Plec: diferència entre les revisions
m Revertides les edicions de 80.59.233.141. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
Info Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
Rodó es mineral |
|||
[[Fitxer:Plec.JPG|400px|right|thumb|Diagrama d'un plec anticlinal amb les principals parts]] |
|||
Els '''plecs''' o '''plegaments''' en la [[geologia]] són ondulacions que s'originen en les roques de naturalesa plàstica en ser sotmeses a esforços de compressió. |
|||
Els plecs es produeixen generalment quan una pila de superfícies originalment planes de sediments són doblats o corbats com a resultat de la deformació geològica abans que sigui [[litificada]]. |
|||
Els plecs s'originen per esforços de compressió sobre les roques que no arriben a trencar-les; en canvi quan sí que ho fan, es formen les falles geològiques. Generalment s'ubiquen a les vores de les [[plaques tectòniques]] i estan sotmeses a dos tipus de forces: laterals, originades per la mateixa interacció de les plaques (convergència) i forces verticals, que són el resultat de l'aixecament pel fenomen de la [[subducció]] al llarg d'una zona de subducció més o menys ampla i allargada on s'aixequen les serralades o relleus de plegament. |
|||
Els plecs en les roques varien en grandària des d'arrugues microscòpiques a plecs de la mida de muntanyes. Es produeixen per separat com plecs aïllats i en extenses trens de plegat de diferents mides i en una varietat d'escales. |
|||
Els plecs es formen sota condicions variades d'[[estrès (física)|estrès]], [[pressió hidroestàtica]], de [[pressió de porus]] i de [[gradient de temperatura]], com ho demostra la seva presència en suaus [[roca sedimentària |sediments]], tot l'espectre de [[roques metamòrfiques]], i fins i tot en estructures de flux primari en algunes [[roques ígnies]]. |
|||
Un conjunt de plecs distribuïts a escala regional constitueix un [[faixa plegada]], una característica comuna de [[orogènia|zones orogèniques]]. Els plecs es formen comunament per l'escurçament de les capes existents, però també es poden formar com a resultat del desplaçament en una [[falla (geologia)|falla]] no-planar (''pec per falla corbada''), a la punta d'una falla que es propaga (''plec de propagació de falles''), per diferència de [[compactació (geologia)|compactació]] o a causa dels efectes d'un alt nivell d'[[intrusió]] [[ígnia]], perexemple, per sobre d'un [[lacòlit]]. |
|||
== Parts == |
== Parts == |
||
Revisió del 10:06, 8 juny 2018
Rodó es mineral
Parts
Un plec està format per:
-Pla axial: És el pla que uneix totes les xarneres. Divideix el plec en dues parts o flancs. És el que determina el capbussament o angle d'inclinació del plec.
-Eix del plec: És la línia d'intersecció del pla axial amb la xarnera del plec.
-Nucli del plec: És la zona més interna del plec.
-Xarnera: És la zona de màxima curvatura.
-Flanc: Cada una de les parts en què el pla axial divideix el plec.
-Capbussament: És L'angle que forma el flanc amb l'horitzontal del sòl.
Tipologies
Segons l'edat relativa dels materials.
-Anticlinal: El plec és corbat cap amunt. En el nucli trobem els materials més antics.
-Sinclinal: El plec que té en el nucli els materials més moderns.
Segons el sentit de la curvatura:
-Antiforme, el plec és convex cap amunt, tot plec antiforme de primera generació és un anticlinal.
-Sinforme, el plec és còncau cap amunt o convex cap avall, tot plec sinforme de primera generació és un sinclinal.
Segons la posició del pla axial.
-Recte: El pla axial és perpendicular a la superfície terrestre.
-Inclinat: El pla axial està inclinat.
-Ajagut: El pla axial és paral·lel a la superfície terrestre.
-Invertit: El pla axial ha girat més de 90°.
Segons l'obertura entre els flancs:
-Suau, els flancs formen un angle obtús.
-Obert, els flancs formen un angle agut.
-Estret-tancat
-Isoclinal, els seus flancs són paral·lels.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plec |