Quint Cecili Metel Crètic (cònsol 69 aC): diferència entre les revisions

'''Quint Cecili Metel Crètic''' (en [[llatí]] ''Quintus Caecilius Metellus Creticus'') fouva ser un [[magistrat romà]]. La seva ascendència és dubtosa, ja que no podia ser fill de [[Quint Cecili Metel Macedònic]], com diu [[Luci Anneu Florus|Florus]], i se'l suposa fill de [[Gai Cecili Metel Caprari]]. Formava part de la [[gens Cecília]], d'origen [[Plebs|plebeu]], i de la família dels [[Metel]].

FouVa ser elegit [[cònsol romà|cònsol]] ell'any [[69 aC]] amb [[Quint Hortensi (orador)|Quint HortensiHòrtal]] i se li va encarregar la guerra a [[Creta]] que Hortensi havia refusat. ElL'any [[68 aC]] va deixar Itàlia amb tres legions i va romandreestar-se dos anys ensencers fent la guerra pelper sotmetiment desotmetre l'illa., Vai no va tornar a Roma fins el tercer, el [[66 aC]]. La dificultat de la conquesta es va agreujar per la interferència injustificable de [[Pompeu Magne|Pompeu]]. Va conquerir ''[[Cydonia]]'', ''[[Cnossos]]'' i altres ciutats però els cretencs no es van voler rendir a ell i van enviar una submissió a Gneu Pompeu del que esperaven un millor tracte. Com que Pompeu havia rebut (gràcies a la ''[[lexGabínia de pirates|Lex Gabínia de Gabiniapiratis]]'') el comandament suprem al [[Mediterrani]] per la lluita contra els pirates, tenia justificatun pretext per interferir en els afers de Creta.

Pompeu va enviar als seus [[Llegat (magistratura)|llegats]] (encapçalats per [[Luci Octavi (militar)|Luci Octavi]] i després per [[Luci Corneli Sisenna]]) a rebre la submissió. Metel va ignorar a Pompeu i va seguir conquerint ciutats mentre els cretencs augmentaven la resistència encoratjats pels llegats de Pompeu. Metel va conquerir [[EleutheraEleutherna]] i [[Lappa]] i en aquesta darrera Octavi fouva ser fet presoner i alliberat, amb repulsió, per Metel (Sisenna mentre havia mort). Octavi va usar les tropes dels dos llegats en combatre a Metel al costat dels cretencs, però les tropes es van retirar de l'illa per alguna raó que no s'ha arribat a conèixer i Octavi es va refugiar amb Aristó a ''[[Hierapytna]]'' (actual [[Ieràpetra]]), d'on va fugir en arribar Metel, abandonat als cretencs a la seva sort. Finalment [[Lastenes de Creta]] i [[Panares]], els principals dirigents cretencs, van fer submissió a Metel i la guerra es va acabar.

ElL'any [[66 aC]] Metel va tornar a Roma però els partidaris de Pompeu al [[senat romà|senat]] li van negar els honors del [[triomf;]]. Metel no hi volia renunciar, i es va esperar aals la voraafores de la ciutat millorsper veure si milloraven les circumstàncies. iLa vaseva romandrepaciència allíera finstant algran com el seu desig d'honors, perquè l'any [[63 aC]] encara esperava poder entrar a la ciutat quan va esclatar la [[conspiració de Catilina]]. Llavors se'l va enviar a la [[Pulla]] per fer front a la revolta d'[[esclau]]s induïda pels conspiradors cataliniaris. AlL'any següent, el [[62 aC]], a la mort de [[Catilina]], va poder fer l'entrada triomfal a Roma i va rebre el títol de [[Crètic]];. noNo obstant els dos caps rebels, [[Làstenes]] i [[Pànares]], que havien d'adornar el seu triomf, forenvan ser obligats per un [[tribú de la plebs]] a rendir-se davant Pompeu.

Crètic, com era d'esperar, es va unir a altres dirigents aristocràtics per oposar-se a Pompeu i van impedir que els actes d'aquest a Àsia fossin ratificats pel senat. ElL'any [[60 aC]] el senat el va enviar amb dues persones més a inspeccionar els afers de la [[Gàl·lia]]. El [[57 aC]] erava entrar al col·legi de [[Pontífexs romans|pontífex]]. Va morir poc després.<ref>{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=William 8ed.) |títol=Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. II |pàgines=1064 |lloc=London |editorial=Taylor and Walton |any=1846}}</ref>

{{ORDENA:Metel Cretic, Quint Cecili Metel Cretic Consol 69 Ac}} <!--ORDENA generat per bot-->