Tabularium: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
He afegit dades i una citació |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula edifici}} |
{{Infotaula edifici}} |
||
A la [[Antiga Roma|Roma antiga]], un '''''tabularium''''' (pl. ''tabularia'') era un arxiu on es classificaven i conservaven documents, podia tractar-se d'actes públiques o privades. Entre el personal que hi treballava, trobem d'una banda els ''[[Tabularius|tabularii]]'', dirigits per un ''praepositus tabulariorum'' que solia ser un llibert<ref name=":0" />, i, de l'altra, els subalterns: ''audiutores tabulariorum'', ''custodes tabulariorum'', etc.<ref>{{Ref-llibre|títol=Esclaves et affranchis impériaux en Afrique proconsulaire sous le Haut-Empire romain|url=https://books.google.fr/books/about/Esclaves_et_affranchis_imp%C3%A9riaux_en_Afr.html?id=hyNEuwEACAAJ&redir_esc=y|editorial=Laboratoire Élites, savoirs et institutions culturelles en Méditerranée|data=2017|isbn=978-9938-924-92-3|llengua= |
A la [[Antiga Roma|Roma antiga]], un '''''tabularium''''' (pl. ''tabularia'') era un arxiu on es classificaven i conservaven documents, podia tractar-se d'actes públiques o privades. Entre el personal que hi treballava, trobem d'una banda els ''[[Tabularius|tabularii]]'', dirigits per un ''praepositus tabulariorum'' que solia ser un llibert<ref name=":0" />, i, de l'altra, els subalterns: ''audiutores tabulariorum'', ''custodes tabulariorum'', etc.<ref>{{Ref-llibre|títol=Esclaves et affranchis impériaux en Afrique proconsulaire sous le Haut-Empire romain|url=https://books.google.fr/books/about/Esclaves_et_affranchis_imp%C3%A9riaux_en_Afr.html?id=hyNEuwEACAAJ&redir_esc=y|editorial=Laboratoire Élites, savoirs et institutions culturelles en Méditerranée|data=2017|isbn=978-9938-924-92-3|llengua=francès|nom=Mohammed|cognom=Abid|edició=|lloc=|pàgines=35}}</ref> |
||
El ''tabularium'' més important que es conserva és el ''[[tabulàrium de Roma]]'', però n'hi va haver molts d'altres, alguns a la mateixa Roma. També n'hi havia de provincials -en estreta relació amb l'administració de la propietat imperial-, com els de [[Cartago romana|Cartago]] o el de ''[[Tàrraco|Tarraco]]''<ref name=":0">{{Ref-llibre|títol=Esclaves et affranchis imperiaux sous le haut-empire romain: role politique et administratif.|url=https://www.worldcat.org/title/esclaves-et-affranchis-imperiaux-sous-le-haut-empire-romain-role-politique-et-administratif/oclc/757501673|editorial=|data=1970|lloc=Napoli|llengua= |
El ''tabularium'' més important que es conserva és el ''[[tabulàrium de Roma]]'', però n'hi va haver molts d'altres, alguns a la mateixa Roma. També n'hi havia de provincials -en estreta relació amb l'administració de la propietat imperial-, com els de [[Cartago romana|Cartago]] o el de ''[[Tàrraco|Tarraco]]''<ref name=":0">{{Ref-llibre|títol=Esclaves et affranchis imperiaux sous le haut-empire romain: role politique et administratif.|url=https://www.worldcat.org/title/esclaves-et-affranchis-imperiaux-sous-le-haut-empire-romain-role-politique-et-administratif/oclc/757501673|editorial=|data=1970|lloc=Napoli|llengua=francès|nom=Gerard|cognom=Boulvert|edició=|pàgines=172, 186, n. 663; 116, n. 37|isbn=}}</ref>, o bé de municipals, anomenats ''tabularia ciuitatis''<ref>{{Ref-llibre|títol=Encyclopedic dictionary of Roman law|url=https://www.worldcat.org/title/encyclopedic-dictionary-of-roman-law/oclc/420957510|editorial=American Philosophical Society|data=1953|lloc=Philadelphia|llengua=anglès|nom=Adolf|cognom=Berger|edició=|pàgines=729|isbn=}}</ref>. |
