Tractat de Tianjin: diferència entre les revisions
m Afegida Categoria:1858 usant HotCat |
retocs diversos |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula d'esdeveniment}} |
{{Infotaula d'esdeveniment}} |
||
Diversos documents |
Diversos documents s'hi refereixen com el "'''Tractat de Tien-tsin'''" ({{zh-stp|t=天津條約|s=天津条约|p=Tiānjīn Tiáoyuē}}). Va ser signat a [[Tianjin]] (Tientsin) el juny de 1858, donant per acabada la primera part de la [[Segona Guerra de l'Opi]] (1856-1860). El [[Segon Imperi Francès]], el [[Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda|Regne Unit]], l'[[Imperi Rus]] i els [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] en van ser les parts implicades. Aquests tractats van obrir més ports xinesos (veure [[Tractat de Nanking]]) als estrangers, van permetre la presència de [[Barri de les Delegacions de Beijing|delegacions diplomàtiques]] a la capital xinesa, va permetre l'activitat dels missioners [[cristians]], i la legalització de la importació d'[[opi]]. |
||
Els xinesos inicialment es van negar a signar el tractat, però finalment va ser ratificat per l'emperador [[Tongzhi]] durant la [[Convenció de Pequín]] del 1860, després del final de la guerra. |
Els xinesos inicialment es van negar a signar el tractat, però finalment va ser ratificat per l'emperador [[Tongzhi]] durant la [[Convenció de Pequín]] del 1860, després del final de la guerra. |
||
Línia 6: | Línia 6: | ||
== Dates == |
== Dates == |
||
La [[Dinastia Qing]] va signar el tractat inicialment amb l'[[Imperi Rus]], el 13 de juny de 1858, a continuació amb els [[Estats Units |
La [[Dinastia Qing]] va signar el tractat inicialment amb l'[[Imperi Rus]], el 13 de juny de 1858, a continuació amb els [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] el 18 de juny de 1858, després amb el [[Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda|Regne Unit]] el 26 de juny de 1859 i finalment amb el [[Segon Imperi Francès]] el 27 de juny de 1859. |
||
Aquests tractats no van rebre el nom de "'''Tractat de Tien-tsin'''" en el moment de la seva signatura, però històricament són anomenats com el "'''Tractat de Tien-tsin'''". |
Aquests tractats no van rebre el nom de "'''Tractat de Tien-tsin'''" en el moment de la seva signatura, però històricament són anomenats com el "'''Tractat de Tien-tsin'''". |
||
Línia 12: | Línia 12: | ||
== Termes == |
== Termes == |
||
=== Punts principals === |
=== Punts principals === |
||
# Regne Unit, França, Rússia i els Estats Units tindrien el dret |
# Regne Unit, França, Rússia i els Estats Units tindrien el dret d'establir delegacions a [[Beijing]]. |
||
# Onze ports xinesos més |
# Onze ports xinesos més s'obririen per al comerç exterior, incloent-hi [[Yingkou|Niuzhuang]] (Newchwang), [[Tamsui]] (Taiwan), [[Hankou]] i [[Nanjing]]. |
||
# El dret dels vaixells estrangers, incloent-hi els vaixells de guerra, per navegar lliurement pel [[Riu Yangtze]]. |
# El dret dels vaixells estrangers, incloent-hi els vaixells de guerra, per navegar lliurement pel [[Riu Yangtze]]. |
||
# El dret dels estrangers a viatjar a les regions interiors del país amb el propòsit de viatjar, establir comerç o realitzar activitats missioneres. |
# El dret dels estrangers a viatjar a les regions interiors del país amb el propòsit de viatjar, establir comerç o realitzar activitats missioneres. |
||
# Xina havia de pagar una indemnització de 2 milions de [[Tael]]s de plata al [[Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda|Regne Unit]] i a [[Segon Imperi Francès|França]] respectivament, i una compensació de 2 milions de [[Tael]]s de plata als mercants britànics. |
# Xina havia de pagar una indemnització de 2 milions de [[Tael]]s de plata al [[Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda|Regne Unit]] i a [[Segon Imperi Francès|França]] respectivament, i una compensació de 2 milions de [[Tael]]s de plata als mercants britànics. |
||
# Es va prohibir l'ús del caràcters "[[夷]]" or "yi" (literalment ''bàrbars de |
# Es va prohibir l'ús del caràcters "[[夷]]" or "yi" (literalment ''bàrbars de l'est'') en referència als oficials britànics o els assumptes de la Corona, a les cartes oficials i a altres documents intercanviats entre la [[Xina]] i [[Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda|Regne Unit]]. |
||
