Diferència entre revisions de la pàgina «Sper»

Salta a la navegació Salta a la cerca
4 bytes afegits ,  fa 6 mesos
m
Plantilla
m (eliminant redirecció de plantilla)
m (Plantilla)
Ashot o [[Aixot de Sper]] va morir a una data no coneguda però anterior al [[850]] quan ja s'esmenta com a príncep al seu fill Galabar Ishkhanik (o Grigor Ishkhanik) que al contrari que el seu pare va fer la guerra als romans d'Orient. Tenia a l'oest a l'emirat de [[Melitene]] i la regió de [[Tefrícia]] (Tephrike) sota un govern Paulicià (és a dir de la secta [[Paulicians]]), que eren aliats seus i feien la guerra a Bizanci. Grigor, veient ocupats als romans d'Orient, va considerar possible atacar als grecs de la regió sota el seu control per expropiar-los dels seus béns i ramats, el que va poder fer amb l'ajut de Gurguèn [[Artsruní]], fill d'Abubeldj que s'havia refugiat allí després de la incursió de [[Bogha al-Khabir|Bogha el Vell]] ''[[ostikan]]'' d'[[Armènia]] a [[Vaspurakan]] (abans d'arribar a Sper va passar buscant refugi pel principat dels [[Mamikonian]] de [[Bagrevand]] però els Mamikonian foren ràpidament massacrats pels musulmans). Galabar, per les confiscacions fetes a la població grega, es va enfrontar amb els romans d'Orient, als que en la lluita va arrabassar la fortalesa d'Aramaniak (prop de l'actual [[Bayburt]]). Les forces reduïdes que hi va enviar Bogha foren rebutjades per Galabar amb l'ajut de Gurguèn, però Galabar, per por de ser atacat per dos costats, va fer la pau amb els romans d'Orient als quals va tornar Aramaniak.
 
Posteriorment al {{segle |X}}, quan la branca dels bagràtides originada en Vasak i [[Adarnases I de Tao|Adarnases]] es va estendre pel [[Taiq]] i cap al sud-oest, va passar a ser una regió del domini bagràtida de la [[Taoklardjètia|Tao-Klardjètia]], i va tornar a Bizanci el 1008 per llegat a la mort de [[David III d'Ibèria|David III]]. Sper va restar sota influència romana d'Orient fins al [[1071]] quan els grecs foren derrotats decisivament a la batalla de Manzikert i van haver d'abandonar quasi tota Àsia Menor excepte algunes ciutats i les zones costaneres, passant llavors als [[seljúcides]]. Fou ocupada pels [[Geòrgia|georgians]] el [[1123]].
 
Ipsir va caure en mans dels [[otomans]] cap al 1530 i des de llavors va formar part de l'[[Imperi Otomà]] i després de la moderna república de [[Turquia]].
702.864

modificacions

Menú de navegació