Grandesa d'Espanya: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiquetes: escolar Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
m Revertides les edicions de 85.192.92.101. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 1: Línia 1:
La '''visca Espanya''' és la màxima dignitat de la [[noblesa]] espanyola immediatament després de la d'[[Infant d'Espanya]], que és la que correspon als fills del monarca.<ref>{{GEC|0231131|gran d’Espanya}}</ref> Els grans d'Espanya són considerats successors dels antics rics-homes dels regnes de la [[Corona de Castella]], de la [[Corona d'Aragó]] i de [[Regne de Navarra|Navarra]].<ref name="gec">{{GEC|0233116|Grandesa}}</ref> En l'escalafó de l'[[aristocràcia]] europea se situen darrere de les cases reials europees i abans dels prínceps mediatitzats de l'Imperi i dels pars de [[França]] i d'[[Anglaterra]].
La '''grandesa d'Espanya''' és la màxima dignitat de la [[noblesa]] espanyola immediatament després de la d'[[Infant d'Espanya]], que és la que correspon als fills del monarca.<ref>{{GEC|0231131|gran d’Espanya}}</ref> Els grans d'Espanya són considerats successors dels antics rics-homes dels regnes de la [[Corona de Castella]], de la [[Corona d'Aragó]] i de [[Regne de Navarra|Navarra]].<ref name="gec">{{GEC|0233116|Grandesa}}</ref> En l'escalafó de l'[[aristocràcia]] europea se situen darrere de les cases reials europees i abans dels prínceps mediatitzats de l'Imperi i dels pars de [[França]] i d'[[Anglaterra]].


L'origen de la grandesa d'Espanya es remunta al regnat de l'[[emperador Carles V]].<ref name="gec"/> L'any [[1520]], després de ser escollit emperador romanogermànic, el monarca decidí diferenciar entre els simples nobles (els que tenien un títol de noblesa) i els grans (aquells a qui el monarca concedia una mercè i un títol). Així, mentre els primers eren considerats «parents» els segons eren «cosins», dins de l'imaginari familiar de la monarquia.
L'origen de la grandesa d'Espanya es remunta al regnat de l'[[emperador Carles V]].<ref name="gec"/> L'any [[1520]], després de ser escollit emperador romanogermànic, el monarca decidí diferenciar entre els simples nobles (els que tenien un títol de noblesa) i els grans (aquells a qui el monarca concedia una mercè i un títol). Així, mentre els primers eren considerats «parents» els segons eren «cosins», dins de l'imaginari familiar de la monarquia.
Línia 5: Línia 5:
L'any [[1520]], el rei-emperador distinguí vint-i-cinc títols amb la grandesa de classe immemorial. Representaven els principals llinatges dels regnes ibèrics del monarca, aquells que, en les guerres civils de finals del segle XV, havien donat suport a la monarquia i que havien concentrat a les seves mans un poder territorial molt extens:
L'any [[1520]], el rei-emperador distinguí vint-i-cinc títols amb la grandesa de classe immemorial. Representaven els principals llinatges dels regnes ibèrics del monarca, aquells que, en les guerres civils de finals del segle XV, havien donat suport a la monarquia i que havien concentrat a les seves mans un poder territorial molt extens:


* De la de Pacheco els títols del [[Marquesat de Villena]] i del [[Ducat d'Escalona]].
* De la Casa de Pacheco els títols del [[Marquesat de Villena]] i del [[Ducat d'Escalona]].
* De la Casa de Téllez-Girón el títol del [[Comtat d'Ureña]].
* De la Casa de Téllez-Girón el títol del [[Comtat d'Ureña]].
* De la Casa d'Aragó els títols dels [[Ducat de Sogorb]] i del [[Ducat de Vilafermosa]].
* De la Casa d'Aragó els títols dels [[Ducat de Sogorb]] i del [[Ducat de Vilafermosa]].

Revisió del 13:29, 28 gen 2019

La grandesa d'Espanya és la màxima dignitat de la noblesa espanyola immediatament després de la d'Infant d'Espanya, que és la que correspon als fills del monarca.[1] Els grans d'Espanya són considerats successors dels antics rics-homes dels regnes de la Corona de Castella, de la Corona d'Aragó i de Navarra.[2] En l'escalafó de l'aristocràcia europea se situen darrere de les cases reials europees i abans dels prínceps mediatitzats de l'Imperi i dels pars de França i d'Anglaterra.

L'origen de la grandesa d'Espanya es remunta al regnat de l'emperador Carles V.[2] L'any 1520, després de ser escollit emperador romanogermànic, el monarca decidí diferenciar entre els simples nobles (els que tenien un títol de noblesa) i els grans (aquells a qui el monarca concedia una mercè i un títol). Així, mentre els primers eren considerats «parents» els segons eren «cosins», dins de l'imaginari familiar de la monarquia.

L'any 1520, el rei-emperador distinguí vint-i-cinc títols amb la grandesa de classe immemorial. Representaven els principals llinatges dels regnes ibèrics del monarca, aquells que, en les guerres civils de finals del segle XV, havien donat suport a la monarquia i que havien concentrat a les seves mans un poder territorial molt extens:

A la dècada de 1980 s'abolí el darrer dels privilegis de la Grandesa, el passaport diplomàtic. Actualment, es concentren a l'entorn de la Diputació de la Grandesa, una fundació formada per la noblesa, que vetlla per la preservació del llegat històric de la noblesa espanyola i que presideix el duc d'Híjar.

Referències