el 1995 a la cimera euro-mediterrània celebrada a Barcelona.
En ell es proposaven diverses polítiques relacionades amb el desenvolupament econòmic entre els països de la conca mediterrània, la lluita antiterrorista, la promoció de la democràcia i els drets humans, la creació d'una àrea de lliure comerç, intercanvis culturals, etc.
El Tractat de Barcelona va ser elaborat pels 27 països assistents, i Javier Solana, que va representar a Espanya com el seu ministre de Relacions Exteriors durant el seu torn a la Presidència del Consell de la Unió Europea, a qui se li atribueix l'èxit diplomàtic.
D'acord amb la Declaració de Barcelona de 1995, l'objectiu de la iniciativa era: «fer de la conca mediterrània un àmbit de diàleg, intercanvi i cooperació que garanteixi la pau, l'estabilitat i la prosperitat».[1] La declaració estableix els tres objectius principals de l'associació:
- Definició d'un espai comú de pau i estabilitat a través de l'enfortiment del diàleg polític i de seguretat (Política i Seguretat).
- La construcció d'una zona de prosperitat compartida mitjançant una associació econòmica i financera i l'establiment gradual d'una zona de lliure comerç (Econòmic i Financer).
- Acostament entre els pobles a través d'una associació social, cultural i humana destinada a promoure l'entesa entre cultures i intercanvis entre les societats civils (social, cultural i humà).
La Unió Europea va manifestar que la intenció de l'associació era «enfortir les seves relacions amb els països de les regions del Magreb i Mashreq». Tant Ehud Barak com Yasser Arafat van tenir grans elogis per a la coordinació de Solana en el Procés de Barcelona. El Procés de Barcelona, es va desenvolupar després de la Conferència, en successives reunions anuals, en un conjunt d'objectius destinats a aconseguir una zona de lliure de comerç a l'Orient Mitjà l'any 2010.
Al mateix el va succeir l'any 2008 el Procés de Barcelona: Unió per la Mediterrània.
Végeu també
Referències
- ↑ Barcelona Declaration, adopted at the Euro-Mediterranean Conference, 27–28 November 1995.
Bibliografia
- Arno Tausch (2005, Editor, with Peter Herrmann) Dar al Islam. The Mediterranean, the World System and the Wider Europe. Vol. 1: The Cultural Enlargement of the EU and Europe's Identity; Vol. 2: The Chain of Peripheries and the New Wider Europe. Hauppauge, New York: Nova Science Publishers. Abridged paperback editions, 2006, under the title: The West, Europe and the Muslim World (Vol. 1) and Towards a Wider Europe (Vol. 2)