Inflatoplane: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Millores de traducció i format
Línia 1: Línia 1:
{{millorar traducció|data=desembre de 2017}}

{{Fitxa d'aeronau
{{Fitxa d'aeronau
|nom = Goodyear Inflatoplane
|nom = Goodyear Inflatoplane
Línia 21: Línia 19:
|variants amb el seu propi article = GA 466, GA 468
|variants amb el seu propi article = GA 466, GA 468
}}
}}
L' '''Inflatoplane''' va ser un [[avió experimental]] inflable dissenyat per l'empresa [[Estats Units|nord-americana]] [[Goodyear Tire and Rubber Company|Goodyear]]. Encara es pot contemplar al museu de l'[[aviació militar]] d'[[Alabama]].
L' '''Inflatoplane''' va ser un [[avió experimental]] inflable dissenyat per l'empresa [[Estats Units|nord-americana]] [[Goodyear Tire and Rubber Company|Goodyear]] i que encara es pot contemplar al museu de l'[[aviació militar]] d'[[Alabama]].


== Història ==
== Història ==
L'aeronau totalment inflable va ser construïda en [[1956]], amb la idea d'utilitzar-se militarment com un avió de rescat que seria llançat en una caixa després de les línies enemigues per ser utilitzat per pilots derribats. Només es van construir 12, però el desenvolupament va continuar fins que el projecte va ser cancel·lat en [[1973]]. Goodyear va donar dos inflatoplanes a l'institut Franklin de [[Filadèlfia]] i un a l'institut Smithsonian a [[Washington DC|Washington]].<ref name="cun">[http://aeroweb.brooklyn.cuny.edu/specs/goodyear/xao-3g1.htm "Goodyear XAO-3G1 'Inflatoplane'."] ''Aeroweb''. Retrieved: 17 February 2007.</ref>
L'aeronau, totalment inflable, va ser construïda l'any [[1956]], amb la idea de ser utilitzada militarment com un avió de rescat que seria llançat en una caixa darrera de les línies enemigues per ser utilitzat per pilots abatuts. Només es van construir 12, però el desenvolupament va continuar fins que el projecte va ser cancel·lat l'any [[1973]]. Goodyear va donar dos inflatoplans a l'institut Franklin de [[Filadèlfia]] i un a l'[[Institut Smithsonian]] a [[Washington DC|Washington]].<ref name="cun">[http://aeroweb.brooklyn.cuny.edu/specs/goodyear/xao-3g1.htm "Goodyear XAO-3G1 'Inflatoplane'."] ''Aeroweb''. Retrieved: 17 February 2007.</ref>


Hi ha almenys, dues versions:
Hi ha almenys, dues versions:


El '''GA-468''' tenia un únic seient. Trigava uns 5 minuts a inflar-se a una pressió de 170kPa. La seva grandària total era de 5,97 m amb una envergadura de 6,7 m. El pilot havia d'encendre el motor Nelson de 30 kW i enlairar-se amb un pes màxim de 109 kg (240 lliures). Amb 76 litres de combustible (20 galons), l'avió podia volar 630 km (390 milles). La velocitat màxima era de 116 km/h (72 m/h), amb una velocitat de creuer de 97 km/h (60 m/h). Més endavant es va canviar el motor per un de 31 kW.<ref name= "Winchester p. 126">Winchester 2005, p. 126.</ref>
El '''GA-468''', que tenia un únic seient i trigava uns 5 minuts a inflar-se a una pressió de 170kPa. La seva grandària total era de 5,97 m amb una envergadura de 6,7 m. El pilot havia d'encendre el motor Nelson de 30 kW i enlairar-se amb un pes màxim de 109 kg (240 lliures). Amb 76 litres de combustible (20 galons), l'avió podia volar 630 km (390 milles). La velocitat màxima era de 116 km/h (72 m/h), amb una velocitat de creuer de 97 km/h (60 m/h). Més endavant es va canviar el motor per un de 31 kW.<ref name= "Winchester p. 126">Winchester 2005, p. 126.</ref>
[[Fitxer:Goodyear GA-468 Inflatoplane in Smithsonian.jpg|dreta|thumb|200x200px|Inflatoplane de Goodyear en el museu de l'institut Smithsonian.]]
[[Fitxer:Goodyear GA-468 Inflatoplane in Smithsonian.jpg|dreta|thumb|200x200px|Inflatoplane de Goodyear en el museu de l'institut Smithsonian.]]
Podia enlairar-se en una 'pista' de 76,2 m, però per superar un obstacle de 15,24 m (50 peus) es necessitaven 175 metres (575 peus). Aterrava en una longitud de 106 metres (350 peus). El seu sostre de vol s'estimava en 3.048 m (10.000 peus).
Podia enlairar-se en una 'pista' de 76,2 m, però per superar un obstacle de 15,24 m (50 peus) es necessitaven 175 metres (575 peus). Aterrava en una longitud de 106 metres (350 peus). El seu sostre de vol s'estimava en 3.048 m (10.000 peus).


