Edith Sitwell: diferència entre les revisions
m neteja infotaules i altres canvis menors |
m bot: - com "Façades", + com a "Façades", |
||
Línia 4: | Línia 4: | ||
La seva obra es caracteritza per un continu intent de renovació, tot i que se sol emmarcar en el [[simbolisme]]. Formava part d'un reconegut cercle d'artistes londinenc del qual en formaven part els seus germans [[Osbert Sitwell|Osbert]] i [[Sacheverell Sitwell|Sacheverell]]. Era una gran defensora de tendències innovadores en la poesia anglesa i es va oposar al que va considerar el [[convencionalisme]] de gran part dels poetes contemporanis que miraven cap enrere. |
La seva obra es caracteritza per un continu intent de renovació, tot i que se sol emmarcar en el [[simbolisme]]. Formava part d'un reconegut cercle d'artistes londinenc del qual en formaven part els seus germans [[Osbert Sitwell|Osbert]] i [[Sacheverell Sitwell|Sacheverell]]. Era una gran defensora de tendències innovadores en la poesia anglesa i es va oposar al que va considerar el [[convencionalisme]] de gran part dels poetes contemporanis que miraven cap enrere. |
||
Les seves sèries de poemes, conegudes com "Façades", solien recitar-se amb acompanyaments musicals de [[William Walton]]. Va escriure ''Street Songs'' (1942), ''Green Songs'' (1944) i ''Songs of the Cold'' (1945) durant la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]]. La seva única novel·la, ''Live under a Black Sun'', basada en la vida de [[Jonathan Swift]], es va publicar el 1937. |
Les seves sèries de poemes, conegudes com a "Façades", solien recitar-se amb acompanyaments musicals de [[William Walton]]. Va escriure ''Street Songs'' (1942), ''Green Songs'' (1944) i ''Songs of the Cold'' (1945) durant la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]]. La seva única novel·la, ''Live under a Black Sun'', basada en la vida de [[Jonathan Swift]], es va publicar el 1937. |
||
Va ser nominada al [[Premi Nobel de Literatura]] en tres ocasions (1955, 1958 i 1959). |
Va ser nominada al [[Premi Nobel de Literatura]] en tres ocasions (1955, 1958 i 1959). |
Revisió del 11:25, 2 set 2019
Sitwell en un retrat de Roger Fry (1918) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 7 setembre 1887 Scarborough (Anglaterra) |
Mort | 9 desembre 1964 (77 anys) Hospital Saint Thomas (Anglaterra) |
Causa de mort | Causes naturals (Hemorràgia cerebral ) |
Sepultura | Church of St Mary, Weedon Lois (en) |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Camp de treball | Poesia i assaig |
Ocupació | poetessa, escriptora, crítica literària, assagista, biògrafa |
Activitat | 1900 – |
Obra | |
Obres destacables
| |
Localització dels arxius | |
Família | |
Cònjuge | cap valor |
Pares | George Reresby Sitwell i Lady Ida Denison (en) |
Germans | Osbert Sitwell i Sacheverell Sitwell |
Premis | |
Edith Sitwell (Scarborough, 7 de setembre de 1887 - Hospital Saint Thomas, 9 de desembre de 1964) va ser una poeta anglesa.[1]
La seva obra es caracteritza per un continu intent de renovació, tot i que se sol emmarcar en el simbolisme. Formava part d'un reconegut cercle d'artistes londinenc del qual en formaven part els seus germans Osbert i Sacheverell. Era una gran defensora de tendències innovadores en la poesia anglesa i es va oposar al que va considerar el convencionalisme de gran part dels poetes contemporanis que miraven cap enrere.
Les seves sèries de poemes, conegudes com a "Façades", solien recitar-se amb acompanyaments musicals de William Walton. Va escriure Street Songs (1942), Green Songs (1944) i Songs of the Cold (1945) durant la Segona Guerra mundial. La seva única novel·la, Live under a Black Sun, basada en la vida de Jonathan Swift, es va publicar el 1937.
Va ser nominada al Premi Nobel de Literatura en tres ocasions (1955, 1958 i 1959).
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edith Sitwell |
- ↑ «Edith Sitwell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.