Batalla de Manazkert

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
No s'ha de confondre amb Batalla de Manzikert (1915).
Infotaula de conflicte militarBatalla de Manazkert
Byzantine–Seljuq wars Tradueix
Batalla de Manazkert (Orient Proper)
Batalla de Manazkert
Batalla de Manazkert
Batalla de Manazkert
Coord.: 39° 9′ 0″ N, 42° 32′ 0″ E / 39.15000°N,42.53333°E / 39.15000; 42.53333
131 Bataille de Malazgirt.jpg
Batalla de Manazkert
Tipus batalla i festa nacional
Dia 26 d'agost
Data del 19 al 25 d'agost del 1071
Coordenades 39° 08′ 41″ N, 42° 32′ 21″ E / 39.144722222222°N,42.539166666667°E / 39.144722222222; 42.539166666667
Lloc Manazkert (actualment Malazgirt)
Estat Turquia
Resultat Victòria seljúcida
Bàndols
Imperi Romà d'Orient Imperi Romà d'Orient Imperi Seljúcida
Comandants en cap
Imperi Romà d'Orient Romà IV Diògenes
Imperi Romà d'Orient Nicèfor Brienni
Imperi Romà d'Orient Teodor Aliates
Imperi Romà d'Orient Andrònic Ducas
Alp Arslan
Forces
de 20.000 a 30.000 de 20.000 a 30.000
Modifica les dades a Wikidata

La batalla de Manazkert fou un enfrontament entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Seljúcida.

Antecedents[modifica]

El 1070, Arisiaghi, cunyat d'Alp Arslan, el soldà seljúcida, es va barallar amb el soldà i va passar al territori romà arribant a Sebastea. Alp Arslan en va demanar l'extradició a l'imperi, però l'emperador va posar a Arisaghi sota la seva protecció, provocant la guerra. Alp Arslan va ocupar Malazgird i Ardjesh, després va ocupar Thelkhum i Ariudzathil, i finalment, amb l'ajut d'Abul Uswar de Dwin, va atacar Edessa el 10 de març de 1071. Basili, el seu defensor (un búlgar o un armeni, no se sap segur) va resistir heroicament. L'emperador va contraatacar. Va passar per Sebastea, on va rebre salutacions dels prínceps locals Atom i Abushal, però per foscos motius va desposseir els dos prínceps i va castigar la ciutat; després l'emperador se'n va penedir, va restaurar els prínceps i va anar a Teodosiòpolis. Alp Arslan va voler evitar un enfrontament armat amb els romans i va oferir-los un tractat de pau, que l'emperador Romà IV Diògenes va refusar.[1]

La batalla[modifica]

Aviat es van iniciar les operacions prèvies de la batalla, a Akhlat i altres llocs (estiu del 1071). Entre el 19 i el 25 d'agost del 1071 es va lliurar la Batalla de Manzikert en la qual els romans dirigits per Romà IV Diògenes anaven perdent; quan Romà va decidir fer una retirada estratègica, un dels seus generals anomenat Andrònic Ducas, fill de Joan Ducas, en lloc de cobrir la seva retirada va escampar la notícia que l'emperador havia mort en combat. Llavors molts soldats van fugir i la derrota fou total. Romà estava ferit a la mà, cosa que li impedia agafar l'espasa, a més s'havia quedat sense exèrcit i els seljúcides no van tardar a fer-lo presoner.[2]

Conseqüències[modifica]

Romà IV Diògenes fou alliberat a canvi d'un rescat i el desmantellament de fortaleses romanes, però a la seva arribada a la capital el tron havia estat reclamat per Miquel VII Ducas, nebot de Joan Ducas.[3] Encara que es va fer un tractat que establia una frontera similar a la que ja existia de facto, en la pràctica en els següents anys el seljúcides es van estendre per Anatòlia.[4]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla de Manazkert Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Norwich, 1993, p. 349.
  2. Norwich, 1993, p. 352-353.
  3. Tucker, 2010, p. 110.
  4. Nicolle; Hook, 2013, p. 5.

Bibliografia[modifica]