El GA-466 era la versió amb dos seients. 50 mm més curta, però amb una envergadura 1,8 m superior que el '''GA-468.''' Es va instal·lar un motor de 45 kW de potència per elevar un pes de 336 kg (740 lliures) a 113 km/h (70 m/h), encara que el radi d'acció es va limitar a 440 km (275 milles).<ref name= "Winchester p. 127">Winchester 2005, p. 127.</ref>
El '''GA-466''' era la versió amb dos seients, 50 mm més curta, però amb una envergadura 1,8 m superior que el '''GA-468.''' Es va instal·lar un motor de 45 kW de potència per elevar un pes de 336 kg (740 lliures) a 113 km/h (70 m/h), encara que el radi d'acció es va limitar a 440 km (275 milles).<ref name= "Winchester p. 127">Winchester 2005, p. 127.</ref>


==Innovacions ==
==Innovacions ==

Revisió del 14:40, 28 nov 2018

Infotaula d'aeronauGoodyear Inflatoplane
Goodyear XAO-3 Inflatoplane a Akron, Ohio
TipusExperimental
FabricantEUAGoodyear Aircraft Company
Primer vol13 de febrer de 1956
EstatRetirat
Operador/s
Producció1955 - 1962
Construïts12
VariantsGA 466, GA 468

L' Inflatoplane va ser un avió experimental inflable dissenyat per l'empresa nord-americana Goodyear i que encara es pot contemplar al museu de l'aviació militar d'Alabama.

Història

L'aeronau, totalment inflable, va ser construïda l'any 1956, amb la idea de ser utilitzada militarment com un avió de rescat que seria llançat en una caixa darrera de les línies enemigues per ser utilitzat per pilots abatuts. Només es van construir 12, però el desenvolupament va continuar fins que el projecte va ser cancel·lat l'any 1973. Goodyear va donar dos inflatoplans a l'institut Franklin de Filadèlfia i un a l'Institut Smithsonian a Washington.[1]

Hi ha almenys, dues versions:

El GA-468, que tenia un únic seient i trigava uns 5 minuts a inflar-se a una pressió de 170kPa. La seva grandària total era de 5,97 m amb una envergadura de 6,7 m. El pilot havia d'encendre el motor Nelson de 30 kW i enlairar-se amb un pes màxim de 109 kg (240 lliures). Amb 76 litres de combustible (20 galons), l'avió podia volar 630 km (390 milles). La velocitat màxima era de 116 km/h (72 m/h), amb una velocitat de creuer de 97 km/h (60 m/h). Més endavant es va canviar el motor per un de 31 kW.[2]

Inflatoplane de Goodyear en el museu de l'institut Smithsonian.

Podia enlairar-se en una 'pista' de 76,2 m, però per superar un obstacle de 15,24 m (50 peus) es necessitaven 175 metres (575 peus). Aterrava en una longitud de 106 metres (350 peus). El seu sostre de vol s'estimava en 3.048 m (10.000 peus).

El GA-466 era la versió amb dos seients, 50 mm més curta, però amb una envergadura 1,8 m superior que el GA-468. Es va instal·lar un motor de 45 kW de potència per elevar un pes de 336 kg (740 lliures) a 113 km/h (70 m/h), encara que el radi d'acció es va limitar a 440 km (275 milles).[3]

Innovacions

Recentment s'ha reprès aquesta idea, combinant-la amb nous materials intel·ligents, permetent la concepció d'ales inflables que poden variar la seva forma i grandària per adequar les seves propietats aerodinàmiques a les necessitats de cada moment.[1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 "Goodyear XAO-3G1 'Inflatoplane'." Aeroweb. Retrieved: 17 February 2007.
  2. ↑ Winchester 2005, p. 126.
  3. ↑ Winchester 2005, p. 127.

Bibliografia

  • Winchester, Jim. The World's Worst Aircraft: From Pioneering Failures to Multimillion Dollar Disasters. London: Amber Books Ltd., 2005. ISBN 1-904687-34-2.

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Inflatoplane&oldid=20534327»