Corrent circumpolar antàrtic: diferència entre les revisions
Ampliació del peu de text |
Canvi de tipus d'imatge per fer llegible el peu d'imatge |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Antarctic Circumpolar Current.jpg| |
[[Fitxer:Antarctic Circumpolar Current.jpg|288x288px|El Corrent Circumpolar Antàrtic és el sistema actual més fort en els oceans del món i l'únic corrent oceànic que connecta els principals oceans: l[[Oceà Atlàntic|'Atlàntic]], [[Oceà Índic|Índic]] i [[Oceà Pacífic|Pacífic]]. A la imatge hi apareixen fronts de densitat d'aigua que determinen el trajecte dels corrents.|alt=|miniatura]] |
||
El '''corrent circumpolar antàrtic''' és el [[corrent oceànic|corrent]] principal de l'[[oceà Antàrtic]] i l'únic que dóna la volta al món sencer. |
El '''corrent circumpolar antàrtic''' és el [[corrent oceànic|corrent]] principal de l'[[oceà Antàrtic]] i l'únic que dóna la volta al món sencer. |
||
Revisió del 00:05, 12 nov 2018
El corrent circumpolar antàrtic és el corrent principal de l'oceà Antàrtic i l'únic que dóna la volta al món sencer.
El corrent envolta completament l'Antàrtida i flueix en direcció est, travessant les parts meridionals de l'oceà Atlàntic, el Pacífic i l'Índic.
Fou observada per primer cop el 1699-1700 per l'astrònom britànic Edmond Halley mentre explorava la regió a bord de la nau HMS Paramore. Posteriorment fou descrita als diaris de bord d'altres exploradors cèlebres com James Cook (1772-1775), Thaddeus Bellinghausen (1819-1821) i James Clark Ross (1839-1843).
Malgrat el seu flux relativament lent, és el corrent que mou la major massa d'aigua del planeta, té una profunditat d'entre dos i quatre mil metres i una longitud d'uns dos mil quilòmetres.