Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista: diferència entre les revisions
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
enllaç |
||
| Línia 11: | Línia 11: | ||
* la ''dignificació plena dels treballadors''. |
* la ''dignificació plena dels treballadors''. |
||
L'[[11 de febrer]] de [[1934]], es fusionà amb [[Falange Española]]. A Barcelona, la propaganda de les JONS fou iniciada per un grup reduït de simpatitzants d'[[extrema dreta]], com [[Ildefons Cebriano]], [[Josep Maluquer]], [[José Maria Poblador Álvarez]] i Santiago Martín Busutil (mort al front de Santander el 1937), que combaté especialment l'autonomia de [[Catalunya]] i el separatisme. No assolí un cert desenvolupament fins després de la unificació de la Falange Española i les JONS, a través de l'activitat dels falangistes [[Luys Santamarina]], [[Robert Bassas Figa]] i [[Josep Maria Fontana]], més que no pas dels jonsistes, que foren marginats a partir del gener del 1935, quan Ledesma trencà les relacions amb [[José Antonio Primo de Rivera]]. Tanmateix, les JONS tingueren un major dinamisme a [[València]], sobretot el 1933, amb [[Maximilià Lloret]] i el seu periòdic ''Patria Sindicalista''. |
L'[[11 de febrer]] de [[1934]], es fusionà amb [[Falange Española]]. A Barcelona, la propaganda de les JONS fou iniciada per un grup reduït de simpatitzants d'[[extrema dreta]], com [[Ildefons Cebriano]], [[Josep Maluquer Cueto|Josep Maluquer]], [[José Maria Poblador Álvarez]] i Santiago Martín Busutil (mort al front de Santander el 1937), que combaté especialment l'autonomia de [[Catalunya]] i el separatisme. No assolí un cert desenvolupament fins després de la unificació de la Falange Española i les JONS, a través de l'activitat dels falangistes [[Luys Santamarina]], [[Robert Bassas Figa]] i [[Josep Maria Fontana]], més que no pas dels jonsistes, que foren marginats a partir del gener del 1935, quan Ledesma trencà les relacions amb [[José Antonio Primo de Rivera]]. Tanmateix, les JONS tingueren un major dinamisme a [[València]], sobretot el 1933, amb [[Maximilià Lloret]] i el seu periòdic ''Patria Sindicalista''. |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 20:44, 27 abr 2018
| Lema | ¡Arriba los valores hispánicos!  |
|---|---|
| Dades | |
| Nom curt | JONS |
| Tipus | moviment polític |
| Ideologia política | nacional-sindicalisme |
| Alineació política | tercera posició |
| Història | |
| Reemplaça | Juntas Castellanas de Actuación Hispánica (es)  |
| Creació | octubre 1931 |
| Fundador | Ramiro Ledesma Ramos |
| Data de dissolució o abolició | febrer 1934 |
| Reemplaçat per | Falange Espanyola de les JONS |
| Governança corporativa | |
| Òrgan de premsa | Libertad (en) |
Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS) fou un partit polític d'ideologia propera al feixisme fundat el 4 d'octubre de 1931 per Ramiro Ledesma Ramos i Onésimo Redondo. Aglutinava els elements fins aleshores congregats entorn de la revista La Conquista del Estado i la Junta Castellana de Actuación Hispánica, i constituí el primer intent orgànic del feixisme de l'Estat espanyol, amb influències del nacional-socialisme; però fou un grup força minoritari. Reclamaven la creació d'un Estat on els treballadors fossin la pedra fonamental i els objectius fossin l'engrandiment i la unitat de la Pàtria (Espanya).[1][2]
Les JONS són considerades d'ideologia nacional-revolucionària per buscar la revolució social i dotar-la d'esperit nacional que mantingués el poble com a sostenidor del nou Estat. El seu ideari es basava en set punts:
- la indiscutible unitat d'Espanya;
- el respecte a la tradició religiosa;
- l'apel·lació a la joventut (l'afiliació era limitada als menors de quaranta-cinc anys);
- l'aferrissat antimarxisme;
- la proposta econòmica de sindicació obligatòria;
- el control públic de la riquesa;
- la dignificació plena dels treballadors.
L'11 de febrer de 1934, es fusionà amb Falange Española. A Barcelona, la propaganda de les JONS fou iniciada per un grup reduït de simpatitzants d'extrema dreta, com Ildefons Cebriano, Josep Maluquer, José Maria Poblador Álvarez i Santiago Martín Busutil (mort al front de Santander el 1937), que combaté especialment l'autonomia de Catalunya i el separatisme. No assolí un cert desenvolupament fins després de la unificació de la Falange Española i les JONS, a través de l'activitat dels falangistes Luys Santamarina, Robert Bassas Figa i Josep Maria Fontana, més que no pas dels jonsistes, que foren marginats a partir del gener del 1935, quan Ledesma trencà les relacions amb José Antonio Primo de Rivera. Tanmateix, les JONS tingueren un major dinamisme a València, sobretot el 1933, amb Maximilià Lloret i el seu periòdic Patria Sindicalista.
Referències
- ↑ Sanz Hoya, 2006, p. 147.
- ↑ Rodríguez Jiménez, 1994, p. 40.
Bibliografia
- Gallego, Ferran, Ramiro Ledesma Ramos y el fascismo español, Editorial Síntesis, Madrid, 2005. ISBN 84-9756-313-1
- Payne, Stanley G. Franco y José Antonio. El extraño caso del fascismo español. Editorial Planeta. Barcelona, 1997. ISBN 84-08-02286-5
- Rodríguez Jiménez, José Luis. Reaccionarios y golpistas: la extrema derecha en España: del tardofranquismo a la consolidación de la democracia, 1967-1982. Madrid: CSIC, 1994. ISBN 84-00-07442-4.
- Sanz Hoya, Julián. De la resistencia a la reacción: las derechas frente a la Segunda República (Cantabria, 1931-1936). Universidad de Cantabria / Kadmos, 2006.
- Thomas, Hugh. La Guerra Civil Espanola. Editorial Grijalbo. Barcelona, 1976. ISBN 84-253-0694-9
- Tusell, Javier, Historia de España del siglo XX (II). La crisis de los años treinta: República y Guerra Civil, Editorial Taurus, Madrid, 1999.