Aqueront: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 18: | Línia 18: | ||
{{coord|39|14|10|N|20|28|34|E|source:enwiki|display=title}} |
{{coord|39|14|10|N|20|28|34|E|source:enwiki|display=title}} |
||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
{{ORDENA:Aqueront}} |
{{ORDENA:Aqueront}} |
||
[[Categoria:Déus fluvials de la mitologia grega]] |
[[Categoria:Déus fluvials de la mitologia grega]] |
Revisió del 15:52, 26 abr 2020
Tipus | riu |
---|---|
Origen | Parga Municipality (en) |
Segons la mitologia grega, Aqueront (en grec, Ἀχέρων, Akhéron) fou un fill d'Hèlios i de Gea. Tenia una mainadera que es deia Mormo, o Mormòlice. Fou transformat en riu i precipitat al Tàrtar perquè havia donat aigua als titans (o als gegants) que lluitaven contra els olímpics durant la titanomàquia. Amb aquest nom es coneixen, doncs, alguns rius de l'antiga Grècia. El més important se situa a Tespròcia, a l'Epir, que segons els antics portava al món inferior.
A l'Odissea apareix en una descripció del món subterrani dels Infens, juntament amb els rius Flegetont i Cocit. És el riu que han de travessar les ànimes per arribar a l'Hades. Les seues aigües, amargues i tèrboles, gairebé estancades, amb unes ribes fangoses i cobertes de canyissars, eren el camí per on la barca de Caront conduïa els difunts a la seua llar definitiva. És per això que el nom d'Aqueront fou donat més tard, en sentit general, al món inferior.[1]
Vegeu també
Referències
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 41. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, p. 23. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aqueront |