=== Definicions === |
=== Definicions === |
||
⚫ | Els Tractats de Tientsin fan servir diverses paraules que tenen significats ambigus. Per exemple les paraules "establiment" i "concessió" sovint poden ser confoses. El terme "establiment" es refereix a una parcel·la de terra arrendada a una potència estrangera i que està integrada per persones tant estrangeres com nacionals, on estrangers elegits localment les governen. El terme "concessió" es refereix a un contracte d'arrendament a llarg termini d'una terra a una potència estrangera on la nació estrangera té el control total de la terra i és governada per una representació consular.<ref>{{en}} William C Johnstone. "International Relations: The Status of Foreign Concessions and Settlements in the Treaty Port of China." American Political Science Review 31.5 (Oct. 1937): 942.</ref> |
||
⚫ | Els Tractats de Tientsin fan servir diverses paraules que tenen significats ambigus. Per exemple les paraules "establiment" i "concessió" sovint poden ser confoses. El terme "establiment" es refereix a una parcel·la de terra arrendada a una potència estrangera i que està integrada per persones tant estrangeres com nacionals, on estrangers elegits localment les governen. El terme "concessió" es refereix a un contracte |
||
=== Participació Americana === |
=== Participació Americana === |
||
⚫ | Seguint el model establert per les grans potències europees, els [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] van adoptar una postura proteccionista, van construir la seva armada, i van tractar de crear un imperi mercantil. Van ser un dels líders de la signatura del tractat amb la Xina, forçant al govern xinès a fer un total de 23 concessions als estrangers. Encara que sovint es fa patent, que els Estats Units no tenien el control de cap establiment a la Xina, de fet compartien els privilegis de les terres britàniques i fins i tot se'ls va convidar a prendre el control de [[Xangai]], però van declinar l'oferta atès que creien que eren terres desfavorables.<ref>{{en}} Ibid. 945</ref> |
||
⚫ | Seguint el model establert per les grans potències europees, els [[Estats Units |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
=== Notes === |
|||
{{Referències}} |
{{Referències}} |
||
== Fonts addicionals == |
|||
{{refbegin}} |
|||
* {{en}} William C Johnstone. "International Relations: The Status of Foreign Concessions and Settlements in the Treaty Port of China." American Political Science Review 31.5 (Oct. 1937): 942-8. |
* {{en}} William C Johnstone. "International Relations: The Status of Foreign Concessions and Settlements in the Treaty Port of China." American Political Science Review 31.5 (Oct. 1937): 942-8. |
||
* {{en}} Bloch, Kurt. "The Basic Conflict Over Foreign Concessions in China." Far Eastern Survey 8.10 (May 1939): 111-6. |
* {{en}} Bloch, Kurt. "The Basic Conflict Over Foreign Concessions in China." Far Eastern Survey 8.10 (May 1939): 111-6. |
||
* {{en}} Pictures of the "Treaty Temple" in Tianjin and Texts of the treaties, Wason Library, Cornell University [http://wason.library.cornell.edu/Tianjin/treaties.html] |
* {{en}} Pictures of the "Treaty Temple" in Tianjin and Texts of the treaties, Wason Library, Cornell University [http://wason.library.cornell.edu/Tianjin/treaties.html] |
||
{{refend}} |
|||
{{ORDENA:Tianjin}} |
{{ORDENA:Tianjin}} |
Revisió del 23:07, 12 oct 2018
| ||||
Tipus | tractat internacional | |||
---|---|---|---|---|
Data | juny 1858 | |||
Localització | Haiguang Temple (Dinastia Qing) (en) Tianjin (RP Xina) , Tianjin (RP Xina) | |||
Estat | dinastia Qing | |||
Participant | ||||
Diversos documents s'hi refereixen com el "Tractat de Tien-tsin" (xinès tradicional: 天津條約, xinès simplificat: 天津条约, pinyin: Tiānjīn Tiáoyuē). Va ser signat a Tianjin (Tientsin) el juny de 1858, donant per acabada la primera part de la Segona Guerra de l'Opi (1856-1860). El Segon Imperi Francès, el Regne Unit, l'Imperi Rus i els Estats Units en van ser les parts implicades. Aquests tractats van obrir més ports xinesos (veure Tractat de Nanking) als estrangers, van permetre la presència de delegacions diplomàtiques a la capital xinesa, va permetre l'activitat dels missioners cristians, i la legalització de la importació d'opi.
