Llengua mossi: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Afegida la plantilla {{Autoritat}} a l'article |
||
Línia 25: | Línia 25: | ||
{{Llengües de Burkina Faso}} |
{{Llengües de Burkina Faso}} |
||
{{Llengües de Mali}} |
{{Llengües de Mali}} |
||
{{autoritat}} |
|||
[[Categoria:Llengües de Benín]] |
[[Categoria:Llengües de Benín]] |
||
[[Categoria:Llengües de Costa d'Ivori]] |
[[Categoria:Llengües de Costa d'Ivori]] |
Revisió del 17:38, 21 set 2018
Tipus | llengua i llengua viva |
---|---|
Ús | |
Parlants nadius | 7.600.000 (2007 ) |
Autòcton de | Burkina Faso, regió de Mopti i regió de les Sabanes |
Estat | Burkina Faso, Mali, Togo i Ghana |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües gur llengües Oti-Volta | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Codis | |
ISO 639-2 | mos |
ISO 639-3 | mos |
Glottolog | moss1236 |
Ethnologue | mos |
IETF | mos |
La llengua mossi, mòoré (també mõõre, moré, moshi o mos) és una de les dues llengües oficials regionals de Burkina Faso. El mòoré forma part de la branca Oti-Volta de les llengües gur, i en particular està estretament emparentat amb el frafra (farefare) parlat al sud de Burkina Faso i amb l'el dagbani parlat als voltants de Bolgatanga al nord de Ghana.
El mòoré és parlat pel poble mossi, que està format per aproximadament uns 5 milions de persones a Burkina Faso, a més d'altres 60.000 més a Mali i Togo.
Alfabet
L'alfabet de l'idioma mossi utilitzat a Burkina Faso és una variació de l'alfabet llatí. Conté les següents lletres:
- Majúscules
A ʼ B D I Ɛ F G H I Ɩ K L M N O P R S T O Ʋ V W I Z
- Minúscules
a ʼ b d i ɛ f g h i ɩ k l m n o p r s t o ʋ v w i z
- Valors fonètics
a ʔ b d i ɛ f g h i ɪ k l m n o p r s t o ʊ v w j z
Referències
Bibliografia
- Manessy, Gabriel (1968/71)'Langues voltaïques sans classes' in Actes du huitième congres international de linguistique africaine. [Congress was 1968, proceedings published 1971] Abidjan, Université d'Abidjan, 335–346.