Enric Vicent Sòria i Parra: diferència entre les revisions
Revisions tipogràfiques. |
→Enllaços externs: Reestablisc enllaç a poemes trencat |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
* [http://www.lluisvives.com/ |
* [http://www.lluisvives.com/obra-visor/antologia-poetica--44/html Poemes d'Enric Sòria a la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives] |
||
* [http://www.iifv.ua.es/lletraferit/consultes/veureAutor.asp?pId=173 Obres publicades] |
* [http://www.iifv.ua.es/lletraferit/consultes/veureAutor.asp?pId=173 Obres publicades] |
||
* {{QEQ|soria-parra-enric-vicent}} |
* {{QEQ|soria-parra-enric-vicent}} |
||
Revisió del 12:41, 12 jul 2018
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 juliol 1958 (65 anys) Oliva (la Safor) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de València |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, escriptor |
| Gènere | Poesia |
Enric Sòria (Oliva, 1958). Assagista i poeta valencià. És llicenciat en Història per la Universitat de València. En l'àmbit professional, ha treballat, entre d'altres, com a cap de redacció de cultura en el setmanari El Temps (1985-1988), traductor en la Diputació de València (1989-1997), redactor del diari Avui (1997-2001) i professor en la Universitat Ramon Llull (des de 1999). Com a escriptor, ha publicat els poemaris Mirall de miratges (1981), Varia et memorabilia (1984 i 1988, ampliada), guanyador del Premi València el 1983, El joc i el foc (1989), Compàs d'espera (1993) i L'instant etern (1999), Premi de la Crítica de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i Premi Carles Riba. D'altra banda, ha publicat els reculls d'articles Incitacions (1997) i L'espill de Janus (2000) (Premi Crítica Serra d'Or d'assaig, 2001) És autor del dietari Mentre parlem: fragments d'un diari iniciàtic (1990), obra guardonada amb el Premi Joanot Martorell de 1990 i amb el Premi Crítica Serra d'Or de dietari de 1992, i el 2004 ha estat premiat amb el Carles Rahola d'assaig per La lentitud del mar (Dietari 1989-1996) que també va ser premiat amb el Premi Crítica Serra d'Or de dietari el 2006. També ha publicat l'assaig Trenta anys de cultura literària a la Safor (1959-1990) (1990). Així mateix, ha col·laborat en diverses revistes, com ara Daina, L'Ullal, Papers o Saó. Juntament amb Heike van Lawick ha traduït La metamorfosi (1989) de Franz Kafka i Confessions d'un opiòman anglès (1995) de Thomas de Quincey. La seua obra ha estat traduïda a diverses llengües.[1] Des d'abril de 2016 és director de la Biblioteca d'Autors Valencians de la Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació.[2]
Referències
- ↑ «Enric Vicent Sòria i Parra». Poetàrium. (Institut Ramon Llull). [Consulta: 20 novembre 2015].
- ↑ «Enric Sòria, nuevo director de la Biblioteca de Autores Valencianos» (en castellà), 15-04-2016.