Els xinesos inicialment es van negar a signar el tractat, però finalment va ser ratificat per l'emperador Tongzhi durant la Convenció de Pequín del 1860, després del final de la guerra.
Dates
La Dinastia Qing va signar el tractat inicialment amb l'Imperi Rus, el 13 de juny de 1858, a continuació amb els Estats Units el 18 de juny de 1858, després amb el Regne Unit el 26 de juny de 1859 i finalment amb el Segon Imperi Francès el 27 de juny de 1859.
Aquests tractats no van rebre el nom de "Tractat de Tien-tsin" en el moment de la seva signatura, però històricament són anomenats com el "Tractat de Tien-tsin".
Termes
Punts principals
- Regne Unit, França, Rússia i els Estats Units tindrien el dret d'establir delegacions a Beijing.
- Onze ports xinesos més s'obririen per al comerç exterior, incloent-hi Niuzhuang (Newchwang), Tamsui (Taiwan), Hankou i Nanjing.
- El dret dels vaixells estrangers, incloent-hi els vaixells de guerra, per navegar lliurement pel Riu Yangtze.
- El dret dels estrangers a viatjar a les regions interiors del país amb el propòsit de viatjar, establir comerç o realitzar activitats missioneres.
- Xina havia de pagar una indemnització de 2 milions de Taels de plata al Regne Unit i a França respectivament, i una compensació de 2 milions de Taels de plata als mercants britànics.
- Es va prohibir l'ús del caràcters "夷" or "yi" (literalment bàrbars de l'est) en referència als oficials britànics o els assumptes de la Corona, a les cartes oficials i a altres documents intercanviats entre la Xina i Regne Unit.
Definicions
Els Tractats de Tientsin fan servir diverses paraules que tenen significats ambigus. Per exemple les paraules "establiment" i "concessió" sovint poden ser confoses. El terme "establiment" es refereix a una parcel·la de terra arrendada a una potència estrangera i que està integrada per persones tant estrangeres com nacionals, on estrangers elegits localment les governen. El terme "concessió" es refereix a un contracte d'arrendament a llarg termini d'una terra a una potència estrangera on la nació estrangera té el control total de la terra i és governada per una representació consular.[1]
Participació Americana
Seguint el model establert per les grans potències europees, els Estats Units van adoptar una postura proteccionista, van construir la seva armada, i van tractar de crear un imperi mercantil. Van ser un dels líders de la signatura del tractat amb la Xina, forçant al govern xinès a fer un total de 23 concessions als estrangers. Encara que sovint es fa patent, que els Estats Units no tenien el control de cap establiment a la Xina, de fet compartien els privilegis de les terres britàniques i fins i tot se'ls va convidar a prendre el control de Xangai, però van declinar l'oferta atès que creien que eren terres desfavorables.[2]
Referències
Fonts addicionals
- (anglès) William C Johnstone. "International Relations: The Status of Foreign Concessions and Settlements in the Treaty Port of China." American Political Science Review 31.5 (Oct. 1937): 942-8.
- (anglès) Bloch, Kurt. "The Basic Conflict Over Foreign Concessions in China." Far Eastern Survey 8.10 (May 1939): 111-6.
- (anglès) Pictures of the "Treaty Temple" in Tianjin and Texts of the treaties, Wason Library, Cornell University [1]