Intellivision: diferència entre les revisions
|data=març de 2020 Etiqueta: editor de codi 2017 |
Intellivision: Its Legacy, and the evolution of baseball video games |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
== Cronologia == |
== Cronologia == |
||
La Intellivision competí amb la [[Magnavox Odyssey]] 2 i, sobretot, l'[[Atari 2600|Atari VCS]], que dominava el mercat en auge dels videojocs; de fet, Mattel legitimà el sector gràcies al reconeixement del seu nom com a fabricant de ninots de joguet com [[Barbie]] o [[He-Man]]: en vore l'èxit de l'Atari, decidiren crear la seua pròpia consola, però no tenien divisió electrònica pròpia, per la qual cosa treballaren amb l'empresa [[APh Technological Consulting]] de [[Pasadena (Califòrnia)]] per a fer una sèrie de maquinetes [[LCD]] i, en acabant, mamprendre el projecte d'una consola casolana.<ref>{{ref-web |url=https://web.stanford.edu/group/htgg/sts145papers/jtam_2002_1.pdf |consulta=10 març 2020 |títol=''Intellivision: Its Legacy, and the evolution of baseball video games'' |obra=Stanford University |autor=Jeffrey Tam |llengua=anglés}}</ref> |
|||
A les acaballes de l'any 1979, Mattel llançà una quantitat limitada de consoles a [[Califòrnia]] amb només quatre jocs disponibles; l'any següent, amb cent setanta-cinc mil unitats venudes, el catàleg de jocs era de díhuit títols i l'empresa veié viable obrir la seua pròpia divisió de programari, que fins llavors tenia subcontractat a [[APh]]; el 1982, altres companyies com [[Activision]] o [[Imagic]] començaren a publicar llurs jocs per a Intellivision, alhora que entrava al mercat japonés.<ref>{{ref-web |url=https://www.euston96.com/intellivision/ |consulta=5 març 2020 |títol=''Intellivision'' |obra=Euston |autor=Grecia Calderón |llengua=castellà}}</ref> |
A les acaballes de l'any 1979, Mattel llançà una quantitat limitada de consoles a [[Califòrnia]] amb només quatre jocs disponibles; l'any següent, amb cent setanta-cinc mil unitats venudes, el catàleg de jocs era de díhuit títols i l'empresa veié viable obrir la seua pròpia divisió de programari, que fins llavors tenia subcontractat a [[APh]]; el 1982, altres companyies com [[Activision]] o [[Imagic]] començaren a publicar llurs jocs per a Intellivision, alhora que entrava al mercat japonés.<ref>{{ref-web |url=https://www.euston96.com/intellivision/ |consulta=5 març 2020 |títol=''Intellivision'' |obra=Euston |autor=Grecia Calderón |llengua=castellà}}</ref> |
||
Revisió del 17:27, 10 març 2020
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari Arnandis hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
 Intellivision | |
|---|---|
  | |
 | |
| Fabricant | Mattel |
| Llançament | 1979
1980
1981
1982
|
| Unitats venudes | 3.000.000 |
| Preu | 49,8 ¥ 199 £ 299 $ 399 $ 499 DM 2.000 FF |
| Característiques | |
| CPU | General Instrument CP1600 (en)  a 894,886 kHz |
| GPU | Standard Television Interface Chip (en) |
| So | AY-3-8910 |
Intellivision és una videoconsola de joc de segona generació, produïda el 1979 per Mattel Electronics i comercialitzada mundialment entre 1980 i 1990.
Cronologia
La Intellivision competí amb la Magnavox Odyssey 2 i, sobretot, l'Atari VCS, que dominava el mercat en auge dels videojocs; de fet, Mattel legitimà el sector gràcies al reconeixement del seu nom com a fabricant de ninots de joguet com Barbie o He-Man: en vore l'èxit de l'Atari, decidiren crear la seua pròpia consola, però no tenien divisió electrònica pròpia, per la qual cosa treballaren amb l'empresa APh Technological Consulting de Pasadena (Califòrnia) per a fer una sèrie de maquinetes LCD i, en acabant, mamprendre el projecte d'una consola casolana.[1]
A les acaballes de l'any 1979, Mattel llançà una quantitat limitada de consoles a Califòrnia amb només quatre jocs disponibles; l'any següent, amb cent setanta-cinc mil unitats venudes, el catàleg de jocs era de díhuit títols i l'empresa veié viable obrir la seua pròpia divisió de programari, que fins llavors tenia subcontractat a APh; el 1982, altres companyies com Activision o Imagic començaren a publicar llurs jocs per a Intellivision, alhora que entrava al mercat japonés.[2]
Referències
- ↑ Jeffrey Tam. «Intellivision: Its Legacy, and the evolution of baseball video games» (en anglés). Stanford University. [Consulta: 10 març 2020].
- ↑ Grecia Calderón. «Intellivision» (en castellà). Euston. [Consulta: 5 març 2020].