Fol·lis

Follis amb l'efígie de Crisp, fill de Constantí I.

El follis va ser una moneda de l'Antiga Roma introduïda al voltant del 294 durant la durant la reforma monetària de Dioclecià . Era una gran moneda de bronze, amb un pes d'entre vuit i deu grams, amb aproximadament un 4% de plata. La paraula follis significa «bossa», usualment feta de pell, i existeixen evidències que aquest terme va ser usat en l'Antiguitat per a definir una bossa segellada que contenia una determinada quantitat de monedes. Els follis de Dioclecià , tot i els esforços per al control i estabilització de preus mitjançant el seu Edicte sobre Preus Màxims del 301, va patir constants variacions.

En temps de Constantí I, la grandària dels follis va ser més petita i la quantitat de plata amb prou feines era apreciable. A mitjans del segle IV es van introduir una sèrie de monedes de bronze que són referides com AE1, AE2, AE3 i AE4, des de 27 fins a 15 mm de diàmetre.

AE1	AE2	AE3	AE4
més de 25 mm	21 – 25 mm	17 – 21 mm	menys de 17 mm

Bizanci

Els follis van ser reintroduïts com a grans monedes de bronze al 498 durant la reforma monetària de l'emperador de Bizanci Anastasi I, que incloïa una sèrie de diferents denominacions que portaven la marca del valor en numeració grega.

Els fals (derivació del terme follis), van ser unes monedes de bronze emeses per la dinastia Omeya i els califats Abbasíes en els inicis del segle VII, inicialment com a imitació dels cardis

Vegeu també

• Felús

Enllaços externs

• Describing Ancient Coins, en anglès.
• A 'Follis' of 'Maximianus Noble Caesar', en anglès.
• Introducing the Follis, article en anglès.