||
== Mecànica de funcionament == |
== Mecànica de funcionament == |
||
La informació que prèviament arribava escrita en taules de fusta (''[[Tauleta de cera|tabulae]]''), es numeraven i s'ajuntaven per formar ''codex'', reculls de textos legals que es classificaven cronològicament i dels quals es feia una còpia en [[papir]] certificada per set testimonis i se'ls arxivava amb un llom de fusta per facilitar la seva manipulació. Els documents es podien consultar però no emportar, llevat d'alguns casos si ho autoritzava la persona responsable<ref name="Dic">{{ref-llibre|cognom= |
La informació que prèviament arribava escrita en taules de fusta (''[[Tauleta de cera|tabulae]]''), es numeraven i s'ajuntaven per formar ''codex'', reculls de textos legals que es classificaven cronològicament i dels quals es feia una còpia en [[papir]] certificada per set testimonis i se'ls arxivava amb un llom de fusta per facilitar la seva manipulació. Els documents es podien consultar però no emportar, llevat d'alguns casos si ho autoritzava la persona responsable<ref name="Dic">{{ref-llibre|cognom=Daremberg|títol=Dictionnaire des antiquités grecques et romaines|pàgines=14|lloc=París|any=1877|url=http://dagr.univ-tlse2.fr/sdx/dagr/feuilleter.xsp?tome=5&partie=1&numPage=24&nomEntree=TABULARIUM&vue=image|nom=C.|edició=|llengua=francès|data=|editorial=|isbn=|cognom2=Saglio|nom2=E.}}</ref>. |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 11:31, 9 abr 2020
 | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Dades | |||
| Tipus | Arxiu  | ||
| Part de | administració pública | ||
| Ús | magatzem, custòdia documental i visualització de dades | ||
| Format per | Acta ordinis (en)  | ||
A la Roma antiga, un tabularium (pl. tabularia) era un arxiu on es classificaven i conservaven documents, podia tractar-se d'actes públiques o privades. Entre el personal que hi treballava, trobem d'una banda els tabularii, dirigits per un praepositus tabulariorum que solia ser un llibert[1], i, de l'altra, els subalterns: audiutores tabulariorum, custodes tabulariorum, etc.[2]
El tabularium més important que es conserva és el tabulàrium de Roma, però n'hi va haver molts d'altres, alguns a la mateixa Roma. També n'hi havia de provincials -en estreta relació amb l'administració de la propietat imperial-, com els de Cartago o el de Tarraco[1], o bé de municipals, anomenats tabularia ciuitatis[3].
Mecànica de funcionament
La informació que prèviament arribava escrita en taules de fusta (tabulae), es numeraven i s'ajuntaven per formar codex, reculls de textos legals que es classificaven cronològicament i dels quals es feia una còpia en papir certificada per set testimonis i se'ls arxivava amb un llom de fusta per facilitar la seva manipulació. Els documents es podien consultar però no emportar, llevat d'alguns casos si ho autoritzava la persona responsable[4].
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Boulvert, Gerard. Esclaves et affranchis imperiaux sous le haut-empire romain: role politique et administratif. (en francès), 1970, p. 172, 186, n. 663; 116, n. 37.
- ↑ Abid, Mohammed. Esclaves et affranchis impériaux en Afrique proconsulaire sous le Haut-Empire romain (en francès). Laboratoire Élites, savoirs et institutions culturelles en Méditerranée, 2017, p. 35. ISBN 978-9938-924-92-3.
- ↑ Berger, Adolf. Encyclopedic dictionary of Roman law (en anglès). Philadelphia: American Philosophical Society, 1953, p. 729.
- ↑ Daremberg, C.; Saglio, E. Dictionnaire des antiquités grecques et romaines (en francès), 1877, p. 14.