Aqueront

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El riu Aqueront (Grècia).

Segons la mitologia grega, Aqueront (en grec, Ἀχέρων, Akhéron) fou un fill d'Hèlios i de Gea. Tenia una mainadera que es deia Mormo, o Mormòlice. Fou transformat en riu i precipitat al Tàrtar perquè havia donat aigua als titans (o als gegants) que lluitaven contra els olímpics durant la titanomàquia. Amb aquest nom es coneixen, doncs, alguns rius de l'antiga Grècia. El més important se situa a Tespròcia, a l'Epir, que segons els antics portava al món inferior.

A l'Odissea apareix en una descripció del món subterrani dels Infens, juntament amb els rius Flegetont i Cocit. És el riu que han de travessar les ànimes per arribar a l'Hades. Les seues aigües, amargues i tèrboles, gairebé estancades, amb unes ribes fangoses i cobertes de canyissars, eren el camí per on la barca de Caront conduïa els difunts a la seua llar definitiva. És per això que el nom d'Aqueront fou donat més tard, en sentit general, al món inferior.[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 41. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, p. 23. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aqueront Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 39° 14′ 10″ N, 20° 28′ 34″ E / 39.23611°N,20.47611°E / 39.23611; 20.47611