Joan Baptista Solervicens i Pollina: diferència entre les revisions

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Robot posa data a plantilles de manteniment
Referències bibliogràfiques i hemerogràfiques afegides.
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 4: Línia 4:
| tipus_infotaula = escriptor
| tipus_infotaula = escriptor
}}
}}
'''Joan Baptista Solervicens i Pollina''' ([[Barcelona]], [[1904]] - [[1961]]) va ser un [[escriptor]] [[català]].
'''Joan Baptista Solervicens i Pollina''' ([[Barcelona]], [[1904]] - [[25/12/1961]]) va ser un [[escriptor]] [[català]].


Inicialment formà part del grup del pare [[Francesc de Paula Vallet i Arnau|Francesc de Paula Vallet]]. Fou un dels fundadors de ''[[La Veu Gracienca]]'' formant després part de l'equip que fundà el diari ''[[El Matí]]''. També va ser redactor de ''[[La Veu de Catalunya]]''. Assessor de l'[[editorial Alpha]] i de la [[Fundació Bernat Metge]], esmenà a fons algunes obres en vers fonamentals, d'aquest esforç d'acurada revisió n'és exemple la Divina Comèdia de Dante Alighieri traduïda al català per Josep Maria de Sagarra. Corregí, per voluntat de l'autor, les memòries i les inèdites ''Meditacions'' de [[Francesc Cambó i Batlle|Francesc Cambó]] tot treballant al seu despatx com a secretari polític.<ref name="GEC">{{GEC|0063454}}</ref>
Inicialment formà part del grup [[Lluïsos de Gràcia]] del pare [[Francesc de Paula Vallet i Arnau|Francesc de Paula Vallet]]. Fou un dels fundadors de ''[[La Veu Gracienca]]'' formant després part de l'equip que fundà el diari ''[[El Matí]]''. També va ser redactor de ''[[La Veu de Catalunya]]''. Assessor de l'[[editorial Alpha]] i de la [[Fundació Bernat Metge]], esmenà a fons algunes obres en vers fonamentals, d'aquest esforç d'acurada revisió n'és exemple la Divina Comèdia de Dante Alighieri traduïda al català per Josep Maria de Sagarra. Corregí, per voluntat de l'autor, les memòries i les inèdites ''Meditacions'' de [[Francesc Cambó i Batlle|Francesc Cambó]] tot treballant al seu despatx com a secretari polític.<ref name="GEC">{{GEC|0063454}}</ref>


[[Humanisme|Humanista]], conversador i conseller d'escriptors, publicà la cronologia de [[Joan Maragall i Gorina|Joan Maragall]] (1935), els idearis de [[Jaume Balmes i Urpià|Jaume Balmes]] i [[Antonio Cánovas del Castillo]], l'antologia ''La actitud tradicional en Cataluña'' -[[Josep Torras i Bages|Torras i Bages]], [[Joan Maragall i Gorina|Maragall]] i [[Francesc Cambó i Batlle|Cambó]]- (1961) i ''[[Manuel Duran i Bas|Manuel Durán y Bas]]'' (1965), i també ''Poesies'' (1962), un recull de nadales, eucarístiques i poemes.<ref name="GEC" />
[[Humanisme|Humanista]], conversador i conseller d'escriptors, publicà la cronologia de [[Joan Maragall i Gorina|Joan Maragall]] (1935), els idearis de [[Jaume Balmes i Urpià|Jaume Balmes]] i [[Antonio Cánovas del Castillo]], l'antologia ''La actitud tradicional en Cataluña'' -[[Josep Torras i Bages|Torras i Bages]], [[Joan Maragall i Gorina|Maragall]] i [[Francesc Cambó i Batlle|Cambó]]- (1961) i ''[[Manuel Duran i Bas|Manuel Durán y Bas]]'' (1965), i també ''Poesies'' (1962), un recull de nadales, eucarístiques i poemes.<ref name="GEC" />


Segons memòries de [[Josep Pla Casadevall|Josep Pla]] i del col·leccionista [[Frederic Marés Deulovol|Frederic Marés]]:{{CN|data=març de 2018}}
Segons memòries de [[Josep Pla Casadevall|Josep Pla]] i del col·leccionista [[Frederic Marés Deulovol|Frederic Marés]]:{{CN|data=març de 2018}} <ref> Marés Deulovol, Federico: Memorias de la vida de un coleccionista. Barcelona,1977. Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. 593 pp.</ref>, <ref> Pla Casadevall, Josep: Retrats de passaport. 'Joan B. Solervicens' Obra completa vol.17. Edicions Destino. Barcelona,1982.</ref>.
{{citació|Solervicens sabia de tot, la seva memòria era inaplacable i amiga. D'entre nosaltres només ell podia pensar d'aconseguir en oposició a Madrid aquella plaça vacant de catedrátic al [[Conservatori de les Arts del Llibre]] i el fomut del cas és que ell no hi pensava mai, quasi que el vam haver d'obligar a presentar-s'hi. Davant del tribunal ho va fer amb tan humil i genial autoritat que s'en va parlar dies d'allò.}}
{{citació|Solervicens sabia de tot, la seva memòria era inaplacable i amiga. D'entre nosaltres només ell podia pensar d'aconseguir en oposició a Madrid aquella plaça vacant de catedrátic al [[Conservatori de les Arts del Llibre]] i el fomut del cas és que ell no hi pensava mai, quasi que el vam haver d'obligar a presentar-s'hi. Davant del tribunal ho va fer amb tan humil i genial autoritat que s'en va parlar dies d'allò.}}

