Nihon-shiki: diferència entre les revisions
m correcció |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{FR|data=febrer de 2017}} |
{{FR|data=febrer de 2017}} |
||
'''Nipponsiki''' o '''Nihonsiki''' (日本式 |
'''Nipponsiki''' o '''Nihonsiki''' (日本式 'Estil del Japó'; [[romanització|romanitzat]] com a '''Nihon-shiki''' en [[Romanització Hepburn|Hepburn]]) és un sistema de [[romanització]] per transcriure el [[japonès]] a l'[[alfabet llatí]]. Es diu que aquest sistema s'adapta millor al sistema d'escriptura [[kana]], però, com que no segueix patrons familiars de l'[[anglès]] (com sí que ocorre en el sistema [[Romanització Hepburn|Hepburn]]), als anglòfons nadius l'escriptura els esdevé poc intuïtiva. |
||
El sistema va ser inventat pel [[físic]] [[Akitsu Tanakadate]] el [[1885]] i és el predecessor del sistema de romanització més popular Kunreisiki ([[Kunrei-shiki]]). |
El sistema va ser inventat pel [[físic]] [[Akitsu Tanakadate]] el [[1885]] i és el predecessor del sistema de romanització més popular Kunreisiki ([[Kunrei-shiki]]). |
Revisió del 23:10, 4 gen 2020
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Nipponsiki o Nihonsiki (日本式 'Estil del Japó'; romanitzat com a Nihon-shiki en Hepburn) és un sistema de romanització per transcriure el japonès a l'alfabet llatí. Es diu que aquest sistema s'adapta millor al sistema d'escriptura kana, però, com que no segueix patrons familiars de l'anglès (com sí que ocorre en el sistema Hepburn), als anglòfons nadius l'escriptura els esdevé poc intuïtiva.
El sistema va ser inventat pel físic Akitsu Tanakadate el 1885 i és el predecessor del sistema de romanització més popular Kunreisiki (Kunrei-shiki).
a | i | u | e | o |
ka | ki | ku | ke | ko |
sa | si | su | se | so |
ta | ti | tu | te | to |
na | ni | nu | ne | no |
ha | hi | hu | he | ho |
ma | mi | mu | me | mo |
ya | (i) | yu | (e) | yo |
ra | ri | ru | re | ro |
wa | wi | (u) | we | wo |
n | ||||
ga | gi | gu | ge | go |
za | zi | zu | ze | zo |
da | di | du | de | do |
ba | bi | bu | be | bo |
pa | pi | pu | pe | po |
kya | kyu | kyo | ||
sya | syu | syo | ||
tya | tyu | tyo | ||
nya | nyu | nyo | ||
hya | hyu | hyo | ||
mya | myu | myo | ||
rya | ryu | ryo | ||
gya | gyu | gyo | ||
zya | zyu | zyo | ||
dya | dyu | dyo | ||
bya | byu | byo | ||
pya | pyu | pyo | ||
kwa | ||||
gwa |
Nota:
- Quan he へ es fa servir com a partícula s'escriu he, no e (Kunreisiki/Hepburn).
- Quan ha は es fa servir com a partícula s'escriu ha, no wa.
- Quan wo を es fa servir com a partícula s'escriu wo, no o.
- Les vocals llargues s'indiquen mitjançant màcron, por exemple, la o llarga s'escriu ō.
- La n sil·làbica ん s'escriu n abans de consonant i n' abans de vocal o y.
- Les consonants geminades s'emmarquen doblant la consonant que segueix al caràcter っ, sense excepció.
La diferència entre Nipponsiki i Kunreisiki és la diferència entre el sil·labari kana i la pronunciació actual. En el japonès estàndard modern, els sons dels parells di/zi ぢ/じ, du/zu づ/ず, dya/zya ぢゃ/じゃ, dyu/zyu ぢゅ/じゅ, dyo/zyo ぢょ/じょ, wi/i ゐ/い, we/e ゑ/え, kwa/ka くゎ/か, gwa/ga ぐゎ/が són actualment idèntics. Per exemple, la paraula kanadukai (Nipponsiki) かなづかい es pronuncia kanazukai en el japonès modern.
El Nipponsiki a vegades es diu que és més regular, ja que manté una correspondència estricta d'un kana, dues lletres. Com disposa d'escriptures diferents dels parells ja esmentats, és l'únic sistema de romanització que permet una correspondència sense pèrdues entre el kana i l'alfabet llatí.
Nipponsiki ha estat reconegut com la forma estricta d'ISO 3602. El sistema JSL, que és dirigit a estudiants estrangers de japonès, està basat en Nipponsiki.