Batalla de Manazkert

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Manazkert
Batalla de Manazkert
Batalla de Manazkert
Data del 19 al 25 d'agost del 1071
Localitat Manazkert
Resultat Victòria seljúcida
Batalla de Manazkert (Orient Proper)
Batalla de Manazkert
Batalla de Manazkert
Batalla de Manazkert
Coord.: 39° 9′ 0″ N, 42° 32′ 0″ E / 39.15000°N,42.53333°E / 39.15000; 42.53333
Bàndols
Bizanci Imperi Bizantí Imperi seljúcida
Comandants en cap
Bizanci Romà IV Diògenes
Bizanci Nicèfor Brienni
Bizanci Teodor Aliates
Bizanci Andrònic Ducas
Alp Arslan
Forces
de 20.000 a 30.000 de 20.000 a 30.000

La batalla de Manazkert fou un enfrontament entre l'imperi Bizantí i l'Imperi seljúcida.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

El 1070, Arisiaghi, cunyat d'Alp Arslan, el soldà seljúcida, es va barallar amb el soldà i va passar al territori bizantí arribant a Sebastea. Alp Arslan en va demanar l'extradició a l'imperi, però l'emperador va posar a Arisaghi sota la seva protecció, provocant la guerra. Alp Arslan va ocupar Malazgird i Ardjesh, després va ocupar Thelkhum i Ariudzathil, i finalment, amb l'ajut d'Abul Uswar de Dwin, va atacar Edessa el 10 de març de 1071. Basili, el seu defensor (un búlgar o un armeni, no se sap segur) va resistir heroicament. L'emperador va contraatacar. Va passar per Sebastea, on va rebre salutacions dels prínceps locals Atom i Abushal, però per foscos motius va desposseir els dos prínceps i va castigar la ciutat; després l'emperador se'n va penedir, va restaurar els prínceps i va anar a Teodosiòpolis. Alp Arslan va voler evitar un enfrontament armat amb els bizantins i va oferir un tractar de pau, que l'emperador Romà IV Diògenes va refusar.[1]

La batalla[modifica | modifica el codi]

Aviat es van iniciar les operacions prèvies de la batalla, a Akhlat i altres llocs (estiu del 1071). Entre el 19 i el 25 d'agost del 1071 es va lliurar la Batalla de Manzikert en la què els bizantins dirigits per Romà IV Diògenes anaven perdent; quan Romà va decidir fer una retirada estratègica, un dels seus generals anomenat Andrònic Ducas, fill de Joan Ducas, en lloc de cobrir la seva retirada va escampar la notícia que l'emperador havia mort en combat. Llavors molts soldats van fugir i la derrota fou total. Romà estava ferit a la mà, cosa que l'impedia agafar l'espasa, a més s'havia quedat sense exèrcit i els seljúcides no van tardar en fer-lo presoner.[2]

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Romà IV Diògenes fou alliberat a canvi d'un rescat i el desmantellament de fortaleses bizantines, però a la seva arribada a la capital el tron havia estat reclamat per Miquel VII Ducas, nebot de Joan Ducas.[3] Encara que es va fer un tractat que establia una frontera similar a la que ja existia de facto, en la pràctica en els següents anys el seljúcides es van estendre per Anatòlia.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla de Manazkert Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Norwich, 1993, p. 349.
  2. Norwich, 1993, p. 352-353.
  3. Tucker, 2010, p. 110.
  4. Nicolle; Hook, 2013, p. 5.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]