{{{Ref-llibre}}}
<ref> Manent Segimon, Albert: Semblances contra l'oblit 'Joan Baptista Solervicens, un humanista de la vida quotidiana'. Ediciones Destino. Barcelona, 1990.</ref>

{{{Ref-premsa periòdica}}}
<ref> Tarín-Iglesias, José: Solervicens el gran olvidado. Catalanes con huella. Revista Destino, 20-26 de setiembre de 1979. Barcelona.</ref>
<ref> Luján, Néstor: Lo importante es participar y a Joan Baptista le vi en una ocasió recitar de memória el "Canigó" de Verdaguer. Opinión p.17 a diario La Vanguardia, 28 febrero 1990.</ref>
<ref> Perucho, Joan: Els primers records, Solervicens. Diàleg p.14 a diari Avui, 13 d'agost 1998.</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 11:42, 21 març 2018

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Infotaula de personaJoan Baptista Solervicens i Pollina
Biografia
Naixement1904 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1961 Modifica el valor a Wikidata (56/57 anys)
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptor Modifica el valor a Wikidata

Joan Baptista Solervicens i Pollina (Barcelona, 1904 - 25/12/1961) va ser un escriptor català.

Inicialment formà part del grup Lluïsos de Gràcia del pare Francesc de Paula Vallet. Fou un dels fundadors de La Veu Gracienca formant després part de l'equip que fundà el diari El Matí. També va ser redactor de La Veu de Catalunya. Assessor de l'editorial Alpha i de la Fundació Bernat Metge, esmenà a fons algunes obres en vers fonamentals, d'aquest esforç d'acurada revisió n'és exemple la Divina Comèdia de Dante Alighieri traduïda al català per Josep Maria de Sagarra. Corregí, per voluntat de l'autor, les memòries i les inèdites Meditacions de Francesc Cambó tot treballant al seu despatx com a secretari polític.[1]

Humanista, conversador i conseller d'escriptors, publicà la cronologia de Joan Maragall (1935), els idearis de Jaume Balmes i Antonio Cánovas del Castillo, l'antologia La actitud tradicional en Cataluña -Torras i Bages, Maragall i Cambó- (1961) i Manuel Durán y Bas (1965), i també Poesies (1962), un recull de nadales, eucarístiques i poemes.[1]

Segons memòries de Josep Pla i del col·leccionista Frederic Marés:[cal citació] [2], [3].

« Solervicens sabia de tot, la seva memòria era inaplacable i amiga. D'entre nosaltres només ell podia pensar d'aconseguir en oposició a Madrid aquella plaça vacant de catedrátic al Conservatori de les Arts del Llibre i el fomut del cas és que ell no hi pensava mai, quasi que el vam haver d'obligar a presentar-s'hi. Davant del tribunal ho va fer amb tan humil i genial autoritat que s'en va parlar dies d'allò. »

{{{Ref-llibre}}} [4]

{{{Ref-premsa periòdica}}} [5] [6] [7]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Joan Baptista Solervicens i Pollina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Marés Deulovol, Federico: Memorias de la vida de un coleccionista. Barcelona,1977. Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. 593 pp.
  3. ↑ Pla Casadevall, Josep: Retrats de passaport. 'Joan B. Solervicens' Obra completa vol.17. Edicions Destino. Barcelona,1982.
  4. ↑ Manent Segimon, Albert: Semblances contra l'oblit 'Joan Baptista Solervicens, un humanista de la vida quotidiana'. Ediciones Destino. Barcelona, 1990.
  5. ↑ Tarín-Iglesias, José: Solervicens el gran olvidado. Catalanes con huella. Revista Destino, 20-26 de setiembre de 1979. Barcelona.
  6. ↑ Luján, Néstor: Lo importante es participar y a Joan Baptista le vi en una ocasió recitar de memória el "Canigó" de Verdaguer. Opinión p.17 a diario La Vanguardia, 28 febrero 1990.
  7. ↑ Perucho, Joan: Els primers records, Solervicens. Diàleg p.14 a diari Avui, 13 d'agost 1998.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Baptista_Solervicens_i_Pollina&oldid=19760251»